Cyrus Cassells
inglés
Arbre vell, II
El que hi havia en l’arbre, hi és;
perquè tot allò que fou, és.
Només cal la mà que hi descansa
i que li diu: “vine”.
Perquè la mà és ell: arbre i pensament
i temps que et vol i et busca
per sobreviure en tu
perquè si penses el ser, ets;
i, si penses el buit del ser, ets el buit.
Causalitat.
Acosta la mà per donar-me certesa,
gairebé com si voler i ser
haguessin d’ajuntar-se als llavis
on som, nosaltres, arbre.
On jo sóc la teva escorça
i tu el buit que em crema.
De: Dos dies més de sud
Barcelona : Quaderns Crema, 2005
Producción de Audio: 2005, M.Mechner / Literaturwerkstatt Berlin
Old tree, II
What thrived in the tree still lingers,
for everything that was remains.
Rather like the resting hand
that murmurs: come.
Because the hand is tantamount
to the man himself: tree and thought
that craves and seeks
to survive in you,
for if you contemplate being, you exist,
and if you ponder
the notion of life’s emptiness
you become emptiness.
Causality.
The hand approaches
to reward me with certainty,
almost as if desire and being
collected on our lips,
where, we are, in truth, the tree.
Where I am your bark,
and you, the emptiness that burns me.