Susanna Rafart
Translator
on Lyrikline: 4 poems translated
from: catalan to: spanish
Original
Translation
[UNA OMBRA VELLUTADA ABRIGA ELS DIES]
catalan | Susanna Rafart
Una ombra vellutada abriga els dies
en l’òpal de les figuracions:
arbres frements sagnen vels de pluges verdes;
sanglota un tigre lent sota les ungles
d’un nen de fira; en un tauler d’escacs,
la reina dicta el fat; cavalls encesos
entren al cor de fusta d’un mot vell;
girem tu i jo, herència o fortuna,
en un jardí gravat de sal severa
i els déus assalten anys que no tenim,
revoltes afegides a l’ofici
d’enterrar ossos de sèpia en la boira.
from: Retrat en Blanc
Mallorca: Moll, 2004
Audio production: institut ramon llull
[UNA SOMBRA ATERCIOPELADA ABRIGA LOS DÍAS]
spanish
Una sombra aterciopelada abriga los días
en el ópalo de las figuraciones:
árboles que tiemblan sangran velos de lluvias verdes;
llora un tigre lento bajo las uñas
de un niño en la feria; en una tabla de ajedrez,
la reina dicta el destino; caballos encendidos
entran en el corazón de madera de una palabra antigua;
damos vueltas tú y yo, herencia o fortuna,
en un jardín grabado con sal severa
y los dioses asaltan años que no tenemos,
revueltas añadidas al oficio
de enterrar huesos de sepia en la niebla.
[TRAÇARÉ CERCLES AMB OBSIDIANA]
catalan | Susanna Rafart
Traçaré cercles amb obsidiana,
tall a tall, resseguint el fosc dels verbs,
quan el dia serà el darrer dia
enmig de bèsties goludes
que amb urpes enllunades
voldran amar la vida d’un sol vers,
benefici de brúixoles indemnes
sota columnes d’heura ennuvolades.
Així serà que no escriurem el curs
de rius vivíssims.
Restaré als cercles sota neus adverses
i aboliré la mar que m’incendia
el llapis desolat d’aquests abismes.
from: Retrat en Blanc
Mallorca: Moll, 2004
Audio production: institut ramon llull
[TRAZARÉ CÍRCULOS CON OBSIDIANA]
spanish
Trazaré círculos con obsidiana,
corte a corte, siguiendo la oscuridad del verbo,
cuando el día será el último día
entre animales salvajes
que con sus garras de luna
querrán amar la vida de un único verso,
beneficio de brújulas indemnes
bajo columnas de hiedra entre las nubes.
Así sucederá: no escribamos el curso
de ríos vivísimos.
Me quedaré en los círculos bajo nieves adversas
Y aboliré el mar que incendia
El lápiz desolado de estos abismos.
PATI SENSE NÚVOLS
catalan | Susanna Rafart
Sense record del traç modest de la ceràmica, en el parterre antic del pati, de mica en mica el taronger ha envaït el cel que el sostenia amb arabescos nous. Totes les extincions anul•len anteriors cal•ligrafies. Sóc, en la pàgina nova, com el vell taronger. I m’avinc a seguir-ne el camí amb més pobres mitjans. He de reconèixer, però, que amb risc he errat sovint en l’art de la imitació.
from: Baies
Barcelona: Proa, 2005
Audio production: institut ramon llull
PATIO SIN NUBES
spanish
Sin recuerdo del trazo modesto de la cerámica, en el parterre antiguo del patio, poco a poco el naranjo ha ocupado el cielo que lo sostenía con nuevos arabescos. Todas las extinciones anulan anteriores caligrafías. Soy, en la página ceirta, como el viejo naranjo.Y acierto a seguir su camino con mis pobres medios. Debo reconocer, sin embargo, que con riesgo erré a menudo en el art de la imitación.
[LA FORÇA DE LA POESIA ÉS LA FORÇA DEL SAÜC]
catalan | Susanna Rafart
La força de la poesia és la força del saüc, amarga i plena, ascendent en el triomf de la flor blanca, crescuda enmig dels marges d’una terra innoble. Qui en resisteix l’expandida dolcesa? Qui, finalment, es dóna al seu tribut, miraculós destret de la bellesa, pols i cadàver d’erms abandonats? Arreu i enlloc instal·la amb pobresa la seva neu corrupta: és la seva força, la força del que segrega i mor, la força del verí que el cor altera, la força d’un corrent desfermat de baies negres que sepulta la terra de la llum.
from: Baies
Barcelona: Proa, 2005
Audio production: institut ramon llull
[La fuerza de la poesía es la fuerza del saúco]
spanish
La fuerza de la poesía es la fuerza del saúco, amarga y llena, ascendente por el triunfo de su blanca flor, crecida entre los márgenes de una tierra innoble. ¿Quién puede resistir su expandida dulzura? ¿Quién, finalmente, se ofrece a su tributo, milagroso apuro de la belleza, polvo y cadáver de yermos abandonados? En todas partes y en ninguna instala con pobreza su nieve corrupta: es su fuerza, la fuerza de lo que segrega y de lo que se muere, la fuerza del veneno que altera el corazón, la fuerza de una corriente desatada de bayas negras que sepulta la tierra de la luz.