Jordi Julià
西班牙文
Per fer sentit
De ben petits, les tardes dels estius
perseguíem la vida que era esquerpa,
a sota els rocs, per entre les escletxes,
tornada sargantana per caçar.
Llavors vam descobrir que ens fugiria,
que havíem de ser vius i estar a l’aguait:
la paciència i l’enginy eren les armes,
i trepitjar amb una mà ferma i tova
el tresor que es movia a sota els dits.
Les caixes de sabates eren gàbies,
les fulles d’enciam i mosques mortes
el banquet rebutjat pel pobre saure,
que un dia apareixia mort i flàccid
de panxa enlaire amb el seu ventre clar.
El gat de casa sempre era més murri
per atrapar-la amb una sola pota,
marxant altiu amb la presa a la boca.
Però els seus danys eren més greus que els nostres:
deixava un tros de cua retorçant-se.
Ara hi ha gent que no troba el seu lloc,
i a mi, per dins, se’m remouen paraules
buscant un tot perdut, algun context,
per fer sentit.
从: Planisferi lunar
Moll, 2008
录制: Catalunya Ràdio / 2018
Para crear sentido
De pequeños, las tardes de verano
íbamos tras la vida que era esquiva,
bajo las piedras, entre las rendijas,
vuelta una lagartija aprisionable.
Entonces descubrimos que huiría,
que requería ingenio y atención:
la paciencia y la astucia eran las armas,
y atrapar con la mano firme y blanda
aquel móvil tesoro entre los dedos.
Las cajas de zapatos eran jaulas,
las hojas de lechuga y moscas muertas
la ración que ignoraba el pobre sauro,
que un día aparecía muerto y fláccido,
la panza arriba y con el vientre claro.
El gato de mi casa era más hábil:
con una sola pata se bastaba,
y huía con la presa entre los dientes,
aunque causaba daños más tangibles:
un pedazo de rabo retorciéndose.
Ahora hay gente que no halla su lugar,
y en mi interior palabras se revuelven
buscando algún contexto, un todo extinto,
para crear sentido.