Ernest Farrés

katalonščina

Manel Zabala

okcitanščina

NIGHT WINDOWS, 1928

El dret a encendre els llums de l’habitació,
de nit, i donar un tomb amunt i avall mig nua
sense córrer cortines ni abaixar persianes
i, de pas, a observar-la d’un tros lluny a través
dels finestrals.
Les ganes de saber què serà
d’ella d’aquí a molts anys, quan tots siguem “uns altres”.

El pretext per quedar-me immòbil rere uns vidres,
no provocar cap canvi ni posar res en ordre.

El greu que sap de “veure” sense poder “saber”.
Coneix L’amant de lady Chatterley? Va al teatre?
Intenta ser feliç? Pateix depressions?

La traça a imaginar-se-la com una astuta sílfide
estesa amb regust clàssic sobre un fresc sòl claustral,
quasi poetitzada per Pere Serafí.

L’avantatge de ser colpit d’emoció
furtivament i a canvi d’un desengany segur.

L’esforç per sentir fressa on no se sent ni un so,
per percebre tragins en el sí del no-res.
El temor de mirar fixament com es miren
corpuscles, aus, satèl•lits, i no obtenir respostes.

La propensió a creure’s tot el que es veu quan tot,
per regla general, fa ferum d’impostures.

© Viena
Iz: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Avdio produkcija: institut ramon llull

NIGHT WINDOWS, 1928

Lo drech a alucar los lums de la cambra,
la nuèch, e a far un torn de naut a bas mièg nuda
sens far córrer ridèls ni baissar persianas
e, en tot profechar, la fintar luenchenc a travèrs
los fenestrals.
L’enveja de saber que se’n farà
d’ela dins uns ans, quand totes serèm “uns autres”.

Lo pretèxte per m’aplantar immobil al darrièr d’unas vitras,
provocar pas cap de cambiament ni metre res dins l’òrdre.

Coma m’es de grèu de “veire” sens poder “saber”.
E coneissètz L’amant de lady Chatterley ? Anatz al teatre ?
Ensajatz d’èsser urosa ? Patissètz la depression ?

Lo saber-far de se l’imaginar coma una astuciosa silfida
estenduda amb rèiregost classic sus un fresc sòl clastral,
quasiben poetizada per Pere Serafí.

L’avantatge d’èsser trebolat per l’emocion
furtivament e en escambi d’un desenlusiment segur.

L’esfòrç per ausir una brusor lai ont s’ausís pas un quite son,
per percebre remenadisses al bèl mièg del nonrés.

La temença d’agachar fixament coma òm agacha
de corpusculs, d’aucèls, de satellits, e d’obténer pas responsas.

La propension a creire tot çò que se vei alara que tot,
per nòrma generala, pudís l’impostura.

Translated into Occitan by Manel Zabala