Ernest Farrés

katalonščina

Laura Ferrero

španščina

ROOMS FOR TOURISTS, 1945

Quan vas entrar en la meva vida, entrares
no pas silenciosament, sinó
com en aquells imprevistos que et treuen
del conformisme. Tou, sense saber
com resistir-m’hi, vas desfer els grumolls
del meu aguant, esdevingueres l’únic
desideràtum i te’m vas ficar
a dins.
Després passàrem per diversos
avatars i una selva de troballes,
i et vas fer gran. Vas créixer, de manera
exponencial, fins a omplir l’espai
que em fixa i estendre’t pertot arreu.
Tota actuació humana resulta
dubtosa en la seva imperfecció.
Podria enumerar una llarga llista
de motius que em mogueren a un descens
en picat, però aquí ens teniu, tots dos,
aquesta nit sufocant i ociosa
i sota un cel emmantellat d’estrelles,
amb el nostre deambular distès.
La llum dels fanals i els aparadors
ens cau cal•ligrafiada al damunt
com un espargiment d’hemoglobina.
Els noctàmbuls no es tomben a seguir-nos,
ni els perdularis, ni els cotxes patrulla.
Són moments en què sembla immarcescible
la joventut i aquesta es converteix
en el gran factor de prosperitat.

© Viena
Iz: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Avdio produkcija: institut ramon llull

ROOM FOR TOURISTS, 1945

Cuando entraste en mi vida, lo hiciste
no de manera silenciosa, sino
como esos imprevistos que te sacan
del conformismo. Débil, sin saber
cómo resistirme, deshiciste los grumos
de mi aguante, llegaste a ser el único
desiderátum y te me metiste
dentro.
Después pasamos por distintos
avatares y un mar de hallazgos,
y te hiciste mayor. Creciste
exponencialmente, hasta llenar el espacio
que me inmoviliza y extenderte por todas partes.
Toda actuación humana resulta
dudosa en su imperfección.
Podría enumerar una larga lista
de motivos que me llevaron a un descenso
en picado, pero aquí nos tenéis, a los dos,
esta noche sofocante y ociosa
y bajo un cielo tapizado de estrellas,
con nuestro deambular distendido.
La luz de las farolas y de los escaparates
nos envuelve caligrafiada
como un esparcimiento de hemoglobina.
Los noctámbulos no se giran para seguirnos,
ni los perdularios, ni los coches patrulla.
Son momentos en los que parece inmarchitable
la juventud y ésta se convierte
en el gran factor de prosperidad.

Traducción de Laura Ferrero