Josep Carner

katalonščina

Cançonetes del Déu-nos do

Déu nos do un acabament
com aquest de l'any que fina.
Doll de flama de l'estiu,
si t'has fet llum endolcida,
a la punta dels rostolls
veig encara tes guspires.

Ara, el sol de la tardor
és de bona companyia:
va escurçant el seu camí
i sospira quan camina.
Portaré un raïm sencer
a la porta de l'amiga:

menjarem tot el raïm
sense moure'ns de la llinda,
ans que un mot no serà dit
o d'amor o de renyina.
I enc que vingui la frescor
que, en caient la tarda, es gira,

i tremoli l'alt fullam
de l'adéu que el sol envia,
el raïm farem durar
com si fos tota una vida

© Raimon Bergós lawyer’s office
Iz: Bella terra, bella gent
Avdio produkcija: Biblioteca de Catalunya

Cancioncillas del “ojalá”

Ojalá un final tengamos
como el del año que acaba.
Raudal de llama de estío,
si te has hecho luz más suave,
encima de los rastrojos
aún distingo tus pavesas.
El sol del otoño, ahora,
es de buena compañía:
va acortando su camino,
suspira cuando camina.
Llevaré un racimo entero
a la puerta de la amiga:
comeremos el racimo
sin movernos del dintel,
antes de decir palabra
de amor o de regañina.
Y aunque arribe ya el frescor
que al caer la tarde se alza,
y tiemble el alto follaje
del adiós que el sol envía,
haremos durar la uva
igual que toda una vida.

Traducción por José Agustín Goytisolo
in: Poetas Catalanes Contemporáneos - Antología: Editorial seix barral, 1968.