Salvador Espriu

katalonščina

José Batlló

španščina

Amb música ho escoltaries potser millor

Et diré sempre la veritat.
I si et parlo tan sovint de la meva
quotidiana, solitària mort,
i amb cruel accent carrego
aquesta única síl·laba
del meu petit saber,
és sols perquè m’agradaria que sentissis
dintre teu, ben endins, on acaba
el fred camí al teu darrer sepulcre,
com humilment, silenciós,
t’estimo.
Veus? El suau vent a l’herba,
i tu i jo, una dona i un home,
i tots els noms de tan fràgil bellesa,
i aquesta tarda per a nosaltres
potser immortal.
Però no vols endevinar mai als meus ulls
qui soc jo, com soc jo i ara m’omples
de buida, densa, sorollosa
argila de paraules,
fins a fer-ne un insalvable mur,
aquest curt pas
que ja del tot em separa
de tu.

© Sebastià Bonet Espriu
Iz: El caminant i el mur
Avdio produkcija: Biblioteca Nacional de Catalunya

Con música tal vez lo escucharías mejor

Te diré siempre la verdad.
Y si te hable tan a menudo
de mi cotidiana, solitaria muerte,
y con cruel acento cargo
esta única sílaba
de mi pequeño saber,
es sólo porque me gustaría que sintieses
dentro de ti, bien hondo, donde acaba
el frío camino en tu último sepulcro,
cómo humildemente, silencioso,
te amo.
¿Ves? El suave viento en la yerba,
y tú y yo, una mujer y un hombre,
y todos los nombres de tan fràgil belleza,
y esta tarde para nosotros
tal vez inmortal.
Mas nunca quieres adivinar en mis ojos
quién soy yo, cómo soy yo, y ahora me llenas
de vacía, densa, ruidosa
arcilla de palabras,
hasta construir un insalvable muro,
este corto paso
que ya del todo me separa
de ti. 

Traducido por José Batlló
in: Salvador Espriu - Antología lírica: Ediciones Cátedra, 1987.