Maxim Serrano
francoščina
Poètica
Vaig menjar amb la honestedat de qui no enganya allò que menja:
vaig menjar aquell menjar i no el seu nom.
Clarice Lispector
Menjar com qui no menja el nom:
no la maduixa quasi impúdica
damunt del blanc de la ceràmica,
sinó l’ombra muda de l’hivern
que en el silenci acull l’esclat
per no ser allà esperant-ne el fruit.
Menjar el que no diu cap paraula
i així, amb la boca plena, escriure.
Iz: Tantes mudes
Avdio produkcija: Catalunya Ràdio
Poétique
Manger comme qui ne mange pas le nom :
pas la fraise presque impudique
sur le blanc de la céramique,
mais l’ombre muette de l’hiver
qui en silence accueille l’éclat
pour ne pas être là en attendant le fruit.
Manger ce qu’aucun mot ne dit
et ainsi, la bouche pleine, écrire.