Teresa Colom

katalonščina

Emilio Coco

italijanščina

Calia un cos

Calia un cos, com l’urna per a les cendres
perquè no es dispersessin,
perquè no es fonguessin amb les cendres dels mars, dels arbres,
dels altres.
Perquè quan la mà anés a tocar hi hagués la mà
i fos d’algú.
Perquè els vius no fossin els morts
i els morts haguessin existit.
Perquè no es pogués optar per no ser res.
Perquè en la foscor la mirada anés cap a fora
i a fora hi hagués terra i estrelles.
Calia un cos però per a contenir no sé què.

© Teresa Colom
Iz: On tot és vidre
Lleida: Pagès, 2009
Avdio produkcija: Catalunya Ràdio

C’era bisogno di un corpo, come dell'urna per le ceneri

perché non si disperdessero,
perché non si fondessero con le ceneri dei mari, degli alberi,
degli altri.
Perché quando la mano andasse a toccare ci fosse la mano
e fosse di qualcuno.
Perché i vivi non fossero i morti
e i morti fossero esistiti.
Perché non si potesse scegliere di non essere niente.
Perché nel buio lo sguardo andasse verso fuori
e fuori ci fossero terra e stelle.
C’era bisogno di un corpo ma per contenere non so che cosa.

 

Tradotto d'Emilio Coco. Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo, Raffaelli Editore: 2014.