Jordi Virallonga
španščina
Cançó
L'amor ho cura tot i no et fas vell,
és perfecte contra els grans,
la sífilis del cervell
i la tristor de les mans.
L'amor, que juga a daus amb la fortuna,
cura de tot, menys de mirar la lluna.
L'amor, la pedra, l'esguard de l'esfinx,
l'estrella que guia el foll,
els yangs amagats als yins,
l'orgull que plega el genoll
i som iguals, que val tant l'un com l'una
i no ens manem, prô ens pot manar la lluna.
L'amor, la cara oculta de la mort,
fa moure veles i vents,
és tan fluix que és el més fort,
és tan fort que no n'hi ha gens,
qui sap si en té, d'amor, o si en dejuna?
L'amor és déu... o l'únic déu és la lluna?!
Iz: Començament dels Començament i ocasió de les ocasions
Avdio produkcija: 2005, M.Mechner / Literaturwerkstatt Berlin
Canción
Amor lo cura todo y no envejeces,
es perfecto contra granos,
la sífilis del cerebro,
la tristeza de las manos.
Amor, que juega a dados con Fortuna
todo lo cura, menos mirar la luna.
Amor, piedra, mirada de la esfinge,
estrella que al loco guía,
los yangs que yins se fingen,
orgullo que se arrodilla
y tanto monta, igual uno que una,
nadie manda, mas puede mandar la luna.
El amor, cara oculta de la muerte,
mueve el cielo y la tierra,
es tan flojo que es el más fuerte,
es tan fuerte que nada queda.
¿Sabe alguien si amor tiene o de él ayuna?
¡¿Amor es dios!? ¡El único dios: la luna!