Claudia Kalász
nemščina
ELEGIES A UN POETA MORT IV
A Joan Vinyoli
Calma i rient em torno enveja
quan sento, en el teu vers,
la meva sang i la paraula teva.
Em deixes orfe i caminant
la sàtira dels dies;
ara que ets mort, davallaré del llibre
al primer dels meus versos:
Estic a punt d’una immersió profunda
i no en sé el fons, ni he amidat la fondària,
sóc un furtiu. No tinc ofici
de buscador de perles.
Iz: Entre dues espases
Avdio produkcija: institut ramon llull
ELEGIEN AUF EINEN TOTEN DICHTER IV
Für Joan Vinyoli
Ruhig und lachend werde ich Neid,
fühl’ ich in deinem Vers
mein Blut und deine Worte.
Zur Waise machst du mich, überlassen
dem Spott der Tage;
jetzt wo du tot bist, steige ich herab vom Buch
zum ersten meiner Verse:
Ich stehe vor einer tiefen Versenkung
und weiß nicht bis auf welchen Grund, noch kenne ich das
Ausmaß der Tiefe,
ein Wilderer bin ich. Ich verstehe mich nicht auf das Handwerk
des Perlentauchers.