Tomaž Šalamun

slovenščina

Simona Škrabec

katalonščina

MRTVI FANTJE

mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer v stepah hušknejo ptice in se razpolovi dan
kjer so kocke glav jadrnice za šepetanje in se vozovi desk odbijajo od skal
kjer so jutra bleščeča kot oči slovanov
kjer se na severu kloftajo bobri da odmeva kot vabilo k smrti
kjer kažejo otroci podplute oči in z besom skačejo po butarah
kjer z odtrganimi rokami plašijo sosedom bike
kjer čakajo mraz v vrsti
kjer smrdi kruh po kisu, ženske po zvereh
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer se čekani zabliskajo in zašumijo pravljice
kjer je največja umetnost pribiti sužnja v loku skoka
kjer koruzo zažigajo na ogromnih ploskvah da jo zavoha bog
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer so posebne cerkve ptic da se privajajo bremenu duše
kjer prebivalci pri vsakem obroku hrane tleskajo z naramnicami in pod mizo teptajo
                                                                                        svete tekste
kjer so konji črni od saj
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer so keglji orodje velikanov ki si trejo mastne dlani ob hlodih
kjer bi šalamuna pozdravili s krikom
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer so vsi vratarji rumenokožci da porabijo manj časa za zapiranje oči
kjer prodajalce mesa dotolčejo z loparji in jih ne pokopljejo
kjer teče donava v kino iz kina v morje
kjer je vojaška trobenta znak za pomlad
kjer delajo duše visoke loke in šepetajo v zboru zveri
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer je branje utrjeno z gramozom da se sliši če se udari obenj
kjer so drevesa na navoj, drevoredi na sklepe
kjer otrokom že prvi dan po rojstvu zarežejo kožo kot plutovcem
kjer točijo alkohol starkam
kjer si mladina grebe po ustih kot bager po dnu reke
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer so matere ponosne in rujejo iz sinov vlakna
kjer so lokomotive polite z losovo krvjo
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer luč zgnije in poči
kjer so ministri oblečeni v granit
kjer so čarovniki začarali da so živali padle v košare šakali stoje na očeh vider
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer s križi označujejo strani neba
kjer je žito hrapavo in lica zabuhla od požarov
kjer imajo črede usnjene oči
kjer so vsi slapi iz testa, vežejo jih s črnimi trakovi mladih bitij
kjer genijem razbijejo nartne kosti s kavlji za transportiranje lesa
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer je fotografiranje omejeno na rastline ki potem rasejo naprej in razženejo papir
kjer se na podstrešjih sušijo slive in kapljajo v stare pesmi
kjer matere vojakov pakete s hrano navijajo na kolo
kjer so čaplje stesane kot atletske postave argonavtov
mrtvi fantje! mrtvi fantje!
kjer pridejo mornarji na obisk
kjer v vilah razgečejo konji, dišijo popotniki
kjer so kahlice po kopalnicah prelepljene z risbami irisovih semen
kjer ljudožrce hranijo s skodlami
kjer so trte zavite v sive pajčolane da se naredi mrena na očeh ljubosumnih

© Tomaž Šalamun
Iz: Bela Itaka
Ljubljana : DZS, 1972
Avdio produkcija: Študentska založba

Joves morts

joves morts! joves morts!
allà, a les estepes, els ocells es dissipen i el dia es parteix per la meitat
allà els caps fets daus són vaixells de vela per murmuris i els carros
                 de taulons xoquen contra les roques
allà els matins brillen com els ulls eslaus
allà, al nord, les bufetades dels castors ressonen com la invitació a la mort
allà els nens tenen els ulls morats i trepitgen amb ràbia els feixos de llenya
allà els mancs de braços arrencats foragiten els bous dels veïns
allà el fred s’espera fent cua
allà el pa fa pudor de vinagre i les dones de bèstia
joves morts! joves morts!
allà els ullals treuen foc i remoregen els contes per als infants
allà l’art més preuat és clavar amb un salt d’arc un esclau
allà cremen enormes extensions de moresc perquè l’olor arribi a Déu
joves morts! joves morts!
allà hi ha esglésies per als ocells perquè s’acostumin al pes de l’ànima
allà els habitants després de cada àpat fan petar els elàstics i d’amagat,
                 sota la taula, trepitgen els textos sagrats
allà els cavalls són negres de sutge
joves morts! joves morts!
allà les bitlles són les eines dels gegants que s’eixuguen les mans greixoses
                 contra els troncs tallats
allà šalamun és rebut amb un crit
joves morts! joves morts!
allà tots els porters són de pell groga per no necessitar gaire temps per tancar els ulls
allà els venedors de carn són abatuts amb raquetes i deixats sense sepultura
allà el danubi desemboca en un cinema i el cinema desemboca al mar
allà el so del clarí dóna el senyal per la primavera
allà les ànimes volen fent arcs altíssims i les bèsties murmuren com un conjunt
joves morts! joves morts!
allà les lectures són envoltades de grava comprimida perquè se senti si hi topes
allà els arbres tenen rosca i les fileres d’arbres, articulacions
allà als nens només néixer els fan la incisió com a les alzines sureres
allà serveixen l’alcohol a les velles
allà el jovent es burxen dins la boca com si draguessin el fons d’un riu
joves morts! joves morts!
allà les mares són orgulloses i arrenquen filots dels seus fills
allà les locomotores estan cobertes de sang d’ant
joves morts! joves morts!
allà la llum es podreix i rebenta
allà els ministres porten vestits de granit
allà els bruixots fan caure els animals dins cistells, els xacals tapen els ulls a les llúdrigues
joves morts! joves morts!
allà els punts cardinals estan marcats amb una creu
allà el blat és aspre i les galtes inflades pels incendis
allà els ramats tenen els ulls de cuir
allà totes les cascades són de massa de farina, lligades amb cintes negres de cossos joves
allà als genis els trenquen els metatarsos amb ganxos per transportar fusta
joves morts! joves morts!
allà les fotografies són reservades exclusivament per les plantes que
                 creixen i creixen fins fer petar el paper
allà, a les golfes, s’assequen les prunes i cauen gota a gota als vells poemes
allà les mares dels soldats lliguen els paquets amb menjar a la bicicleta
allà les grues tenen els mateixos cossos atlètics que els argonautes
joves morts! joves morts!
allà els mariners reten visita
allà, en les vil·les, renillen els cavalls i els viatjants fan bona olor
allà, als banys, els orinals són revestits amb paper pintat amb llavors de lliri
allà els caníbals se’ls alimenta amb tegells
allà les vinyes s’emboliquen amb vels grisos perquè els ulls gelosos tinguin cataractes

Traducció de Simona Škrabec