Anna Aguilar-Amat

katalonščina

Anna Crowe

angleščina

Relativitat

Collir culs verds d'ampolla i petxines daurades
a la platja pot ser un acte innocent, ple de beutat
pel caminant que mira. Però pot, també, ser un
episodi perfidiós, si el pensament llunyà voreja
un rostre aliè, estrany als cossos que són teus
i et pertocaven.
Però això no fa menys bells ni menys estranys
els objectes trobats, desats dins un ventre de vidre
tubular que és la teva esperança.
Ara, les figures que veus quan et fregues els ulls són
cristalls de neu verds, un negatiu mirat al microscopi
per l'ull d’un huracà. La teva vida com un dibuix on
es veuen dos rostres: una vella i, després, la dona jove;
un conill si ho mires per l’esquerra (i aquest és tot
amor); si per la dreta, el bec d'un anegot que apunta
directament al cor obert d’un pacient al quiròfan.
Encara, tot i restar a aquell marge, temíem
l'esternut dels camions.
Avui la calma veu com fugen el passat i el futur
ufanosos, contraris. Gràcies siguin donades a qui
la va pintar: la primavera, el present, la línia divisòria.

© Anna Aguilar-Amat
Iz: Petrolier
València: Denes, 2003
Avdio produkcija: Institut Ramon Llull

Relativity

Picking up green bottle-ends and golden shells
on the beach may be an innocent act, full of beauty
for the walker who uses his eyes. But it can also be
a treacherous episode, if your wandering thoughts frame
an alien face, unknown to the bodies that are yours
and which concern you.
But that does not make less beautiful or strange your objets trouvés,
stored in the tubular glass belly of your hope.
Now, the figures you see when you rub your eyes
are green snow-crystals, a negative looked at through the microscope
of a hurricane’s eye. Your life like a drawing
where you see two faces: an old woman and, afterwards, the woman when young;
a rabbit if you look at it with the left eye (and this is love
entirely); if with the right, a duckling’s beak aimed
directly at the open heart of a patient in theatre.
Even so, although we stayed on the edge, we were afraid
of the lorries back-firing.
Today, a calm mind sees how past and future rush by
haughty and utterly opposed. Let us not cease to thank the man
who painted it: spring, the present, the dividing line.

Translated into English by Anna Crowe