Egito Gonçalves 
Translator

on Lyrikline: 2 poems translated

from: katalonščina to: portugalščina

Original

Translation

Els vels de l’eclipsi (fi)

katalonščina | Jaume Pont

Guaita la lluna, el teatre del món sota els vels de l’eclipsi!
A cau d’orella, vençut, ens parla d’amors impossibles
aquest vaixell del silenci que s’anomena record.
Desem la llengua, els mots, al cau embriac de la nit.
I tot resta mut. Només els astres, vells pregoners,
criden el triomf d’aquesta cega nit d’ocelleria.
Ho sents? Afua la tempesta l’aurora closa, i el cel,
ocell dins d’una flama, trasmuda occit el temps.
Comença a caure el velam, l’imperi il lusori
de mil llengües de foc llampant, el cim obert
en negre i roig: comença la nuesa closa de la fi.
On les portes de l’estança emmirallada dels estels
clouen l'armari còsmic. On la porpra encesa, l’àngel
incandescent i nu, ofega claredats carbonitzades.
On la llum besa l’aigua i l’aigua crema la tenebra.
Escolto el murmuri del cel, el batec de la lluna
i el sol fent caure l’amarga plomada de l’amor.
Tinc els dits xopats de sang i les dents corcades de claror.
Com un fum, evaporo la memòria que em lligava, somort,
a la tenebra, i obro el pit al tètric ca Cèrber solar.
No hi ha plenitud més buida, ni buidor més plena,
no hi ha absència més cruel i dolça, més palpitant,
que l’extermini emmirallat i fosc de les esferes.
Talment l’home, per un moment perdut al pleniluni,
sageta tremolosa a l’arc del temps, príncep o esclau,
fa del somni la raó, de la mort la vida, de la forma
la matèria encesa. De l’eclipsi imaginari: el real.
Si amor és ficció, si la llum que vull que em cremi i encengui
és callada i lenta ficció, què ens resta, esdevenidor del món?

Nu, somio l’instant. Amb transparència muda, el cel vincla
la dalla corredissa de la llum. Tomba el cap de la tenebra.
Ara, evanescent, sento el bategar dels polsos de l’arbreda.
Un alè cremat, tremolós i esquiu, clou la mà multicolor del
                                crepuscle vincladís. Assaona la terra el vent.
I recordo: recordem la paraula fonda i freda de la mort:
amb els ulls es clouen els signes de la carn.
Amb l'ombra el tacte, amb la llum tot l’ésser.

© Jaume Pont
from: Els vels de l’eclipsi
Edicions 62,, 1980
Audio production: Institut Ramon Llull

Os véus do ecplise

portugalščina

Olha a lua, o teatro do mundo sob os véus do eclipse!
Ao ouvido nos fala, vencido, de impossíveis amores
esse navio de silêncio a que chamamos recordação.
Guardamos língua e palavras na lura embriagada da noite.
E tudo permanece mudo. Só os astros, velhos pregoeiros,
gritam o triunfo desta cega noite de pássaros,
Estás a sentir? A tempestade afia a secreta aurora e o céu,
pássaro numa chama cativo, metamorfoseia o tempo morto.
Começa a tombar o velame, ilusório império
de mil línguas de fogo reluzente, o cume aberto
em rubro e negro: começa a nudez fechada do final.
Onde as portas da estância estelar cheia de espelhos
fecham o armário cósmico. Onde a acesa púrpura, o anjo
incandescente e nu, afoga carbonizadas claridades.
Onde a luz beija a água e a água queima a treva.
Escuto o murmúrio do céu, o palpitar da lua
e o sol lançando a amarga sonda do amor.
Tenho os dedos manchados de sangue e dentes cariados de luz.
Evaporo, como fumo, a memória que me ligava, moribundo,
à treva e abro o peito ao tétrico Cérbero solar.
Não existe mais vazia plenitude nem vazio mais pleno,
não existe mais cruel e doce ausência, mais palpitante
que o espelhado e obscuro extermínio das esferas.
Assim é o homem, um instante perdido do plenilúnio,
trémula flecha no arco do tempo, príncipe ou escravo,
faz do sonho a razão, da morte vida, da forma
a incendiada matéria. Do imaginário eclipse: realidade.
Se o amor é ficção, se a luz que anseio me queime e ilumine
é calada e lenta ficção, que nos resta, futuro do mundo?

Nu, sonho o instante. O céu curva, com transparência muda,
a foice corrediça da luz. Roda a cabeça da treva.
Agora, evanescente, sinto o bater do pulso no arvoredo.
Um alento queimado, esquivo e trémulo, fecha a multicor
mão curvada do crepúsculo. O vento amadurece aterra.
E eu lembro: recordamos a palavra profunda e fria da morte:
Com os olhos fecham-se os signos da carne.
Com a sombra o tacto, com a luz todo o ser.

Traduzido por Egito Gonçalves

Antonio Ranieri davant el túmul mortuori de Giacomo Leopardi

katalonščina | Jaume Pont

Del fons de l’ànima
sols li arribà la paraula dels morts
i una malvestat de campanes amansida
en la boira del temps
Fou hoste de petits països
i amo líric de terres encara per venir
Avarament la historia
n’ha fet al capdavall el seu recapte
Crideu ara vosaltres
murs adolorits de la ciutat de Nàpols
o mudes barques ancorades
sota la marcida llum de Torre del Greco
crideu i canteu la glòria d’aquest noble
senyor a qui hauran d’enyorar tots
els poetes orfes del futur
Sapigueu que no tingué millor amiga
que la seva imatge esvaïda en la fondària
secreta de l’espill
Així en foren de grans la seva solitud
i l’art amb que embellí el seu sudari
la doble harmonia
d’aquell dolor al qual es mantindrà aferrat
per sempre més
el malguany de la memòria:

sota el cos infidel
la pagana raó de l’existència
amb la ploma però
l’enigma inabastable del seu regne.

© Jaume Pont
from: Raó d’atzar
Edicions 62, 1990
Audio production: Institut Ramon Llull

Antonio Ranieri perante o túmulo mortuário de Giacomo Leopardi

portugalščina

Do fundo da alma
chegou-lhe apenas a palavra dos mortos
e uma maldade de sinos amansada
na névoa do tempo
Foi hóspede de pequenos países
e lírico dono de terras por chegar
Ao fim e ao cabo avaramente
a história fez delas a sua provisão
Gritai agora vós
doloridos muros da cidade de Nápoles
ou mudos barcos ancorados
sob a lívida luz da Torre del Greco
Gritai e cantai a glória deste nobre
senhor a quem deviam chorar todos
os poetas órfãos do futuro
Sabei que não teve melhor amiga
que a imagem desfalecida na profundidade
secreta do espelho
Foram assim grandes a sua solidão
e a arte com que embelezou a sua mortalha
a dupla harmonia
daquela dor à qual se manterá ancorado
para sempre
o malogro da memória:

sob o corpo infiel
a razão pagã da existência
com a pena porém
o enigma inalcançável do seu reino

Traduzido por Egito Gonçalves