Jean-Claude Morera 
Translator

on Lyrikline: 3 poems translated

from: katalonščina to: francoščina

Original

Translation

La Pàtria és...

katalonščina | J.V. Foix

No pas l’atzar ni tampoc la impostura
Han fet del meu país la dolça terra
On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
No fan captiu a qui es dón’ l’aventura.

La Pàtria és, oh perfecta estructura
De la mar a Ponent, i a l’alta serra
—Forests dels Pirineus—, on ma gent erra!:
A Ella serviré en lliça futura.

Sòl de beutats: la Mar és el teu signe
I els teus magnes cabdills la feren dea;
Pagà tribut i un temps fores insigne.

Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
Que cobeges viltats: Sagna, i signa
El teu rescat, i el retorn a la Idea!

© Fundació J.V. Foix
from: Sol, i de dol
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1936
Audio production: Fundació J. V. Foix

La Patrie est...

francoščina

Non point le hasard ni non plus l’imposture
N’ont fait de mon pays cette douce terre
Où je vis et je pense mourir. Ni le bois, ni le fer
Ne font captifs l’aimé de l’aventure.

Clos scellé, oh parfaite structure
De la mer au Ponant et la haute cordillère
—Forêts des Pyrénées— où les miens errent!
À Elle les cœurs dans la joute future.

Sol de beautés: la Mer est ton signe,
Les plus grands de tes chefs la firent déité;
Elle paya tribut, un temps tu fus insigne.

Oh vigoureux lignage! Esclave indigne
Qui convoite des vilénies: saigne et signe
Et ton rachat et le retour à l’Idée!

Translated by Jean-Claude Morera

Brida

katalonščina | Maria-Mercè Marçal

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
–i ningú no ho sabria–
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
A la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

© Fundació Maria Mercè Marçal
from: Bruixa de dol
Barcelona: Llibres del Mall, 1979
Audio production: Fundació Maria-Mercè Marçal

Bride

francoščina

A la foire des Fous
je m’en irais.
Je viendrais qui sait d’où
–et nul ne le saurait–
les lèvres ébréchées
de tant de vie,

muletier de chansons
à cheval et sans bride.

Quel est l’appât qu’on m’agrippe
à la gencive?
Amour, étoile amère,
à la dérive,
me fait des signes: je vais
par l’autre rive,

muletier de chansons
à cheval et sans bride.

Les chaînes sont prisons
je les fuyais
par la ruelle des bandits
au point du jour.
A la foire des Fous
je m’en irais,

muletier de chansons
à cheval et sans bride.

Translated by Jean-Claude Morera

És quan dormo que hi veig clar

katalonščina | J.V. Foix

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
—O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

© Fundació J.V. Foix
from: On he deixat les claus
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1953
Audio production: Fundació J. V. Foix

C’est quand je dors que j’y vois clair

francoščina

Quand il pleut je danse seul
Vêtu d’or, d’algues et d’écailles.
Un pan de mer est aigité
Un morceau de ciel est écarlate.
Un oiseau fait la pirouette
Et d’un buisson sortent des branches.
Le repaire du pirate
Est un large tournesol.
Quand il pleut je danse seul
Vêtu d’or, d’algues et d’écailles.

Quand je ris je me vois gibbique
A la mare dessous l’aire,
Je m’habille en home antique
Et j’assaille la fermière,
Entre pinède et garrigue
Là, je plante ma bannière.
D’une aiguille bourrelière,
Je tue le monstre que je tais.
Quand je ris je me vois gibbique
A la mare dessous l’aire.

C’est quand je dors que j’y vois clair
Fou d’un délicieux poison,
Des perles à chaque main,
Je vis au cœur d’un coquillage,
Je suis la source de montagne
Le nid de la sauvagine
—Ou la lune qui s’affine
Pour mourir crête au-delà—
C’est quand je dors que j’y vois clair
Fou d’un délicieux poison.

Translated by Jean-Claude Morera