Enrique Badosa 
Translator

on Lyrikline: 2 poems translated

from: katalonščina to: španščina

Original

Translation

A l'entrada d'una estació subterrània...

katalonščina | J.V. Foix

A L'ENTRADA D'UNA ESTACIÓ SUBTERRÀNIA, LLIGAT DE MANS I PEUS PER DUANERS BARBOSOS, VAIG VEURE COM LA MARTA SE N'ANAVA EN UN TREN FRONTERER. LI VOLIA SOMRIURE, PERÒ UN MILICIÀ POLICÈFAL SE'M VA ENDUR AMB ELS SEUS, I VA CALAR FOC AL BOSC.

Escales de cristall a l'andana solar
On passen trens de llum cap a platges obertes
Entre murs transparents i coralls sarmentosos
I ocelles d'ull clarós en brogiment de brancs.

¿Ets tu, blanca en el blanc d'aquesta alba insular,
—Líquid l'esguard, atenta a músiques innates—
Que escriurs adéus humits a la forest dels vidres,
Amb semença de nit per a un somni desclòs?

Te'n vas enllà del goig, al ribatge encantat
Amb gegants embriacs a l'espluga gatosa
I falcons dissecats a les roques senyades,
A un mar petjat pels déus en els nocturns furtius.

No puc heure't, dorment, orb de llum i de ment,
Vestit com un infant, sense veu ni bagatge,
Entre tràmecs guardat per hostalers biformes;
Els passaports són vells i sangosos els cors.

T'emportes puigs i rius, i els estanys estel·lars
I fonts en bacs gelius en profundes valises;
Un guaita tenebrós, des del serrat en flames,
Em crida amb noms estranys i em fa que no amb les mans.

Onegen foramurs banderes esquinçades.

© Fundació J.V. Foix
from: On he deixat les claus
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1953
Audio production: Fundació J. V. Foix

En la entrada de una estación subterránea...

španščina

EN LA ENTRADA DE UNA ESTACIÓN SUBTERRÁNEA, ATADO DE PIES Y MANOS POR LOS ADUANEROS BARBUDOS, VI CÓMO MARTA SE IBA EN UN TREN FRONTERIZO. QUISE SONREIRLE PERO UN MILICIANO POLICÉFALO SE ME LLEVÓ CON LOS SUYOS E INCENDIÓ EL BOSQUE.

Peldaños de cristal en el andén solar 
por donde pasan trenes de luz hacia las playas
abiertas entre muros transparentes,
corales sarmentosos y avecillas
de claros ojos con rumor de ramas.

¿Eres, blanca en lo blanco de esta aurora insular
—líquida la mirada, en músicas innatas—
quién va escribiendo los adioses húmedos
en jungla de cristales,
con simiente de noche para un abierto sueño?

Vas más allá del gozo, a encantada ribera
con gigantes borrachos en la cueva espinosa
y halcones disecados en rocas persignadas,
a una mar que los dioses han pisado
en nocturnos furtivos.

No puedo conseguirte, dormido, enceguecido
de mente y luz, vestido como un niño,
sin voz y sin bagaje, entre azadas guardado
por fondistas diformes;
todos los pasaportes caducaron.
Sangran los corazones.

En profundas valijas te llevas montes, ríos,
y estanques estelares, fuentes de fresca sombra.
Tenebroso, un vigía, desde el monte encendido,
me está llamando con extraños nombres,
con la mano me va diciendo: No.

Ondean extramuros banderes desgarradas.

Translated by Enrique Badosa

Sol, i de dol

katalonščina | J.V. Foix

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
—Per quin cel mort—, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.

© Fundació J.V. Foix
from: Sol, i de dol
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1936
Audio production: Fundació J. V. Foix

Solo, y doliente

španščina

Solo, y doliente, y con túnica vieja,
A menudo me veo en negras soledades,
En prados ignorados y montes de pizarra
Y profundos abismos que, astutos, me detienen.

Y digo: ¿Dónde estoy? ¿Por qué tierras de antaño
—Y por cuál cielo muerto— o praderíos mudos,
Alocado te pierdes? ¿Hacia qué maravilla
De astro ignorado voy con mis pasos vencidos?

Solo, yo soy eterno. Ante mí, los paisajes
De mil años atrás. No me parece extraño
Lo extraño: pues en ello me siento haber nacido.

Y en desierto sin agua o en un pico con nieve,
Vuelvo a hallar el paraje que conozco. Y la trampa
De Dios para ganarme. O el engaño del diablo.

Translated by Enrique Badosa