Mary Ann Newman 
Translator

on Lyrikline: 5 poems translated

from: katalonščina to: angleščina

Original

Translation

CULPES

katalonščina | Maria Cabrera

Que no sàpigues passar la pàgina dels dies antics, dona,
que la pols dels dies antics se’t quedi aferrada sota les ungles,
en forma de llunes blanques,
dona en runes,
no sé si ho deus al Proust que mai no has llegit,
a l’angúnia dels llibres, al vers que t’encalça,
a la verdor de la fruita o a la pluja incessant que t’habita.

Que se’t facin pans de terra dels records, dona,
i que els versos et creixin com plantes grasses,
com rates imprevistes en la foscor de la cuina,
com tempestes de sorra a l’ull del poema
o com l’atac nocturn de les síl·labes que et remou dins del llit,
dona estàtua,
dona sola,
vers en flames,
sargantana,
solell dona
i dona obaga,
no sé si ho deus al Freud que mai no has entès,
a la fredor del marbre, a la tristesa dels llapis
o a l’eco dels teus ventricles.

I la sístole et parla de culpes,
i la diàstole et diu que genètiques,
i les vàlvules del cor,
sempre,
sempre,
sospiren molt orfes.

© Maria Cabrera Callís
from: La ciutat cansada
Proa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio

Guilt

angleščina

Woman, how to know if not knowing how to turn the page on the old days,
or finding the dust of the old days clinging under your fingernails
in the shape of white moons,
woman in ruins,
is something you owe to the Proust you never read,
or to the agony of books, or to the poem that pursues you,
or to the unripeness of fruit or the incessant rain that inhabits you.

Woman, if memories turn into clumps of earth on you,
and lines of poetry grow in you like succulents,
like unexpected rats in the dark of the kitchen,
like sandstorms in the eye of the poem
or like the nightly attack of syllables that keeps you tossing in bed,
statue woman,
woman alone,
verse in flames,
lizard,
sunlit woman
and shadow woman,
how to know if you owe it to Freud whom you never got,
or to the cold touch of marble, or the sadness of pencils
or the echo of your ventricles.
And the systole speaks to you of guilt,
and the diastole says genetics,
and the heart valves
always,
always,
sigh orphan sighs.

Translated by Mary Ann Newman

CANÇÓ DELS DIES DE CADA DIA

katalonščina | Maria Cabrera

demà i la primavera
demà tres oceans
demà mar i muntanya
demà l’hivern sencer
vindré i farà pujada
vindré i tu no hi seràs
seré un grapat de lletres
que no saps pronunciar
vindré amb l’abecedari
i passaràs de llarg
seré un ramat de cabres
pujant pel camí ral
demà portes tancades
demà i els llençols bruts
vindré amb l’ombra molt llarga
vindré i no hi seràs tu
demà me’n vaig de casa
demà l’avern encès
demà seré trenc d’alba
em giro i ja no hi ets
demà la bèstia rara
i jo de cos present
demà muts i a la gàbia
demà noi re de re
demà farem conversa
beguts de cinc a set
demà serem persones
demà de cinc a set
demà seràs memòria
demà seràs ahir
i entre les meves fotos
un record que no hi é
passejo per la vora
del teu retrat lleuger
demà escampem la boira
demà noi re de re
demà serà l’albada
tu i jo de cos present
i a la cantonada
no hi ha cap bar obert
demà seràs la jungla
i jo un ullal ardent
demà tu fet de branques
i el meu cor fet de dents
demà ni amors ni odis
demà tu ja no hi ets
i a la cantonada
escombren els carrers

© Maria Cabrera Callís
from: La matinada clara
Accent Editorial, 2010
Audio production: Catalunya Ràdio

SONG OF THE WORK-A-DAY DAYS

angleščina

tomorrow and the springtime
tomorrow three oceans
tomorrow the sea and the mountains
tomorrow all winter long
i will come and the road will be steep
i will come and you won’t be there
i will be a handful of letters
that you don’t know how to say
i will come with my alphabet
and you’ll walk right on by
i will be a flock of goats
herded up the dirt road
tomorrow doors will be closed
tomorrow and dirty sheets
i will come with a very long shadow
i will come and you will be gone
tomorrow i’m leaving home
tomorrow and the raging hellfire
tomorrow i will be daybreak
when i turn you’re no longer there
tomorrow the rare beast
and me lying in repose
tomorrow we won’t say a word
tomorrow no go, bro
tomorrow we’ll make small talk
tipsy from five to seven
tomorrow we’ll play nice
tomorrow from five to seven
tomorrow you’ll be a memory
tomorrow you’ll be last year
and among my snapshots
one memory’s gone astray
i walk along the border
of your 4ove effigy
tomorrow we’ll clear our heads
tomorrow no go, bro
tomorrow will be dawning
you and me lying in repose
and down on the corner
all the bars are closed
tomorrow you’ll be the jungle
and i a seething fang
tomorrow you made of branches
and my heart made of teeth
tomorrow neither 5ove nor hatred
tomorrow you’re no longer here
and down on the corner
they are sweeping the streets.

Translated by Mary Ann Newman

SALM I PARÀBOLA DE LA MEMÒRIA PRÒDIGA

katalonščina | Maria Cabrera

pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament estimava,
pare meu que te’n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m’estimaves,
per la sang que ens corria tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m’esborren,
com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!,
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!,
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!,
per les veus tan confuses del vespre,
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,
pare meu!,
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
oh pare meu!,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!,
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m’agradava,
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,
pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l’hagi de trobar d’improvís mai més,
disfressada de dona escabellada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,
oh pare meu!

pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,
que trobi intactes el fonoll i els gallarets vermells
—gall, gallina o poll, pare meu?—,
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,
com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
oh pare meu,
pare meu que ja no ets al poble.

© Maria Cabrera Callís
from: La matinada clara
Accent Editorial, 2010
Audio production: Catalunya Ràdio

Psalm and Parable of the Prodigal Memory

angleščina

My father, who art no longer in town,
my father, whom I may once have loved somehow,
my father, who walked off listlessly down the street,
my father, who may once have sort of vaguely loved me,
for the blood that ran so wildly through our veins,
for the features of your face that are fading to me,
like the cry that weighs on my breast,
my father!,
for the scar that cut across your whole belly,
my father!,
for the secret membranes of onion on my mother’s fingers,
for the pallid afternoons in the kitchen,
my father!,
for the baffling night voices,
for the shouting and crying and terrace battles,
father mine!
for the smell of gas oil on your clothes when you came home from work, my father,
for the dreams you must have had trickling down the drain, my father,
for my siblings trickling down the drain,
oh my father!,
may I retrieve the memory, the memory of father and child,
memory, that wise old cat,
memory, oh my father!,
the thread that ties me to your names, to your hands, to your emphatic skull,
to the way you laughed, which I didn’t like,
to your belly cleaved by the scar of destiny,
my father!,
may I never have to rifle through my memory again, my father,
nor run into it unexpectedly, ever again,
disguised as a disheveled lady in a raincoat and sobs
on a windy Manhattan corner
when all I wanted was to go and pick fennel beyond the bridge of the Reds,
oh my father!


My father, may I retrieve the whole memory, my father!
may I find my seven-year-old girl’s accusations,
may I find the fennel and the red poppies intact,
—“Red, pink or white? Rooster, chicken, or chick?,” my father,
may I find your story and mine intact, in tune, in love, my father,
as they never could be before,
as they never will be any more,
oh my father,
my father, who art no longer in town.

Translated by Mary Ann Newman

venies cap a mi...

katalonščina | Maria Cabrera

i tu venies cap a mi amb una mirada peninsular
i els llagrimals molt nobles,
amb una testa clàssica
i l’orgull dels titans a les venes,

amb les guerres púniques encara palpitants,
amb l’atzagaiada de mil batalles perdudes a les espatlles,
bon cop de salze enfilant la carena,
i amb la mà dreta i la mà esquerra enamorades, respectivament,
de les llegendes homèriques i dels trens
que em creuen continents per l’esquena,

amb una butxaca plena de misteris d’estany i promeses de nits de silici,
amb un pou fred de calç amb tota la droga
que ens ha lligat tant de temps al port d’aquesta ciutat grega,
amb les pomes fermentades al foc lent de l’amor,
amb l’amor escaldat al foc brusc de la set,
amb els ullets astuts de les sargantanes,
amb la son profunda de les províncies d’espanya,
amb set cartes de nan oníric a la màniga
i un enginy multicolor per fabular-me les planetes.

per a mi, només per a mi venies,
i rere teu el vespre s’estenia pels països com una ombra estranya.

© Maria Cabrera Callís
from: La ciutat cansada
Proa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio

You Came Toward Me...

angleščina

And you came toward me with a peninsular gaze
the noblest of tear ducts,
a classic pate
and the pride of titans in your veins,

with the punic wars still palpitating,
and the folly of a thousand lost battles on your shoulders,
swift swipe of the willow as you climb the mountain crest,
and your right hand and your left hand in love, respectively,
with the legends of Homer
and the trains that cross continents down my back,

with a pocket full of tin mysteries and promises of silicate nights,
and a cold lime well holding all the drugs
that have kept us tied so long to the port of this Greek city,
with apples fermented over the slow simmer of love,
with love scalded in the brusque fire of thirst,
with astute little lizard eyes, with the deep sleep of the provinces of Spain,
with the dream dwarf's seven cards up your sleeve
and a multicolored spool to spin the yarn of the planets.

For me, just for me, you came,
and behind you the evening stretched across countries like a strange shadow.

Translated by Mary Ann Newman

ELS SABERS

katalonščina | Maria Cabrera

conec la por dels teus ulls a l’alba. i l’espetec de les flames, el crepitar amagat dels boscos, la bogeria dels ocells obrint-se camins d’aire. érem tots dos una hipòtesi molt vaga, als llindars de la son, al vertigen del dubte i de la nit felina. ja no caminàvem: sèiem dalt d'una muntanya on havíem trescat, insaciables, pels senders costeruts de l’ànima. no reies, no em miraves: tenies els ulls clavats en les flames, als ulls dues flames que no trigarien a fer-me totes les rutes de la cendra per dintre: molt cruels i molt belles. i jo t’esperava, a la gatzoneta dalt d’un cim rocós ple d’esculls dificilíssims, tentinejant a un esglai de l’abisme: véns i em salves? véns i em saltes? conec els filons de la por dels teus versos, el triangle escalè dels teus gestos, l’animal arraulit als teus polsos, el retorn dissonant del teu gust quan m’allunyo, el sabor amargant de la taronja que em dónes. m’he après totes les albes, m’he après tots els sorolls quiets de la matinada: el bosc, l’ocell, les pedres, la fusta, les flames. i ara, quan del nostre caminar plegats en direccions sens dubte oposades no me’n queda sinó un grapat de pedretes dringuejant a les butxaques, un flascó de vidre buit i tota aquesta pols a les sabates; ara que ja em sé de memòria el rosari de la pena; ara que ja et saps de memòria les filigranes de la llenya a les soques; ara; ara ja m’he tornat gorga profunda, mort i passió, tres dies sense pa i deliris d’aigua: ara ja duc a dins del pit la nit sencera.

© Maria Cabrera Callís
from: La matinada clara
Accent Editorial, 2010
Audio production: Catalunya Ràdio

WAYS OF KNOWING

angleščina

i know the fear in your eyes at dawn. and the crackle of flames, the hidden creaking
of the woods, the madness of the birds beating paths in the air. the two of us were just
a vague hypothesis, on the threshold of sleep, in the vertigo of doubt and the feline
night. we weren’t walking: we were sitting at the peak of a mountain we had scaled
insatiably up the soul’s steep paths. you didn’t laugh, you didn’t look at me: your eyes
were fast on the flames, in your eyes were two flames that would not be long in
following all the ashen routes inside me: ever so cruel and ever so beautiful. and I
awaited you, crouching atop a rocky peak riddled with impassible hurdles, teetering
one shiver from the abyss: will you come and save me? will you hurtle past me? i know
the lodes of fear in your verses, the scalene triangle of your gestures, the animal
huddled in your pulse, the dissonant repeat of the taste of you when I walk away, the
bitter taste of the orange you hand to me. i have learned all the dawns, i have learned
all the quiet sounds of the morning: the forest, the bird, the stones, the wood, the
flames. and now, when nothing is left of our walk together surely in opposite
directions but a handful of pebbles pinging in my pockets, an empty glass flask and all
this dust on my shoes; now that I have learned by heart the rosary of sadness; now
that you know by heart the filigrees of the wood at its roots; now; now that I have
become a deep gorge, death and passion, three days without bread and deliriums of
water: now I carry in my breast the whole of the night.

Translated by Mary Ann Newman