Tanit Assaf Muntané  (Assaf Muntané)
Translator

on Lyrikline: 5 poems translated

from: katalonščina to: arabščina

Original

Translation

Ramadà a Marràqueix

katalonščina | Josep Piera

A Elias Canetti

La nit finia i jo tastava uns dàtils.
La ciutat m’oferia l’abraçada
del passat, paraules entranyables
com ara “ma”, ara “bacora”, ara...

Carrerons callats amb combois de xicons
i mirades lluents que somien millors vides.
En un bar buit, la tele recita versicles de l’Alcorà.
L’aire perfumat d’espècies, d’orins, d’aigua de roses.

De nit, xavalets i bicicletes, estels fugaços;
llums de festa a la plaça, sons i fums que s’enlairen.
De dia, robes de colors, ulls a l’espera,
mans oferents com magranes madures.

Les flames d’uns xiprers fan del capvespre un desig,
del temps la meravella, del que no es diu la música.

© Edicions 62
from: En el nom de la mar
Barcelona: Edicions 62, 1999
Audio production: Institut Ramon Llull

رمضان في مراكش

arabščina


إلى إلياس كانيتي



كان الليل وشيك الانتهاء وأنا أتذوق الثمر.

كانت المدينة تمنحني عناق

الماضي، كلمات ودية

مثل الآن "ما"، أو "باكورة"، أو...



أزقة صامتة بمواكب الغلمان

ونظرات براقة ترنو إلى حياة أفضل.

في حانة فارغة، مقرئ يرتل آيات قرآنية

كان الهواء معطراً ببهارات وبول وماء ورد.



في الليل، فتيان ودراجات، ونجوم هاربة؛

أضواء الحفلة في الساحة، أصوات ودخان يصعد نحو السماء.

في النهار، ثياب زاهية وعيون ناظرة،

أياد ممدودة كرمان ناضج.



لهب سروٍ يجعل من العشية رغبة،

من الزمن عجائب، مما لا يُقال موسيقى


Translated by Tanit Assaf Muntané

Gasela

katalonščina | Josep Piera

Va corrent pel jardí
cantant el seu amor amb mots alegres,
com l’aigua de la font
va rient i saltant entre les roses.
El cos esvelt vesteix
de vels lluents que en moure’s transparenten
i un bell collar de perles
llueix al coll, com els capolls que esclaten
les gotes de rosada.
Als llavis du el fresc somriure dolç
de qui se sent feliç
i ho diu amb clara veu de pura llum
creient que, on és, no hi ha
ningú que escolte el seu secret joiós,
ni cap perill de res.
De colp, un branquilló tot ple de punxes,
com un parany, l’enganxa.
Amb arraps a la pell a terra cau.
Un plor tendre i amarg
fereix la nit. Adolorides perles.
Un llamp llunyà. I, a l’alba,
en la grisor més grisa, núvols negres.
Brutes de sang i pols
entre pètals marcits roden les llàgrimes.
La lluna nova fuig.
El jardí no té ja cap joia jove.

© Ensiola
from: Cants i encants
Barcelona: Ensiola, 2004
Audio production: Institut Ramon Llull

غــزالة

arabščina

تركض في البستان

تنشد حبها بكلمات بهيجة،

كماء العين،

تضحك وتركض بين الزهور.

جسدها الرشيق مكسو

بأحجبة لامعة تشفُّ عند الحركة

وطوق لؤلؤ جميل

يلمع في الجيد، كبراعم تفجر

قطرات الندى.

تبدو على الشفتين بسمة طرية حلوة

بسمة السعداء

وتقول ذلك بصوت مسموع من ضوء

معتقدة أنها حيث تتواجد، لا

أحد يسمع سرها البهيج

ولا خطر.

وفجأة، غصين شائك،

كمصيدة، انقض عليها.

سقطت على الأرض جريحة.

ومزق بكاء خافت ومر

الليل. لآلئ متئلمة.

برق بعيد. وعند الغسق،

في الجو الرمادي، غيوم سوداء.

وبين بتلات ذابلة ملطخة بدم وغبار

يُذرف الدمع.

بين أوراق ورود ذبلى تحيط بالدموع.

هرب القمر الجديد.

لم يبق في البستان ولا جوهرة شابة.


Translated by Tanit Assaf Muntané

Mediterrània

katalonščina | Josep Piera

La mar, xiprers, columnes, capitells,
en un cartell descolorit pels anys
a la paret del bar d’una estació.
S’anuncia l’estiu en una illa.
Un vell record em ve, un desig fosc.
Prenc un cafè. Vaig sol. Faig temps. De pas.
Sempre de pas, no importa cap a on.
A l’espera del que ha de venir,
el tren, el tren, és clar, per dur-me on vaig.
On vaig? No importa gens. Avant, avant.
De sobte —un toc— sona un acordió,
i un xicot cec, amb trista veu, passeja
una desconeguda melodia
entre la gent que espera per marxar.
Tot es fa clar en el seu ser concret,
fugaç, únic i etern: aquest instant,
el cafè trist, una amarga cançó.

En els somnis joves, Grècia era la mar
desitjada de llum, de goig salat.
Eren parets de calç rient d’estiu
i un cel tot blau entre marbres divins,
un got de vi daurat amb gust de bosc,
una tallada de meló a les mans.
Ara, que hi he tornat, si mai es torna
enlloc, no sé ni on vaig, em deixe dur.
Davant, la lluna al ple, l’Olimp nevat,
la mar molt lluny i jo mirant la nit,
la foscor transparent de l’hivern grec.

“Sàpies fer bell el que tens davant teu
i el que tens et serà just el que et cal.”
Això m’ha dit en somnis una veu.
He despertat. Davant m’era la mar
i una petita barca anant-se’n lluny.
La mar, la mar..., i jo: res més, res més.

© Edicions 62
from: En el nom de la mar
Barcelona: Edicions 62, 1999
Audio production: Institut Ramon Llull

متوسطية

arabščina

البحر، أشجار الصفصاف، أعمدة وتيجان،
على لافتة فقدت ألوانها بفعل السنوات
على جدار حانة محطة.
يُعلن عن الصيف في جزيرة ما.
ذكرى قديمة تغمرني، رغبة قاتمة.
أحتسي فنجان قهوة. ذهبت وحدي. متأنياً. مرورا.
دائما مرورا، ولا يهم إلى أين.
في انتظار ما سيأتي،
القطار، القطار، طبعاً، ليحملني حيث أتجه.
إلى أين أنا ذاهب؟ لا يهم البتة. إلى الأمام، الأمام.
فجأة – دقة – ترنم الأكورديون،
طفل ضرير، بصوت حزين، يردد
لحناً مجهولاً
بين ناس ينتظرون الانصراف.
الكل أتضح في كينونته الملموسة،
الهاربة، الوحيدة والأبدية: هذه اللحظة
قهوة حزينة، أغنية مرة.


في الأحلام الشابة، كانت اليونان هي البحر
يرغبها النور والمتعة المالحة.
كانت جدران الجير تضحك من الصيف
وسماء زرقاء بين المرمر الإلهي،
كأس خمر ذهبية بنكهة الغابة
شريحة بطيخ بين اليدين.
والآن وقد عدت، إذا أمكنت العودة
إلى أي مكان، لا أعرف أين أتجه، أسلم للقدر.
أمامي، القمر كامل، الأوليمب مكسو بالثلج،
البحر بعيد وأنا أتأمل الليل،
ظلام شفاف في شتاء يوناني.

"اعرف كيف تجعل ما ترى جميلا
وما تملكه سيكفيك"
هذا ما خاطبني به صوت في الحلم .
استيقظت. كان البحر أمامي
وزورق صغير يبتعد.
البحر، البحر...، وأنا: ولا شيء آخر، ولا شيء آخر.

Translated by Tanit Assaf Muntané

Ja no sé escriure poemes d'amor

katalonščina | Josep Piera

Ja no sé escriure poemes d’amor
com aquells, ardorosos, que de jove
dedicava a ningú; a ningú, o al desig
d’un algú sense nom. No de tu.
Potser els anys m’han fet més púdic
o és que el desig no sap trobar els mots
per dir el que sent quan te m’apropes
a poc a poc, i et veig venir de goig
mentre t’espere. No sé dir-te que et vull,
que et somie despert i et tinc en somnis,
que en el desig i en el deler t’estime.
Que en el deliri et tinc i et veig venir.
Que em sent tot teu, lligat a tu, de cos
i de voler, de pell a pell, i d’ànima.
Dic que ets la mar per on navegue,
i a penes s’insinue el que vull dir:
el goig, la llum, el vi, el bell viatge...
No dic però la por del nàufrag sol,
llavis de sal, brut d’algues i nafrat,
cremat pel sol a la platja deserta.
No dic el dol, ni dic la solitud,
ni dic la por de perdre’t. Això no.
A tu, a qui tant he estimat.
A tu, volcà volgut de flama viva.
A tu, illa del cel i lluna en mar.
A tu, cendra cremant i lava freda.
A tu et cante ara, sols a tu.

© Edicions 62
from: En el nom de la mar
Barcelona: Edicions 62, 1999
Audio production: Institut Ramon Llull

أنا لا أجيد كتابة قصائد الحب

arabščina


لا أجيد كتابة قصائد الحب
كتلك القصائد المحمومة، في شبابي،
التي لم أكن أهديها لأحد؛ لا أحد، أو للشوق
لشيء بدون اسم. ليس لك أنت.
قد تكون السنوات أحالتني أكثر حشمة
أو أن الرغبة لا تجد كلماتها
لتقول ما تحس عندما تقتربين
شيئا فشيئا، وأنا أراك تتلذذين،
وأنتظرك. لا أعرف أن أقول لك أني أريدك،
أني أحلم بك مستيقظا وأفكر فيك حالما،
أني في الهذيان أفكر فيك وأني أراك قادمة.
أني أشعر بأني كلي لك، مرتبط بك، جسدا
وحبا، من جلد إلى جلد، وروحا.
أقول أنك البحر الذي أبحر فيه،
ولا يتسرب إلا القليل مما أريد قوله:
اللذة، الضوء، النبيذ، السفر الممتع...
لا أقول ولكن أخشى الغرق وحيدا
شفاه مالحة، وسخ الطحالب وقروح،
وحرق الشمس في شاطئ مقفر.
لا أقول الألم، ولا الوحدانية،
ولا حتى الخوف من فقدانك. هذا لا.

إليك أنت، التي كم أحببت.
إليك أنت، ذلك البركان المحبوب ذو النار الحامية.
إليك أنت، جزيرة في السماء وقمر في البحر.
إليك أنت، رماد محترق وحمم باردة.
إليك أنت فانشدي الآن، شموس إليك.

Translated by Tanit Assaf Muntané

Correu electrònic

katalonščina | Josep Piera

Què és el desig, que m’ha fet rosegar
                                       els pinyols de les olives del seu plat?

                                                       Manuel Forcano

Què és el desig? I la imatge amb què et respons,
amic de lluny, expressa la part animal
i alhora amarga, que només sap dictar la poesia.
El desig és allò que ens mou i ens salva,
tot i que també destrueix i condemna;
allò que tant permet arribar al goig com caure en la follia.
Del desig ve la vida, i la vida —com diuen els antics!— té de tot:
instants del goig fantasejat o aconseguit,
records amables de mil cossos perduts,
sublims soledats i fantasies, delits i dolors..., de tot.
L’aire alexandrí se t’endú entre meravelles, estimat.
Disfruta dels sabors dels dàtils, llepa’n
les tendres asprors i les mels més confitades.
Aprofita aquest temps sant que el Nil et regala
i beu de  les copes que et siguen ofrenades.
Teu és el goig ara, viu-lo!

© Edicions 62
from: En el nom de la mar
Barcelona: Edicions 62, 1999
Audio production: Institut Ramon Llull

بريد إلكتروني

arabščina


ما تلك الرغبة، التي جعلتني أقرض
نواة الزيتون من طبقها؟
مانويل فوركانو

ما الرغبة؟ والصورة التي تجيبك بها،
صديق من بعيد، يعبر عن الجزء الحيواني
والمرارة في الوقت ذاته، التي لا تعرف سوى نظم الشعر.
الرغبة هي ما يحركنا وينقذنا،
وكل ما يهدمنا ويديننا أيضا؛
كل ما يسمح يوصل إلى السعادة ويُسقط في الحماقة في الوقت ذاته.
من الرغبة تأتي الحياة، والحياة -كما قال القدامى- تحوي الكل:
لحظات الرغبة المنشودة أو المحققة،
ذكريات ودية لآلاف الأجسام المفقودة،
وحدانية سامية وأوهام، لذات وآلام...، من كل نوع.
هواء الاسكندرية يحملك بين العجائب، أيها المحبوب.
استمتع بنكهة الثمور، امتص
خشونتها الطرية والعسل الألذ.
استمتع بذاك الوقت المقدس الذي يهبك النيل إياه
واحتس الكؤوس المهداة إليك.
اللذة لك الآن، عشها إذن!

Translated by Tanit Assaf Muntané