Arnau Pons 
Translator

on Lyrikline: 7 poems translated

from: nizozemščina, nemščina to: portugalščina, katalonščina

Original

Translation

[Er loopt een trap de zee in]

nizozemščina | Erik Lindner

Er loopt een trap de zee in
een golf slaat over een trede

een schip dat aan zijn kettingen trekt
zijn romp uitzet

een chauffeur opent het portier van de rijdende auto
en spuugt de betelnoot op de wegglijdende grond

een rollende sigaret spuwt vonken in het rond

bladeren kletteren tegen de passerende wagon
een man houdt in de metro zijn helm op

er is de regen die het vuur dooft

er is een hond die over twee schapen waakt
het veld langs draaft

een trap aflopen

je afzetten op een tree.

© Erik Lindner
from: Terrein
De Bezige Bij, 2010
Audio production: Literaturwerkstatt Berlin, 2014

[Uma escada entra no mar...]

portugalščina

Uma escada entra no mar
Uma onda submerge um degrau

um navio que puxa as correntes
enche o bojo

um motorista abre a porta do carro em andamento
e escarra a noz de bétele para o chão movediço

um cigarro rolando cospe faíscas à sua volta

folhas tamborilam contra a carruagem a passar
um homem não tira o elmo no metro

há a chuva que apaga o fogo

há um cão que vigia dois carneiros
corre ao longo do campo

descer uma escada

lançar-se de um degrau.

traduzido do neerlandês por Arie Pos

Romanze

nemščina | Armin Senser

Acht Jahre zwischen uns und Haut
und Haare, zusehends ergraut,
und dann und wann ein Pyjama.
Acht Jahre und kein Drama.

Acht Jahre. Eine kurze Zeit
für Schildkröten und Astronomen,
aber ein sicheres Geleit
für vergangene Omen.

Acht Jahre im Mittelpunkt,
was war es noch mal?
Irgendwie hat‘s gefunkt.
Es war wohl banal.

Und blieb es auch bei acht Jahren,
wüchse aus der Niedergeschlagenheit
von zwei unschuldigen Ovalen
glatt eine Unendlichkeit.

© Carl Hanser Verlag
from: Kalte Kriege
München: Carl Hanser Verlag, 2007
Audio production: Literaturwerkstatt Berlin 2007

Cançó d’amor

katalonščina

Vuit anys portem, de pell i pell.
Se’ns ha fet gris algun cabell.
De tant en tant amb el pijama.
Vuit anys —i sense fer cap drama.

Vuit anys: de fet un temps molt curt
per a tortugues i astrònoms,
i tanmateix no és cap absurd
per a dos éssers sempre autònoms.

Vuit anys posats al punt central.
I que potser va ser un capritx?
Sigui com sigui, era desig.
Potser també un xic banal.

I si passessin els vuit anys,
caurien de caducitat
els dos ovals senzills, companys
d’una planera eternitat.

Translated by Arnau Pons

Mit Wehmut und Liebe

nemščina | Armin Senser

Zur Nacht gab’s wieder Griesbrei
dazu wohl auch die süßen Zwetschgen
oder war’s nur Zimt? Es ist jetzt einerlei.
Jedenfalls hast du, gesenkt die Augen,
still vor dich hingegessen, als wärst du immer – dein Leben lang? –
allein am Tisch gesessen. Ohne uns, ohne Anhang!

Vielleicht (hab dich nie gefragt) hast du diese Stille bei der Arbeit
eingeübt. Schließlich sind Hitze, Lärm und Gestank starke Argumente
fürs Schweigen. Vielleicht. Vielleicht war’s nur deine Schüchternheit.
Oder was anderes. Schließlich hatte dein Schweigen kein Ende.

Mittags hast du dich aufs Sofa gelegt, wie sich dein Vater auf die Liege
in der Küche legte. Und gelesen. Worauf du eingenickt bist.
Das war alles. Die Nacht kommt nach dem Tag. Waren das die stillen Siege?

Abends bist du zu müde gewesen, zu angeheitert, um mehr als zu schmunzeln,
wenn es zur Nacht wieder Apfelmus gab und Fotzelschnitten.
Deine Augen leuchteten wie über uns die Sternenfunzeln
und wurden dunkel, als ließe sich die Stille nicht zweimal bitten.

© Carl Hanser Verlag
from: Kalte Kriege
München: Carl Hanser Verlag, 2007
Audio production: Literaturwerkstatt Berlin 2007

Amb amor i melangia

katalonščina

Tornava a haver-hi farinetes a la nit,
amb aquells trossos dolços afegits, sempre de pruna,
¿o era només pols de canyella? Tant li fa.
En qualsevol cas, tu t’ho empassaves en silenci, els ulls
mirant el plat, com si sempre —potser tota la vida—
haguessis segut tot sol a taula. Sense nosaltres, sense apèndix!

Potser (mai no t’ho he preguntat) practicaves aquest mateix silenci
a la feina. Al capdavall, la calda, el xivarri i la pudor són un bon argument
per estar-se callat. Potser. Potser era només la teva timidesa.
O una altra cosa. Al capdavall, el teu silenci no tenia acabament.

Al migdia t’estiraves al sofà, tal com feia el teu pare al jaç
de la cuina. I llegies. Fins que t’hi endormiscaves.
Això era tot. Després del dia ve la nit. Eren aquestes les victòries silencioses?

Al vespre estaves massa cansat, un xic begut, i no podies sinó somriure
quan a la nit tornava a haver-hi compota de poma i torrades amb sucre.
Et brillaven els ulls com damunt nostre titil·laven febles les estrelles
i es feien foscos, com si el silenci no s’hagués de fer pregar dos cops.

Translated by Arnau Pons

Deutschland: meiner Mutter

nemščina | Armin Senser

Heute schreckte ich auf im Traum,
sah dich, den Koffer gepackt und abgestellt, im dunklen Raum
nach Deutschland zurückgekehrt. Deine Stimme versagte,
das heißt, die eines Mädchens, das noch vom Krieg
träumte. Als ich nur sagen konnte, wie spät es war. Und daß es schon tagte.
In Berlin, wo du in diesem modernden Zimmer
standest, in dem ich schon lange nicht mehr schlief.

© Carl Hanser Verlag
from: Kalte Kriege
München: Carl Hanser Verlag, 2007
Audio production: Literaturwerkstatt Berlin 2007

L’Alemanya de la mare

katalonščina

Anit un malson m’ha espantat:
t’he vist, amb la maleta a la vora, dintre l’obscuritat,
de visita a Alemanya. La veu et fallava,
vull dir, la veu de noia que encara somia
en la guerra. I jo només podia dir que era molt tard. I que ja clarejava.
Era a Berlín, i tu t’estaves dreta en aquella habitació moderna
on feia temps que jo ja no dormia.

Translated by Arnau Pons

In Erinnerung: meine Großmutter

nemščina | Armin Senser

Jeder hat seinen Knacks und du hattest deine. Soweit
ich mich erinnere, war dein Haar nicht weiß
für den Siebenjährigen aus der Schweiz,
sondern Blickfang und über jede Scheinheiligkeit
erhaben. Aber auch solche Fakten
bröckeln. Und Haare spalten sich. Zudem ist Achtung
oft Eigengewächs. Vor allem in diesen abstrakten
Jahren permanenter Vergangenheitsbewältigung.

Ansonsten war es Sommer. Davor
wuchsen die Kinder im Krieg auf,
den sie mit sich schleppten wie die Handarbeiten
des Führers aus anderen Zeiten.
Danach gab dir dein Sohn ein Zuhaus.
Soweit ich mich erinnere, trugst du einen Nerz,
eine Stola und Kalbslederhandschuhe.
Morgens putztest du die einzige lokale Telephonzelle.
Und nachts ließ dein Schnarchen, das sich ausspricht,
niemanden in Ruhe, vor allem nicht deine Seele.

Es war Sommer, soweit ich mich erinnere. 70 vielleicht
oder später. Du warst auf irgendeine Kirche geeicht,
während ich einem Strauch zuviel von seinem Geäst abschnitt.
Das Leben beginnt tatsächlich so: mit
dem Blick auf ein eigenes Werk, auf eine Offenbarung, ein Erschrecken.
Womit ich mich bei dir für meinen Überlebenskampf eindecken
konnte. Für dich wurde er zur Anklage, auch als ich Konserven
für uns kaufte und sie wieder in den Laden
zurückbringen mußte. Ansonsten war dir nichts vorzuwerfen.
Nach meiner Abreise flogst du nach Acapulco zum Baden.

© Carl Hanser Verlag
from: Kalte Kriege
München: Carl Hanser Verlag, 2007
Audio production: Literaturwerkstatt Berlin 2007

L’àvia: en memòria seva

katalonščina

Tothom té una cabòria
i tu tenies les teves. Si la memòria
no em traeix, tu no tenies cabells blancs
per al petit suís de set anys,
sinó un punt d’atracció que ressaltava dignament
per damunt de tota hipocresia. Però tot això s’esmicola també.
I els cabells es fendeixen. A més a més, l’esment
sovint és cosa de la pròpia collita. Sobretot mentre dura
l’abstracció d’aquells anys de permanent
superació del passat.

A part d’això, era estiu. Abans
els infants creixien durant la guerra i se l’enduien amb ells
com les manualitats del Führer d’altres temps.
Després el teu fill et va donar una llar.
Si la memòria no em traeix, portaves un visó,
una estola i uns guants de pell de cabrit.
Els matins netejaves
l’única cabina telefònica del poble.
I a les nits, quan et desfogaves roncant, no deixaves
ningú tranquil, i encara menys la teva ànima tan noble.

Era estiu, si la memòria no em traeix. Dels 70 potser
o més tard. Tu seguies una església qualsevol
mentre jo podava massa les branques d’un matoll.
La vida comença realment així: amb els ulls fits
en l’obra pròpia, en la revelació, en un astorament.
Amb tot això podia venir a tu per tal de proveir-me
per a la meva lluita de supervivència. Aquesta va ser per tu una acusació,
també quan vaig comprar-nos conserves que vaig haver de tornar
a la tenda. A part d’això, no hi havia res que se’t pogués retreure.
Quan vaig haver marxat, tu vas volar a Acapulco a prendre un bany.

Translated by Arnau Pons

Hommage an Glenn Gould

nemščina | Armin Senser

„Der Zweck der Kunst ist nicht die Auflösung
                                                    einer kurzzeitigen Adrenalinausschüttung,
                                                                  sondern vielmehr die allmähliche,
                                           ein Leben dauernde Schaffung eines Zustandes
                                                                 des Staunens und der Heiterkeit.“
                                                                                                    Glenn Gould

Eine leere Kirche zwischen Renaissance und Wäldern.
Durch die Fugen dringt frischer Wind.
Note um Note vertieft sich in Gedanken.

Musik zu keinem Lied. In den Händen hältst du die Klassik
und spaltest die Tastatur. Zündstoff für die Nachwelt:
Auf diese Art von Anschlag war sie nicht eingestellt.

Nur Bach selbst. Bach der Erfinder von Gould,
der Bach seinerseits immer wieder und wieder abspult.
Gould, der Erfinder klassischer Schnittmuster,

Maßanfertigungen für ein vom Staubsauger untermaltes Trommelfell,
spult und macht einen Schnitt.
Dieses Mißverständnis interpretierte man als Appell.

Du übtest, während du telephoniertest, aber wohltemperiert.
Was zu sagen oder zu spielen war, wurde die Komposition.
Du machtest diese Vorstellung zur Inspiration.

Auch Strauß kriegtest du klein. Und gabst ein Leben pro Intermezzo.
Verkleidet war nichts, außer das Scherzo
deiner persönlicher Duelle am Radio.

© Carl Hanser Verlag
from: Kalte Kriege
München: Carl Hanser Verlag, 2007
Audio production: Literaturwerkstatt Berlin 2007

Homenatge a Glenn Gould

katalonščina

«L’objectiu de l’art no és dissoldre
                                                           una pujada d’adrenalina momentània,
                                                      sinó més aviat aconseguir paulatinament
                                                                  un estat de sorpresa i d’alegria.»
                                                                                                    Glenn Gould

Una església buida entre els boscos i el Renaixement.
Per les juntures es fuga un aire fresc.
Una nota rere l’altra es va endinsant en pensaments.

Una música sense lletra. Sostens la clàssica amb les mans
i divideixes el teclat. Matèria inflamable per al món de la nit:
aquest no s’esperava pas un semblant tipus d’atemptat.

Només Bach se l’esperava. Bach, l’inventor de Gould,
que al seu torn, un cop i un altre, descabdella Bach de nou.
Gould, l’inventor de patrons clàssics.

Per a un timpà amb aspiradora com a música de fons, les creacions a mida
es descabdellen i, de cop en sec, ve un tall.
El malentès va ser sovint interpretat com una crida.

Assajaves tot parlant per telèfon, sempre ben temperat.
El que estaves per dir, o per tocar, esdevenia composició.
Tu converties cada idea en una inspiració.

Strauß i tot empetities. I donaves una vida per cada intermezzo.
Res no estava amagat, tret de l’scherzo
del teu duel personal a la ràdio.

Translated by Arnau Pons

Edward Hopper

nemščina | Armin Senser

Damit die Zeit irgendwo unterkommen kann,
schaffen Architekten, Gott und Leinwände
Räume; sie laufen auf Himmel, Villen
und Fluchtpunkte hinaus.

Das eröffnet Perspektiven. Die sehen aber
nicht auf den Raum, er gehorcht ihnen und als
Teil davon: der Mensch. Was im Bild
Tiefe hat, zeigt sich an der Oberfläche.

Und da wie man etwas ausmalt bei weitem
mehr Augenmerk gewinnt als der jeweilige
Gegenstand, rückt auch jedes Büro oder
Restaurant seine Kundschaft ins rechte Licht.

Kein unbekanntes Thema. Nur, das Licht
bedurfte der Kritik, die nur absehen
läßt, was wir zu beleuchten vermögen.
Der Rest steht ganz in seinem Schatten.

© 1999 Carl Hanser Verlag München Wien
from: Großes Erwachen
München Wien: Carl Hanser Verlag, 1999
ISBN: 3-446-19693-5
Audio production: literaturWERKstatt berlin 1999

Edward Hopper

katalonščina

Per tal que el temps pugui allotjar-se en un algun lloc,
els arquitectes, Déu i els llenços
creen espais que van a parar al cel,
als punts de vista i a les vil·les.

Això inaugura perspectives. Però aquestes no
poden veure l’espai, aquest els obeeix
i com a part d’aquest: l’ésser humà. El que en el quadre
té profunditat es mostra a la superfície.

I així com quan un que es figura alguna cosa de lluny
crida més l’atenció que no l’objecte concernit,
també cada oficina o restaurant
posa en relleu la seva clientela.

No hi ha cap tema nou. Tan sols caldria
criticar la llum, que només deixa preveure
el que nosaltres som capaços d’il·luminar.
La resta es troba tota a la seva ombra.

Translation by Arnau Pons