Julie Wark 
Translator

on Lyrikline: 33 poems translated

from: каталанский to: английский

Original

Translation

En un quadre de Gustav Klimt

каталанский | Teresa Colom

Despulla’m,
dibuixa les meves formes de dona.
Embolica’m,
amaga’m amb robes de colors,
amb daurats generosos.
Fes de mi el millor paisatge.
Deixa’m fer-te creure que dormo
perquè em puguis despertar.
A mi, que sóc de veritat,
rodeja’m de somnis,
vesteix-me amb els meus cabells,
amb lluentons de passió estètica i descarada.
Vernissa’m de desig,
sent la meva pell només mirant-me.
Mira’m,
que em deixo;
com en un quadre de Gustav Klimt.

© Teresa Colom
from: La temperatura d'uns llavis
Andorra la Vella: Ed. del Diari d'Andorra, 2002
Audio production: Catalunya Ràdio

In a painting of Gustav Klimt

английский

Strip me bare,
draw my womanly forms.
Wrap me,
hide me in colourful robes,
with generous touches of gold.
Make of me the best landscape.
Let me make you believe I’m sleeping
so you can wake me up.
And me, the one I really am,
surround me with dreams,
dress me in my hair,
with aesthetic shameless passion in spangles.
Varnish me with desire,
feel my skin just perusing me.
Look at me,
how I’ve set myself up;
as if in a painting of Gustav Klimt.

Translated by Julie Wark. Poetàrium: Institut Ramon Llull: 2014.

Elegia I

каталанский | Teresa Colom

Els matisos entre les nostres existències són tan semblants
que preguntem tots el mateix en veu alta,
i després, silenci.

No se sent res en aquests silencis callats,
i preocupats per repetir la pregunta
ens oblidem de la resposta
creient que no són perfumades les flors que busquen papallones.
No hi ha flors equivocades.
Que la pregunta sigui important
té a veure amb la dimensió de la necessitat
no amb la de la resposta,
i la resposta respondrà a la necessitat, no pas a la pregunta.
De tot el cel jo només en veig una part,
compto el temps com nits i dies, els diferencio per un canvi de to,
i el cel que hi ha al darrera ni tan sols és blau.
De què li serviria a la flor que la llum que mostra els seus colors
no contragués les pupil·les?
No hi ha flors equivocades perquè la seva consciència
no els permet respostes més grans que la seva vida ;
i no pregunten,
però no s’acaben les flors.

Si per la veritat que hi ha al darrera deixés de veure les cares,
sabria d’ànimes, però no tindria amics.
La veritat, sense haver tingut preguntes, serien uns ulls inútils,
una esperança que, curiosa pel sentit de l’espera,
m’hauria estat fent perdre el temps,
seria la salivera pel groc sense haver passat mai per la fruita.
Ser, abans d’arribar-hi, a allà on em dirigeixo
em trauria el gust a vida
i em deixaria sense la part certa de la veritat.

Veritat, si no ets de veritat,
què més em fa que no siguis succedani,
si els meus carrers són escoles de la teva intenció,
veure’ls només com decorats
m’allunyaria de tu una vida més.
On podria agafar-me quan la imaginació no pogués respondre
a les necessitats de la meva condició humana?,
veuria a la mateixa distància aparadors i gossos
i m’enfonsaria si sentís que peso més que el cartró.
Què esdevindria jo més que el drama d’una bogeria
dins d’un cos en un espai sense terra ni sostre!
No et puc saber, perquè no t’he de saber.
Es buscaran respostes intocables perquè se t’atansin;
és una conclusió humana i, en canvi,
tot el que és humà ens sembla poc.

Seria estrany, Veritat,
que no ens calguessin mecanismes de defensa propis,
que s’haguessin tingut en compte les pors de tots
menys les nostres,
seria estrany un peix mort fora de l’aigua amb les brànquies noves;
per un peix seria estrany.
Des del cel, la seva perspectiva d’ell, és la d’un peix sec,
un peix amb brànquies, sense aigua;
un home amb esperança que creu veure contestades les preguntes
de les quals encara té por.

© Teresa Colom
from: Elegies del final conegut
Maçaners: Abadia editors, 2005
Audio production: Catalunya Ràdio

Elegy I

английский

So alike are the nuances among our existences
that we all ask the same thing aloud
and then, silence.

Nothing is heard in these hushed silences,
and concerned to repeat the question
we forget about the answer
believing that flowers that seek butterflies are not perfumed.
There are no mistaken flowers.
That the question is important
is linked with the dimension of the need
and not with that of the answer,
and the answer will respond to the need, and not to the question.
Of all the sky I only see a part,
I count the time as days and nights, distinguish them by change of tone,
and the sky that is there behind them is not even blue.
Of what use is it to the flower that the light that shows its colours
does not contract pupils?
There are no mistaken flowers because their awareness
does not permit them answers larger than their life;
and they do not ask,
but flowers do not come to an end.

If for the truth that is there at the back I should cease to see faces,
I should know of souls but would have no friends.
Truth, without having had questions, would be useless eyes,
a hope that, curious through the sense of waiting,
would have been making me waste my time,
would be drooling for yellow without ever having passed through fruit.
To be, before arriving, there where I am heading
would drain the pleasure from life
and would leave me without the sure part of truth.

Truth, if you are not really truth,
it’s all the same to me that you are not a proxy,
if my streets are the schools of your intention,
seeing them only as decorations
would remove me from you by one more life.
Where could I hold on when imagination could not respond
to the needs of my human condition?
I would see at the same distance shop windows and dogs
and should sink on feeling I weighed more than cardboard.
What should I become other than the drama of madness
within a body in a space without floor or roof!
I cannot know you because I don’t have to know you.
Untouchable answers will be sought in order to draw closer to you;
it's a human conclusion and, yet,
all that is human seems little to us.

It would be strange, Truth,
that we should not need defence mechanisms all of our own,
that would have borne in mind the fears of all
except our own,
a dead fish out of water with new gills would be strange;
for a fish it would be strange.
From the sky, the view of it is of a dry fish,
a fish with gills, out of water;
a man with hope who thinks he sees his questions answered
the ones he still fears.

 

Translated by Julie Wark. Poetàrium, Institut Ramon Llull, 2014.

[He aclucat els ulls..]

каталанский | Margarita Ballester

He aclucat els ulls amb aquell parpelleig del nen que no voldria dormir i ja somia

Sóc al centre d’una habitació tancada, asseguda a una cadira, derrotada pel cansament que produeixen les veus que surten alhora d’uns altaveus, quatre, un a cada cantó de les parets que formen un rectangle. En un dels altaveus Heidegger mussita els seus comentaris sobre l’essència de la poesia, la veu se li empasta però recita molt bé els versos de Hölderlin i una vegada més recordo, recordo, recordo. L’altre altaveu treu una mescla de sons que no em permeten aïllar les paraules, sembla una mescla de francès i argentí, alguna cosa sobre l’intercanvi impossible. El tercer altaveu deixa anar les notícies del dia, sempre les mateixes notícies, tot el dia; i el quart, fa fregidina, és l’altaveu del guardià que guarda avui, i posa en marxa els altaveus. Estic tancada, no puc sortir. Però m’escapo allà

aquest mar del mateix color que el mar amable-blau de Tarragona, una claror de calma i des de lluny el desfici per arribar a la platja i nedar i nedar fins a tocar la punta del Miracle.

© Margarita Ballester
from: Entre dues espases
Audio production: institut ramon llull

(I have closed my eyes)

английский

I have closed my eyes with the twitching eyelids of the child that didn't want to sleep but was already dreaming

I’m in the centre of a closed room, sitting in a chair, overcome by the weariness brought on by the voices that all come out at once from the loudspeakers, four of them, one at every corner of the walls that form a rectangle. In one of the loudspeakers, Heidegger mutters his observations on the essence of poetry, his voice blurry but he recites Hölderin's verses very well and once again I remember, I remember, I remember. Another loudspeaker sends out a mixture of sounds that do not permit me to pin down the words, like a mixture of French and Argentine, something about impossible exchange. The third loudspeaker gives out the news of the day, always the same news, all day long, while the fourth makes sizzling sounds for it is the loudspeaker of the guard who is guarding today and who turns the loudspeakers on. I am locked in and cannot leave. But I escape there

this sea of the same colour as the friendly-blue sea of Tarragona, a bright patch of calm and from afar the longing to get to the beach and swim and swim right out to touch the tip of Miracle Point.


Translated by Julie Wark

[Admiro sense queixes...]

каталанский | Núria Martínez-Vernis

Admiro sense queixes
els dimecres prop dels dijous,
la restauració del mite
en una dutxa com de platja quilomètrica i la Gran mamma,
motivació de gitanos,
una música forçada al vent com d’una sola guitarra.

La conversa és pura mitologia,
déus que són anarquistes
que mengen bé
i no parlen massa. Déus que ploren quan els mires,
quan fas diana. La forquilla
anellada al dit i per expressa diligència d’amor
que es clava justa en una fondària d’aigua.

Morts són els vespres, si lluny.
Quan no, un cos que sura d’entre els mercats del món
i per curiositat salvatge.

A la manera de dir de les bruixes
és prioritària la traducció dels cossos.

I amb el temps
surten tots els números.
El quinze que fa de dos, 
l’u que fa de dos, el catorze i sense que s’entengui.

Bado el recorregut estricte
que marquen les vetes de les teves mans,
i repeteixo trossos que es relliguen
quan inventes coincidència.

Treus màgia. Una ball de titelles, mussols i soldats
que apunten a la porta
i disparen.

© Núria Martínez-Vernis
Audio production: institut ramon llull

[I admire without complaints...]

английский

I admire without complaints
Wednesdays near Thursdays,
the restoration of the myth
in a shower as of a kilometric beach and Gran mamma,
motivation of Gypsies,
music forced into the wind as if of a lone guitar.

The conversation is pure mythology,
gods that are anarchists
who eat well
and don’t talk too much. Gods that cry when you look at them
when you hit the bull’s eye. The fork
made a ring on the finger and to express diligence of love
that is plunged right there in a depth of water.

Dead are the evenings, if far away.
When not, a body adrift among the markets of the world
and out of wild curiosity.

In the manner of speaking of witches
of priority concern is the translation of bodies.

And with time
all the numbers come out.
The fifteen that makes out it’s two,
one that makes out it’s two, the fourteen and without being understood.

I gape at the strict itinerary
that the ribbons of your hands mark out
and repeat bits again tied up
when you invent coincidence.

You pull out magic. A dance of puppets, owls and soldiers
that aim at the door
and fire.

Translated by Julie Wark

Vidre

каталанский | Enric Sòria

Poetry is treason
                                                Because it is truth.

                                                        Derek Wakcott

Un vers no és una treva.
Intenta ser oratge, o clevill, o drecera,
o es cargola en un deler de vidre
que les paraules no saben contenir,
però no és una treva.

En eixe joc tot s’aposta sencer,
fins l’esperança,
i valen igualment
el vers que no has escrit
i aquest que ara creus teu,
perquè, a la fi, l’únic balanç és pèrdua.

Almenys això ho tenen en comú
la vida i el poema.
Es juga per no-res
en canvi de no-res
a tota ultrança.
I no hi ha cap respir
ni tan sols a saber-ho, mentrestant.

No ho oblides:
aquest vers no és cap treva tampoc.
Escriu-lo, doncs, així.
I encara que ells ignoren
les regles i l’aspresa
del joc de les paraules i el silenci,
procura no fer trampes
i deixa’l acabar en la ruïna.

El que importa és que els talls, els faça nets.

© Enric Sòria
from: L'instant etern
Proa, 1999
Audio production: Institut Ramon Llull

Glass

английский

Poetry is treason
                                                Because it is truth.

                                                       Derek Wakcott

A verse is not a truce.
It strives to be breeze, or cleft, or short cut,
or it coils in a yearning for glass
that words know not how to contain,
yet it is no truce.

In this game everything’s staked whole,
even hope
and of the same worth
is the verse you haven’t written
and this one you now think is yours
because, after all, the only balance is loss.

At least this is shared
by life and the poem.
It is gambled for nothing,
in exchange for nothing
whatever the cost.
And there is no respite
not even knowing it, meanwhile.

Don’t forget:
neither is this verse any truce.
Write it, though, like that.
And even while they do not know
the rules and harshness
of the game of words and silence,
try not to cheat
and let it finish in wrack and ruin.

What counts is that its thrusts are clean.

Translated by Julie Wark

Tristia

каталанский | Ponç Pons

Al darrer món de Tomis,
cobert de terra estranya,
en una tomba ignota
 que el vent salí colpeja,
potser visquis encara
en el record d'antigues,
enamorades dones
i et cantin vells poetes
com jo mateix que, líric,
madur, pausat, els versos
i plany dolgut, romànic,
la nostra vida incerta.
El temps, que tot ho esfondra,
solida el teu prestigi
i fa el teu nom de mestre
per sempre inesborrable.
Però ja clàssic, mite,
amant d'amor, ni el sexe
perdura i és inútil,
llorer marcit, la fama.
Tots som llavor d'oblit.
El celistre que corca
quaderns, carpetes, llibres,
ho amara tot de sal.
Ser feliç és un plagi,
escriure un deure amarg.
No vivim, les paraules
ens desviuen i ens fan,
cercadors enfebrits
de bellesa, perduts
presoners d'una pàgina.
Naufragam en gargots.
A l'Olimp, pura ossera
de castanyers i núvols
que el càlid sol grec besa,
els déus també s'han mort.
Tot és fum i no hi queda
ja res etern, Ovidi.

© Edicions 62
from: Estigma
Barcelona: Edicions 62, 1995
Audio production: Institut Ramon Llull

Tristia

английский

In the final world of Tomis,
 covered in foreign earth,
lying in an anonymous tomb
buffeted by the saline wind,
you are still living on perhaps
in the memory of those
 bygone enamoured women
and we sing to you, old poets,
lyrical like me who
quietly ripen my verses
and in Romance lament the pain
of our uncertain life.
Time that demolishes all,
consolidates your prestige
and makes your peerless name
ineffaceable for evermore.
But now classic, myth,
 lover of love, not even sex
endures and futile is
the faded laurel, fame.
We are all seed of oblivion.
The sharp draught that consumes
notes, folders and books
steeps everything in salt.
Being happy is plagiary,
writing a bitter duty.
We do not live, the words
undo us, making of us
feverish seekers of beauty,
the lost prisoners of a page.
We are wrecked on scribbles.
On Olympus, pure ossuary
of chestnut trees and clouds
kissed by the warm Greek sun,
the gods too have died.
All sent up in smoke,
Ovid, nothing left eternal now.

Translation from Catalan by Julie Wark

Solstici

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

Les paraules són cérvoles que fugen de la mort
Tenen fred i se'n duen la tarda dins els ulls
Se'n duen instants liles com la mar de Menorca
Mai no he tornat d’aquells horitzons que eren música
Ardents sacerdotesses hi ballaven descalces
Embriagues d'aromes de roser imperial
Des d'un vaixell corsari pensaria els seus besos
Pensaria un rivet de notes d'oboè
A més de laberints les paraules són cérvoles
Beuen aigua dins l'últim batec de la tardor
Esdevenen deesses amb flors a la cintura
Volen créixer com taques de rovell i desfici
Mentre passa el perfil malva-rosa del vent
Passen contrabandistes pels sorrals de l'absència
Som l'amo de la seva tristesa i d'un vell gos
Tot allò que m'espera no té nom a cap mapa

© Antoni Vidal Ferrando
from: Cap de cantó
Proa, 2004
Audio production: Institut Ramon Llull

Solstice

английский

Words are deer that take flight from death
They feel the cold and bear away afternoon in their eyes
They bear away lilac moments like the Menorca sea
I have never returned to those horizons that were music
Ardent priestesses danced there barefoot
Heady with aromas of the imperial rose
From a corsair boat I would think of their kisses
I would think of a ribbon of oboe notes
Besides labyrinths words are deer
They sip water in autumn’s last heartbeat
They become goddesses girded with flowers
They want to grow like patches of rust and unease
While the geranium-pink profile of the wind goes by
Smugglers go by on the sand lands of absence
We are lord of their sadness and of an aging dog
All that awaits me has no name on any map

Translated by Julie Wark

PUIXKIN I LEOPARDI

каталанский | Margarita Ballester

he conegut Puixkin assegut i de nit
quasi mort de dolor davant la seva taula
considerant la mort i la presó a Sibèria
dels seus amics tan fràgils com ell mateix

l'he conegut quan la veu el portava
sense remei sobre cap esperança
i només la puput el distreia
a la vista dels bosc que somiava lliure

l'he conegut quan creia que coneixia bé
aquell altre que va morir com ell
un dia qualsevol del 37 ara farà dos segles
i m'agrada pensar que respiraven junts

a cada extrem d'Europa
suportaven la desgràcia del geperut

© Margarita Ballester
from: Entre dues espases, 2004
Audio production: institut ramon llull

PUSHKIN AND LEOPARDI

английский

I have known Pushkin seated and at night
almost dying of pain at his table
considering the death and imprisonment in Siberia
of friends as fragile as he was

and I knew him when the voice took him
irremediably beyond any hope
with only the cuckoo to distract him
in sight of the woods that he dreamed free

and I have known him when I thought I knew well
the other one who died like him
some day in ’37 two centuries ago
and I like to think they breathed as one

at either edge of Europe
they were bearing the hunchback's disgrace.

Translated by Julie Wark

POST-SCRIPTUM

каталанский | Margarita Ballester

Amagaré el meu llibre,
i la dissort de no tenir
més que la vida per haver escrit.
Perquè ho volia... Tot.

© Margarita Ballester
from: Els ulls
Audio production: institut ramon llull

POST-SCRIPTUM

английский

I shall hide my book,
and the bad luck of not having
more than life for writing.
Because I wanted it … All.

Translated by Julie Wark

Pedres

каталанский | Gemma Gorga

Si la veu pogués sortir a les fotografies
com hi surt l’ombra o la tendresa –tot i ser
realitats més vulnerables–, sentiria
un cop més el meu pare explicant-me que, abans
de collir una pedra, cal fer-la rodolar
amb el peu o amb una branca per espantar
els escorpins que s’hi amaguen com punxes seques.
Mai no vaig preocupar-me’n. Perquè tenir sis
anys era senzill, senzill com morir-se. En tots
dos casos, no hi havia més secret que l’aire:
respirar-lo o no respirar-lo, com si l’ànima
fos plena de diminuts alvèols que s’obren
i es tanquen. El primer escorpí que vaig veure
va ser al llibre de ciències naturals,
atrapat per sempre entre les pinces severes
del temps. De vegades, però, els llibres no expliquen
tota la veritat, com si no la sabessin
o l’haguessin oblidat camí de la impremta.
Aràcnid que té el cos dividit en abdomen
i cefalotòrax
. Res no hi deia del sol
ardent a la llengua, de la por, de l’espiga
travessada al coll. Jo no sabia llavors
que les paraules són immensos icebergs
que oculten sota les aigües glaçades molt
més del que mostren. Com la paraula escorpí.
I ara, mentre el telèfon sona insistentment
–un crit agut de matinada–, mentre em llevo,
encenc el llum, acosto la mà al seu cos blanc
de plàstic que brilla com una pedra al sol,
mentre el despenjo, i dic ?, i algú em diu que ets mort,
jo només penso en els escorpins, en allò
que volies dir-me quan repeties fes
rodar les pedres, sisplau, fes rodar les pedres
.

© Gemma Gorga
from: El desordre de les mans
Lleida: Pagès, 2003
Audio production: Institut Ramon Llull

STONES

английский

If the voice could come out in photographs
in the way shadow or tenderness does – even while
being more vulnerable realities – I would hear
once again my father telling me that, before
picking up a stone, you should roll it over
with your foot or a branch to scare away
the scorpions hiding underneath like dry thorns.
I never worried about that. Being six years old
was simple, simple as dying. In both cases,
there was no secret other than the air:
breathing it or not breathing it, as if the soul
were full of tiny alveoli that open
and close. The first scorpion I saw
was in the natural science book,
trapped forever in the severe pincers
of time. On occasion, though, books don’t tell
the whole truth, as if they didn’t know it
or had forgotten it on the way from the printer’s.
Arachnid with body divided into abdomen
and cephalothorax
. It said nothing of the burning
sun in the tongue, of fear, of the spike
pierced into the neck. I didn’t know then
that words are immense icebergs
hiding beneath their icy waters much
more than they show. Like the word scorpion.
And now, as the phone insistently rings
– a sharp daybreak cry – as I get up,
turn on the light, move my hand to its white body
of plastic that shines like a stone in the sun,
as I pick it up and say yes? and someone tells me you’re dead,
I only think of scorpions, of what
you wanted to tell me when you repeated roll
the stones over, please, roll the stones over
.

Translated by Julie Wark

No ens mourem d’aquí

каталанский | Bartomeu Fiol

De aquí no se va nadie.
                                LEON FELIPE

No ens mourem d’aquí –tu ho saps ben cert-,
a aquesta riba atansats, abocats a la ventada,
als nords de la pluja i als silencis de l’asfíxia
-tossuts, tossuts, tossuts,
arrruixats, sorruts i llords
i tot el que vulgueu-,
sense un ben establert salconduit
amb molts pesants segells, regalimosos,
on, amb claredats de sang, estigui escrita
tota la veritat, lletra per lletra.

© Bartomeu Fiol
from: Calaloscans
Deadelus, 1966
Audio production: Institut Ramon Llull

We shall not move from here

английский

De aquí no se va nadie
                                   LEON FELIPE

We shall not move from here – as you very well know –
on this shore close together, leaning into the blustery wind,
into the bearings of the beach and the silences of asphyxia
– stubborn, stubborn, stubborn,
driven out, sullen and soiled
and anything else you like –
lacking a well established safe-conduct
with a lot of weighty seals, dripping,
where, with clarities of blood would be written
the whole truth, letter by letter.

Translated by Julie Wark

Ni són tan difícils els nostres bonyeguts frontals

каталанский | Bartomeu Fiol

Keinen verderben zu lassen, auch nicht sich selber.
                                    BERTOLT BRECHT

No són tan difícils els nostres bonyeguts frontals
ni és tan difícil aconhortar un gos, enc que sigui tinyós.
Drets i callats ens escridassam fútilment, deprecatoris:
fugin els paranys de tants anys
dels nostres caminals de mal averany!
(Però els paranys no fugen sols.)
Glatim per un món sense basarda,
de l’altre ja en tenim els cadufs plens!
(Però empipar-se no basta.)

© Bartomeu Fiol
from: Calaloscans
Deadelus, 1966
Audio production: Institut Ramon Llull

They are not so difficult these bumpy brows of ours

английский

Keinen verderben zu lassen, auch nicht sich selber
                                   BERTOLT BRECHT

They are not so difficult these bumpy brows of ours
nor so difficult a dog to console, with ringworm and all.
Upright and silent we scold each other in vain, entreating:
may the sleight of so many years take flight
from our pathways that bode evil and blight!
(But the traps of sleight do not flee alone.)
We yearn for a world without dread,
with the other our cup overflows!
(But getting mad is not enough.)

Translated by Julie Wark

Neix l’escriptura

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

Molts de camins eren cursos d’aigua. L’home escrutava els equinoccis,
escrutava laberints, i, a llocs sagrats, salvava la memòria dels morts.
Tot era rar i bell: la violència dels abismes, les ombres escarlates, la
flaire de morduix del pleniluni, el bleixar de dos cossos, que ocultava la
selva. Tot era rar i bell. Del seu poder anímic sobre el sílex, sobre els
secrets de les pedres calcàries, l’home en va fer les eines, cavernes, les
adipositats i els ritmes de les venus; en va fer un costum com de tenir
dues mans. Després, aixecà sales hipòstiles, interpretà els auguris, va
establir calendaris. L’home era així, indòmit, èpic, naïf. I, un dia, es va
sotmetre a una experiència brutal: explicar l’ésser. Invocà el vent, la
claror súbita, malva-rosa d’un àngel, traçà el primer gargot.

© Antoni Vidal Ferrando
from: El batec de les pedres
Edicions 62, 1996
Audio production: Institut Ramon Llull

Writing is born

английский

Many paths were waterways. Man scrutinized the equinoxes, scrutinized
labyrinths and, in holy places, rescued the memory of the dead.
Everything was strange and beautiful: the violence of the abysses, the
scarlet shadows, the wild marjoram scent of full moon, the panting of two
bodies that the forest concealed. Everything was rare and beautiful.
From his spiritual power over flint, over the secrets of chalky stone, man
made tools, caverns, the fleshiness and rhythms of Venuses; he made of
it a habit, like having two hands. Then he built hypostyle halls,
interpreted omens, established calendars. Man was thus, untamed, epic,
naïve. Then, one day, he surrendered himself to a harsh experience:
explaining being. He invoked the wind, sudden brightness, the geranium
pink of an angel, and produced his first scrawl.

Translated by Julie Wark

Meditació última

каталанский | Feliu Formosa

Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa a un poema
que no pot ser acomplert. Sóc amic de la idea perduda,
de l’inútil esforç perquè sonin uns mots dins la vall
que m'ha fet com sóc ara i del clos de la qual surto poc.
Mentre torno a estimar l'enyorança de l'adolescent
que vaig ser quan encara de Mozart ben poc en sabia,
sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema.
És difícil salvar les fronteres del pur exercici
i comprendre el llenguatge atzarós dels objectes inerts.
Innombrables vegades he vist el castell que domina
unes terres on va cultivar-se aquest gest de la mà
que acarona la pedra escalfada, la terra dels avis,
tot sabent que el desig d'imitar-lo amb paraules ritmades
no seria acomplert. Sóc amic de la tarda d'hivern.
Sóc amic de les notes que obliden un cor massa gràvid
i de totes les coses que són més enllà dels meus límits.
Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema
i he sabut finalment que el poema mateix no té fi.

© Feliu Formosa
from: Llibre de les meditacions
Audio production: institut ramon llull

Last meditation

английский

I am friend of the winter's afternoon that disposes me to a poem
that cannot be accomplished. I am friend of the lost idea,
of the useless effort to make a few words sound in the valley
that has made me what I am now and whose confines I rarely leave.
As long as I go back to loving the yearning of the adolescent
that I was when of Mozart I knew almost nothing,
I am friend of the winter's afternoon that disposes me to the poem.
It is difficult to cross the frontiers of pure exercise
and to understand the chance language of lifeless objects.
Countless are the times I have seen the castle that overlooks
the lands in which was cultivated this gesture of the hand
that caresses the warmed stone, my forebears' land,
knowing that the desire to imitate it with rhymed words
would not be accomplished. I am friend of the winter's afternoon.
I am friend of the notes that forget a heart that is too gravid
and of all the things that lie beyond my reach.
I am friend of the winter's afternoon that disposes me to the poem
and have finally learned that the poem itself has no end.

Translated by Julie Wark

Llibre dels minuts, 39.

каталанский | Gemma Gorga

LA inèrcia és una estranya propietat de la matèria. Quan marxes,
per exemple, l’aire conserva l’escalfor del teu cos durant una
estona, així com la sorra guarda tota la nit la tebior trista del sol.
Quan marxes, per continuar amb el mateix exemple, les meves
mans persisteixen en la carícia, malgrat que ja no hi ha pell per
acariciar, només la carcanada del record descomponent-se al buit
de l’escala. Quan marxes, deixes enrere un tu invisible adherit a
les coses més petites: potser un cabell a la coixinera, una mirada
que s’ha entortolligat amb els tirants del desig, una crosteta de
saliva a les comissures del sofà, una molècula de tendresa al plat
de la dutxa. No és difícil trobar-te: l’amor em fa de lupa.

© Gemma Gorga
from: Llibre dels minuts
Barcelona: Columna, 2006
Audio production: Institut Ramon Llull

39.

английский


Inertia is a strange property of matter. When you leave, for example, the air conserves the warmth of your body for a while, just as sand holds all night long the sad tepidness of the sun. When you leave, to stay with the same example, my hands persist in the caress, though there is no longer skin to fondle but only the carcass of memory decomposing in the stairwell. When you leave, there remains behind an invisible you, adhering to the smallest things: a hair on the pillowcase, perhaps, a gaze entwined with the beams of desire, a small crust of saliva in the commissures of the couch, a molecule of tenderness on the floor of the shower. It is not difficult to find you: love is my magnifying glass.

Translated by Julie Wark

L’arada i la terra

каталанский | Bartomeu Fiol

L’engany del giny on campa l’artifici
pot ser considerable –i respectable.
Però aquí, cada llaurada
vol tenir més que veure amb la terra
que no amb la forma de l’arada.

© Bartomeu Fiol
from: Catàleg de Matèries
El Tall Editors, 1998
Audio production: Institut Ramon Llull

The Plough and the Earth

английский

The wile of the device where artifice survives
can be considerable – and respectable.
But here, every ploughing
wants to have more to do with the soil
than with the form of the plough.

Translated by Julie Wark

LA DIMENSIÓ VEGETAL DEL TEMPS

каталанский | Margarita Ballester

La mort s’atura sobre meu;
no m’esparvera, cau més aviat
dins l’àmbit de la nosa.
I s’escola la vida sobrant
de moltes hores, marge avall,
i creix la mort als arbres
que sobreviuen a casa pròpia.
Ressona, en el meu cap, la dimensió
vegetal del temps que no viuré
ni escriuran per nosaltres:
el temps de les tortugues
i els bibliòfils.

© Margarita Ballester
from: L'infant i la mort
Audio production: institut ramon llull

THE VEGETAL DIMENSION OF TIME

английский

Death comes to a stop over me;
it doesn't scare me, but rather comes
under the heading of nuisance.
And life slips by, down the slope,
with its many surplus hours
while death grows in the trees
that are surviving in their place.
There echoes in my head, the vegetal
dimension of the time that I shall not live
and nor will they write for us:
the time of tortoises
and bibliophiles.

Translated by Julie Wark

LA CAIXA NEGRA

каталанский | Manuel Forcano

He sortit a perfumar el meu cos
de qui m’espera. M’he afaitat bé:
la mandíbula és terreny de bes.
Sóc una diana
que corre cap al dard,
aigua de blaurajola de piscina
cap al nedador que ha saltat del trampolí.

Si ara fos un avió i m’estavellés,
us cegaria, en obrir la meva caixa negra,
tanta llum.

© Manuel Forcano
from: Llei d’estrangeria
Audio production: institut ramon llull

BLACK BOX

английский

I’ve gone out to perfume my body
with someone who’s waiting for me. I’ve shaved well:
my jaw is terrain of kissing.
I’m the bull’s-eye
rushing to the dart,
blue-tile water in the pool
to the swimmer who’s dived from the board.

If I was a plane now and crashed,
you would be blinded, on opening my black box,
by so much light.

Translated by Julie Wark

Darrere el vidre

каталанский | Feliu Formosa

Darrere el vidre veig
Com de sobte s'imposa
El gotejar incessant
De la pluja damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris

També cessa de sobte
El torturat repàs
Mental de tot allò
Que crec tenir pendent
I que vol ser ordenat
Dintre meu amb aquest
Sentiment prou sabut
Del deure no buscat

Tot ho deixa en suspens
El lleu so de la pluja
Que va caient damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris

© Feliu Formosa
from: Cap claredat no dorm
Audio production: institut ramon llull

Behind the glas

английский

Behind the glass I see
How suddenly is imposed
The incessant dripping
Of the rain over
The red tiles
Of the terrace immersed
In grey silence

Suddenly it ceases too
The tortured mental
Review of everything
I think I must do
And that wants to be ordered
Inside me with this
Feeling I know quite well
Of duty I did not seek

All remains in suspense
The light sound of the rain
That continues to fall on
The red tiles
Of the terrace immersed
In grey silence

Translated by Julie Wark

ISTAMBUL

каталанский | Manuel Forcano

No sabia que un dia
et compararia a aquesta ciutat.
Tampoc que vindria sol a visitar-la
ni que t’escriuria aquesta carta
per dir-te
que quan fa fred en un país de calor,
penso en tu.
Que quan al basar
venen fruita que no és de temporada,
penso en mi.
Que quan algú paga més del compte
i l’estafen perquè no sap el canvi,
penso en nosaltres.

© Manuel Forcano
from: Llei d’estrangeria
Audio production: institut ramon llull

ISTANBUL

английский

I didn’t know that one day
I’d compare you to this city.
Or that I’d come alone to visit it
and I’d be writing you this letter
to tell you
that when it’s cold in a hot country,
I think of you.
That when in the bazaar
they sell fruit out of season,
I think of me.
That when someone pays too much
and they cheat him because he doesn’t know the change,
I think of us.

Translated by Julie Wark

For all we know

каталанский | Enric Sòria

Les hores són espesses i alhora s’esvaneixen
en rogles invisibles, com l’aigua dins de l’aigua.
Per tu és la nit una carícia immòbil:
té un goig que cerca el límit, que hi aspira.
Saber-te en el silenci i en la veu
em torna l’atmosfera més lleu de respirar.
Jo no sé si sóc digne de l’amor
que m’ofereixes i ni tan sols m’inquieta,
i així tot és gentil i pren la teua forma
d’oberta mar tranquilla i m’hi capbusse
i en faig grans glops fins que l’alè i la sang
com l’aigua dins de l’aigua van fonent-se
i visc eternament a dins de tu
mentre bevem el temps que va bevent-nos.

© Enric Sòria
from: L'instant etern
Proa, 1999
Audio production: Institut Ramon Llull

For all we know

английский

The hours are thick and yet they die away
in invisible coils, like water within water.
For you night is a motionless caress:
it has a joy that seeks the limit, aspiring to it.
Knowing you in silence and in the voice
brings back to me the clime that is easier to breathe.
I don’t know if I’m worthy of the love
you hold out to me and it doesn’t even trouble me,
and hence everything is graceful and takes your form
of the calm and open sea into which I dive
taking great gulps of it until breath and blood
like water within water are melting away
and I live eternally within you
as we drink the time that keeps drinking us.

Translated by Julie Wark

Fan plastilina quan parlen

каталанский | Núria Martínez-Vernis

On les cases es desballesten, on les parets tenen pintades la ràbia
la nineta és entre les runes
una excel·lència dins d’un planeta.
Descabellada o amb clenxa,
és al·lucinada voluntat que ha fet diana.

L’esquena
és la veïna que passa,
la casa custodiada per les màquines i el gos
i la llum que transita la intermitència.
Cara a l’altre
les parets són corbes que es tanquen com esfera
i s'hermetitzen en un sol cos.

L’u es desprèn del temps,
el minut és també un segle,
i el luxe del que tens quan gargoteges
és talent.

T’he escrit a la façana
jungle amb lletres arrodonides.
-Si marxo, ja no és llum
i els cotxes emboteixen
fetges encara no prou.

Em lligava la campaneta a l’alçada dels prestatges
atapeïts amb protagonistes
de joguina, repeteixo, joguines.
Les regalo.  

La saturació és un luxe de viatge,
de vol, que és la por.

Passa que l’oasi és estar-hi.

© Núria Martínez-Vernis
Audio production: institut ramon llull

They do plasticine when they speak.

английский

Where houses are wrecked, where the walls are painted with rage
the doll is there in the rubble
an excellence in a planet.
Tousle-headed or with a part
it is deluded volition that has hit the bull’s eye.

That back
is the neighbour passing by
her house watched over by machines and the dog
and light that crosses through intermittence.
Before the other
the walls are curves that close like a sphere
and hermeticise into one sole body.

Number one breaks away from time,
the minute is also a century
and the luxury of what you have when you scribble
is talent.

I’ve written for you on the façade
jungle in rounded letters.
- If I leave, it’s light no more
and the cars cram
livers not yet enough.

I was tying the little bell at the level of the shelves
brimful of protagonists
of toy, I repeat, toys.
I give them away.

Saturation is a luxury of travel,
of flying, which is fear.

It happens that the oasis is being there.

Translated by Julie Wark

Exordi

каталанский | Ponç Pons

Tutto che mi resta è già perduto.
                                   Quasimodo

Les roses de Ronsard ja s'han marcit
i Déu és ara sols un record més
Hi ha mars enllà de l'illa que no he vist
i llocs de mapes verds on mai no he estat
La nit és una cambra enmig del món
la vida un buit que amb mots ompl de sentit
On són les neus que va cantar Villon
Del magma espès del goig n'he tret dos fills
de l'íntim pou dels anys un vers d'enyor
El vell mussol enguany no ha regressat
ni han fet els pardals niu al meu cambró
Somii aquell Son Bou immens d'infant
M'estic fent vell i torn a llegir Shakespeare

© Edicions Proa
from: El salobre
Barcelona: Edicions Proa, 1997
Audio production: Institut Ramon Llull

Exordium

английский

Tutto che mi resta è già perduto
                                       Quasimodo

Ronsard's roses are long faded now
and God is only one memory more
There are seas beyond the isle I have not seen
and places on green maps where I have not trod
Night is a chamber in the midst of the world
life a vacuum that with words I fill with sense
Where are the snows of which Villon sang
From joy's thick magma I have brought forth two sons
from the years' intimate well a yearning verse
 The old owl has not returned this year
nor have sparrows nested in my small room
I dream of that immense Son Bou of the child
I am aging and read Shakespeare again

Translation from Catalan by Julie Wark

Estornells

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

La tarda s'enamora d'aquell lloc. Parl d'un pati
amb gàbies d'ocell i dibuixos amb guix,
que eren de sols i grans navilis a la vela.
Com una oració, els diumenges, amb suc
de llimona, la mare m'enllustrava els cabells.
Jo duia dins la boca mil estrelles de mar.
Pels carrers veien créixer l'abril sense geranis.
Quan ploraven els gossos enyoràvem els morts.
Les penes de l'infern formen part del paisatge
i de la dialèctica més pura d'aquells dies.
Encara, en evocar-los, el novembre convoca
un neguit de filferros i d'ornaments litúrgics.
Diluvia a les pletes dels nostres paradisos.
Els esbarts d’estornells em recorden els cels
al•legòrics del Bosch i el tema literari
de la caducitat de la vida i dels somnis.
Em recorden les trenes llargues del primer amor,
les roses que es podrien a tombes dels vençuts
i la meva infantesa d’arlequins i metralla.

© Antoni Vidal Ferrando
from: Cap de cantó
Proa, 2004
Audio production: Institut Ramon Llull

Starlings

английский

The afternoon is in love with the place. I speak of a patio
with birdcages and drawings in chalk
that were of suns and great ships under sail.
Like a prayer, those Sundays, with lemon
juice my mother made my hair shine.
I bore in my mouth a thousand starfish.
In the streets they see April growing without geraniums.
When the dogs cried we longed for our dead.
The torments of hell form part of the landscape
and the most pure dialectic of those days.
Still, in evoking them, November convenes
a disquiet of iron wire and liturgical ornaments.
Rain pours down in the sheepfolds of our paradises.
The constellations of starlings remind me
of Bosch's allegorical skies and the literary theme
of the expiry date of life and dreams.
They remind me of the long plaits of first love,
the roses that rot on the tombs of the vanquished
and my childhood of harlequins and shrapnel.

Translated by Julie Wark

Enc que siguem porucs

каталанский | Bartomeu Fiol

A Salvador Espriu

Enc que siguem porucs i poca cosa
per tal com ens sabem molt susceptibles
i estranyament som incapaços
de corregir-nos com caldria,

no ens ha de fer por
arribar al silenci,
gens de por
restar en silenci,
decents com una pedra o un animal.

Salvatge i alhora empresonada, la paraula
és molt més perillosa.
Com una noia encisadora
ens fa voltar la cantonada, perdre el fil.

No hem de pretendre dictar la veritat,
donar lliçons, llegir la bonanova,
les estadístiques recitar, ben informats,
o, com qui ha triomfat per endavant,
dictaminar la terapèutica, punt per punt.

De la trona davallem per sempre més.
Del faristol facem estelles.
Ja hem desmuntat els altaveus, eixordadors.
Si per cas, emprarem el llenguatge de les mans.

No, no ens ha de fer por
entrar en el silenci.
El seu casal té més estances
que la nostra parla escabellada.

© Bartomeu Fiol
from: Camp Rodó
Editorial Moll, 1973
Audio production: Institut Ramon Llull

Thought we are still Fearful

английский

For Salvador Espriu

Though we are still fearful and don't amount to much
thus knowing we are so susceptible
and are strangely incapable
of correcting ourselves as we ought,

it shouldn't make us afraid
to come to silence,
not afraid at all
to remain in silence,
decent like a stone or animal.

Savage and at once imprisoned, the word
is much more dangerous.
Like a ravishing girl
it makes us turn the corner, lose the thread.

We don't have to try to pronounce the truth,
give lessons, read the good news,
or statistics recite, well-informed
or, like someone who’s triumphed in advance,
opine on the therapy, point by point.

From the pulpit we come down forever more.
Of the lectern splinters we make.
The deafening loudspeakers we've dismantled.
If need be, we'll use the language of hands.

No, we don't have to be afraid
to enter into silence.
Its house has more rooms
than our dishevelled speech.

Translated by Julie Wark

Bellesa

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

Les cartes que t'escriuen els amics; el blanc d'ou
de la lluna, acampat tantes estones rera
la cortineta amb àngels de la biblioteca;
els balustres on vénen a aparellar-se, en ebris
encontres, els coloms; les figures de moro
ardents, des d'on udolen els tons laics i escarlates
de la llum del crepuscle: la bellesa transcorre
amb tu cap a les calmes de l'ésser, cap al sol
casual que han de veure passar les ploracossos,
com un roig camafeu, sobre el teu epitafi.

© Antoni Vidal Ferrando
from: Bandera blanca
Proa, 1994
Audio production: Institut Ramon Llull

Beauty

английский

The letters friends write you; the egg-white
of the moon, camped so many times behind
the little curtain with angels in the library;
the balusters where pigeons come to mate
in inebriated encounters; the blazing prickly pears
from whence howl the secular and scarlet tones
of sundown light: beauty slips away with you
to the calm places of the being, to the casual
sun that hired mourners have to watch passing
like a red cameo, over your epitaph.

Translated by Julie Wark

Baptisme

каталанский | Gemma Gorga

Cada vespre torno a llegir totes les cartes
que mai no m’has escrit i que guardo en calaixos
transparents perquè els lladres no puguin trobar-les
—¿com veure l’aire en l’aire, la llum en la llum?—.
Existeixen molts passats dins el passat, moltes
memòries que es ramifiquen com petits
capil·lars del temps. També és record tot allò
que no vam arribar a viure, a veure, a dir-nos,
tot allò que se’ns va quedar adherit lleument
al cor, com una pestanya a punt de volar.
Mortes abans de néixer, no per això deixen
de ser ànimes les ànimes. Ni les paraules,
paraules. Només els va faltar l’aigua freda
del baptisme i algú que sabés creure en elles.

© Gemma Gorga
from: El desordre de les mans
Lleida: Pagès, 2003
Audio production: Institut Ramon Llull

Baptism

английский

Each evening I read again all the letters
you’ve never written me and that I keep in transparent
boxes so thieves won’t be able to find them
- for how will they see air in air, light in light?
There are many pasts existing in the past, many
memories that ramify like small
capillaries of time. Also memory is everything
we never managed to live, to see, to tell ourselves,
everything that remained lightly adhering
in our hearts, like an eyelash about to fly.
Dead before their birth but, all the same, souls
do no stop being souls. All they need is the cold water
of baptism and someone who knows how to believe in them.

Translated by Julie Wark

Àvia Magdalena

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

Un altre hivern no t'ha vençut l'absència.
La posta tornarà i és com si fossis
encara la cansada silueta
que es deixa posseir per un somrís
a l'hora de besar-se, aquella mà
que encén l'espelma del rebost i malda
per treure'n les ampolles o cireres
sagnants o l’escomesa del terrible
dolç de la confitura.
Vivim mentre qualcú roman als porxos
indemnes que bastírem
un dia, enfront del temps; i l'alba nostra
és el present que som a dins uns ulls
lleials en caure el vespre.

© Antoni Vidal Ferrando
from: Bandera Blanca
Proa, 1994
Audio production: Institut Ramon Llull

Grandmother Magdalena

английский

Another winter has not vanquished your absence.
The sunset will come back and it is as if you were
still the weary silhouette
that submits to being possessed by a smile
on being kissed, that hand of yours
that lights the larder candle and labours
to bring out bottles or blood-red
cherries or the assault of the terrible
sweetness of your jam.
We live as long as someone remains in the unmarred
arcades that we constructed
one day with time before us; and our dawn
is the present that we are in loyal
eyes when night falls.

Translated by Julie Wark

Avui sóc orgullosa del meu temps

каталанский | Montserrat Abelló

Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo.

No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m’aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M’obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m’acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!
Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s’han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.

© Montserrat Abelló
from: Vida diària
Audio production: Institut Ramon Llull

Today I am proud of my time

английский

Today I am proud of my time
and pained to fritter it away.

I’m doing nothing, don’t sew or iron.
I hurry, going up and down
a street ten times.
I study people’s gazes, lost in being so fixed,
stop at shops and see the fashions,
the tones of green and blue.
I am haunted by abstract painters
speaking like the mute.
I look at hands, at mine and all of yours;
avidly going to the news-stands,
seeking books and names. Especially names!
I ignore the press that is braying out its lies
– when the truth is always evident
and pure as giving birth!
I’m in a hurry,
get to the sea that will bear me far away.
But it’s false, it’s false,
for the miracles are over.

I go back home with firmer step,
to my life of every day.

Translated by Julie Wark

ALFORJA

каталанский | Margarita Ballester

L'amor és conversar amb els déus
a l'ombrós paradís de móres i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d'antigues llunes
–degotadís airet de branques molles–
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.

© Margarita Ballester
from: Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX
Audio production: institut ramon llull

ALFORJA

английский

Love is conversing with the gods
in the shady paradise of apple and mulberry trees
where the gullies waft you
the damp smells of ancient moons
– dribbling little draught of sodden branches –
without trace of dust or footprints
out of time, out of time.

Translated by Julie Wark

Paisatge Nocturn

каталанский | Enric Sòria

In andern Räumen schlug die lustigen Gezelte das Licht auf.
                                                                                          Novalis

Al davant, lluny, s’estenen sis edificis junts
de quatre plantes, amb àmplies finestres repartides
a intervals regulars al llarg del mur,
blanc i continu, que tanca l’horitzó
a més de mitja alçada i deixa entreveure a penes
les siluetes difuses de blocs més elevats
al fons, contra el cel clos i les llargues dreceres
desertes que el limiten. Les finestres amb llum
semblen un ordre d’ulls esparsos i remots,
i forcen a pensar en vides separades,
paret rere paret, en gent que para taula,
segueix els noticiaris o parla per telèfon,
aliena al fred i la foscor pertot,
probablement cansada.
Ombres imaginades dins de cercles de llum massa distants.
Enfora, els fanals dels carrers no illuminen ningú.
L’espai és el palau d’uns déus que no l’habiten,
poblat per rengles d’arbres en simetria de soques
obertes cap amunt en un garbuix de rames
que s’estiren i ordeixen delirants teranyines
per a enxampar l’àgil ocell del vent.
A dalt, els albs espectres de les gavines
xisclen imprecacions que no seran ateses,
com ànimes o taques que s’envolen perquè les oblidem.
Guspires que crepiten fora d’un temps suspès.
El silenci, llavors, s’estén com un sudari, opac i dens,
entre núvols metàllics, i no travessa els vidres.
El fred ho aquieta tot, els malalts dormen
i la mateixa angoixa té una compacitat difuminada,
mirada endins,
mentre la nit s’imposa, en la ciutat immòbil.

© Enric Sòria
Audio production: Institut Ramon Llull

Nightscape

английский

In andern Räumen schlug die lustigen Gezelte das Licht auf.
                                                                      NOVALIS

Out there, in the distance, spread six buildings in a row,
four storeys high with wide windows set
at regular intervals along the wall,
continuous and white, that closes the horizon
at above medium height and giving a scant glimpse
of diffuse silhouettes of higher blocks
in the background, against the cut-off sky and the long straight
deserted lines that are its limits. The windows with light
look like an order of scattered remote eyes
and they force you to think of separate lives,
wall after wall, of people setting the table,
watching the news or talking on the phone,
strangers to the cold and darkness all around,
and probably fatigued.
Imagined shadows in the too-distant circles of light.
Outside, the street lights illuminate no one.
The space is a palace of gods that do not live there,
peopled by rows of trees in symmetry of trunks
opened upwards in a scrawl of branches
that stretch and weave fraught cobwebs
to snare the agile bird of wind.
Above, the spectral whites of gulls
shriek imprecations that will go unheeded,
like spirits or daubs that fly round because we forget them.
Flashes that sputter out of time suspended.
Silence, then, spreads out like a shroud, opaque and dense,
through metallic clouds, and doesn’t penetrate the glass.
Cold lulls it all, the ailing are asleep
and anguish itself has a bleary compactness,
gazing inwards,
while night takes over the motionless city.

Translated by Julie Wark

L'hivern i la bellesa

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

Després d'agenollar-me devotament com feia
Fra Angelico, abans de pintar el cel serè
de l'antiga Florència, no he trobat la bellesa.
Ni l'he trobada en l'ordre noble dels temples grecs
o en les extenses platges de la literatura.
Per sempre inassolible, ha esdevingut distància
a qualque tornaveu; i tenen fred els pètals
rosats dels ametlers quan escric el seu nom.

© Antoni Vidal Ferrando
from: Cap de cantó
Proa, 2004
Audio production: Institut Ramon Llull

Winter and Beauty

английский

After I devoutly kneeled as was wont to do
Fra Angelico, before painting the serene sky
of ancient Florence, I have not found beauty.
Nor have I found it in the noble order of Greek temples
or in literature’s expanse of beaches.
Forever unattainable, it has become distance
on any sounding board: and the rosy petals
of the almond trees are cold when I write its name.

Translated by Julie Wark

Cala's morts

каталанский | Ponç Pons

Llueve sobre mi infancia
Octavio Paz

I
Vora el mar brau del nord dret veig ploure la pluja
Rere aquest nus al coll s'amuntega la infància
No viurem ja mai més els hiverns crus de l'illa
Ni al furtiu safareig nedarem mai més nus
Ara el temps esburbat presagia eixorquesa
I un retorna feliç als versos dalt sa cambra
Corríem pels hortals d'espessa fruita lliures
Jugàvem a foners per camps sembrats de cards
No sabíem alegres que fóssim tan pobres
El sexe no era encara afronta ni pecat
Les vetllades s'omplien de contes i mites
El vent sencelistrava al cor ple de bondat

II
Fills del mar i la calç amb camamilla als ulls
Descobríem els noms dels ocells emboscats
Ens vestíem de llum a les platges ardents
Amb sorra esmerilàvem gregament el cos
La sal creixia als patis verds sota el raïm
No sabíem que el món existia i que enllà
De les costes de l'illa hi hagués altres déus
Un vell atles romput em va obrir tots els ports
Vaig llegir l'Odissea entre mates i pins
On són ara els senders desvirgats de Son Bou
O els tendals de canyís vora els verds tamarells
Sobrevolen Addaia sornuts gavians
Aquí encara hi ha gestos de Guerra Civil

© Edicions 62
from: Estigma
Barcelona: Edicions 62, 1995
Audio production: Institut Ramon Llull

Cala's morts

английский

It rains on my childhood
                                                   Octavio Paz

I
Standing by the wild north-coast sea I see the rain raining
Behind this lump in my throat is my childhood heaped
We shall nevermore know the island’s crude winters
Nor ever again swim nude in the furtive tank
Now careless time presages sterility
And one returns happy to the verses above his room
We ran free through the orchards laden with fruit
We played with our slings in cardoon-sown fields
We did not know in our happiness that we were so poor
Sex had not yet become affront or sin
Our evenings overflowed with stories and myths
The wind rose in the sky to a heart full of goodness

II
Children of sea and limestone with camomile in our eyes
We discovered the names of birds that hid in the woods
On the burning beaches we were arrayed in light
Like Greeks with emery sand our bodies shone
Salt grew in green patios under bunches of grapes
We did not know the world existed and that beyond
The island's coasts there were other gods too
A battered old atlas opened all the ports to me
I read The Odyssey among thickets and pines
Where are they now Son Bou’s deflowered paths
And the trails of reeds by green tamarisk trees
Flying over Addaia are peevish gulls
Here there are still gestures of Civil War
Because to write is also to give sense to the world
and to rescue from anguish what is finite and absurd,
I persevere into the night fervently turning words
into emotion and so shore up my life with verse.

Translation from Catalan by Julie Wark