Itai Ron
Translator
on Lyrikline: 3 poems translated
from: каталанский to: иврит
Original
Translation
Tot és un immens buit
каталанский | Montserrat Abelló
Tot és un immens buit
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.
I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa,
Amb l'encens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;
de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.
I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.
De cridar sense fre
d'oblidar
tanta impotència.
from: Dins l’esfera del temps
Barcelona: Proa, 1998
Audio production: Institut Ramon Llull
הכול ריק עצום
иврит
הַכֹּל רִיק עָצוּם,
הָיִיתִי רוֹצָה לִזְכֹּר שֵׁמוֹת כֹּה רַבִּים
שֶׁכְּבָר אֵינֶנִּי אוֹצֶרֶת בְּזִכְרוֹנִי
וְהַלַּיְלָה נַעֲשָׂה בְּכָל פַּעַם
יוֹתֵר אָפֵל, יוֹתֵר מִסְתּוֹרִי
עִם נִיחוֹחָם הַסָּמִיךְ שֶׁל פְּרָחִים
מְרוּטִים, בֻּבּוֹת מְבֻתָּרוֹת.
בְּעִיטוּרֵי מִזְבֵּחַ חַיִּים.
עִם תְּמוּנוֹת נוֹרָאוֹת
שֶׁל עַמִּים מוּבָסִים, שֶׁל גּוּפוֹת
מֻשְׁלָכוֹת בְּקִבְרֵי אַחִים.
לוּ נֵחַנְתִּי בַּכּוֹחַ
לְשַׁכֵּךְ אֶת הַכְּאֵב.
לִזְעֹק לְלֹא הֶרֶף,
לִשְׁכֹּחַ
חֹסֶר-אוֹנִים כֹּה רַב
Niu i Sepulcre
каталанский | Carles Duarte
"Hi ha una au que ella sola es refà i regenera: Fènix, els assiris en diuen"
Ovidi, Les metamorfosis, llibre XV, 392-394
Per a Cristina Peri Rossi
Niu i sepulcre,
mor i reneix, l’au Fènix,
en un bressol de branques,
enmig d’aromes denses,
brases del plor dels arbres.
Abans de consumir-se i recrear-se,
d’abandonar-se en un darrer crepuscle,
els ulls antics veuran el pas dels segles,
tantes nits escrivint-li a les plomes
el nom rogenc de l'alba.
S’enlaira enllà dels límits,
davalla per nodrir-se de resines,
ens mira resignada a persistir-se;
cansada, commoguda,
dibuixa el vol sagrat,
el cant que es dreça al cel
com si es tractés d’un himne
mentre el silenci comença a devorar-nos.
Edicions 3 i 4, , 2006
Audio production: Institut Ramon Llull
קֵן וְקֶבֶר,
иврит
"יש עוף הבורא את עצמו ונולד בכל פעם מחדש: בפי האשורים הוא נקרא עוף החול."
אובידיוס, "המטמורפוזות", ספר ט"ו, 392-394.
לכריסטינה פרי רוסי
קֵן וְקֶבֶר,
זֶה עוֹף הַחוֹל שֶׁמֵּת וְשָׁב לְהִוָּלֵד,
בְּעֶרֶשׂ עֲנָפִים,
בֵּין נִיחוֹחוֹת דְּחוּסִים
וְרֶמֶץ בְּכִי הָעֵצִים.
בְּטֶרֶם יִתְכַּלֶּה וְיָשׁוּב לְהִבָּרֵא,
לְהִשָּׁמֵט לִתְהוֹם עַרְבַּיִם אַחֲרוֹנָה
יִרְאוּ עֵינֵי הַקֶּדֶם בַּחֲלוֹף שְׁנוֹת אֶלֶף
שֶׁלַּיְלָה לַיְלָה עוֹד תִּרְשֹׁמְנָה
עַל נוֹצוֹתָיו אֶת שֵׁם הַשַּׁחַר הַמַּוְרִיד.
מַמְרִיא מֵעֵבֶר לַגְּבוּלוֹת,
יוֹרֵד לַמּוֹץ שְׂרַף עֵצִים
הוּא מַבִּיט בָּנוּ מַשְׁלִים עִם קִיּוּמוֹ
מֻתָּשׁ, נִרְגָּשׁ
מְשַׂרְטֵט מָעוֹף קָדוֹשׁ,
אֶת הַשִּׁיר הַנִּשָּׂא בַּשָּׂמִים
כְּהִמְנוֹן
כְּשֶׁהַדְּמָמָה כְּבָר בּוֹלַעַת אוֹתָנוּ.
L’abisme
каталанский | Carles Duarte
L’albada és de cristall
i una Lluna de marbre
s’allunya pel ponent.
Dins els teus ulls
viu un silenci dens,
un fred precís
que ens pren la mà
i ens duu molt lentament
fins al llindar,
sense passat,
sense futur,
on tot és fet d’abisme.
T’abraço fort,
m’abraces,
vençuts per aquesta set,
per aquest dolor
que es torna inextingible.
Aprenc a abandonar-me.
La mar i jo
ja som només
la llàgrima.
Edicions 62, 2003
Audio production: Institut Ramon Llull
התהום
иврит
שַׁחַר הַבְּדֹלַח
וְסַהַר שַׁיִשׁ
נְמוֹגִים בַּמַּעֲרָב.
בְּתוֹךְ עֵינֶיךָ
חַיָּה דְּמָמָה דְּחוּסָה,
קֹר מְדֻיָּק
נוֹטֵל אוֹתָנוּ בַּיָּד
וּמוֹבִיל אוֹתָנוּ לְאַט
אֶל הַסַּף,
נְטוּל עָבַר,
נְטוּל עָתִיד,
לַמָּקוֹם בּוֹ הַכֹּל תְּהוֹם.
אֲנִי מְחַבֵּק אוֹתְךָ חָזָק.
אַתָּה מְחַבֵּק אוֹתִי,
מוּבָסִים בַּצָּמָא הַזֶּה
בַּכְּאֵב הַיּוֹקֵד.
אֲנִי לוֹמֵד לִשְׁמֹט אֶת עַצְמִי.
הַיָּם וַאֲנִי
אֵינֶנּוּ אֶלָּא
דִּמְעָה.