D. Sam Abrams 
Translator

on Lyrikline: 45 poems translated

from: каталанский to: английский

Original

Translation

Virginia, as always

каталанский | Mireia Vidal-Conte

                                                               A Antònia Vicens, amant and so on,
                                                                                               de Virginia Woolf

l’original d’Orlando
erròniament va creure
que escrivia un personatge
a ella del tot aliè
per fer en l’altre
tots els experiments possibles
                        —Shelley no ho hauria fet millor
amant
bellesa edat
escriptora nova
Orlando natural
i eres
jo

I

la dona que celebra
no cal que sigui Ofèlia
opacs aturadors d’ofecs remots

II

Virginia i Ofèlia
sinistres obsessions de
sinistres tons

ets dos en punt final del llibre
entre actes t’abandona
no sents força engolidora
sense recursos sense fe              com ella
marxes aquest fracàs d’
Ouse a les butxaques

totes les dones no són
susceptibles de ser imitades
Orlando

la decadència pels altres
tu no Virginia
escapes la vocació            i no

t’enfonses

I

pulsió del viatge
enfronta Virginia als camps de blat
absoluts sots
d’andanes orlandianes

II

pujar l’escala d’Orlando
encarar els graons
o parar

III

Orlando tiba

© author
from: Ouse
Barcelona: LaBreu, 2016
Audio production: Catalunya Ràdio, 2020

Virginia, as always

английский

                                                 To Antònia Vicens, lover and so on,
                                                                                 of Virginia Woolf


the original of Orlando
mistakenly thought
she was writing a character
completely foreign to herself
to conduct in that other
all possible experiments
                           —Shelley wouldn’t have done it better
lover
beauty age
a new writer
Natural Orlando
and you were
me

I

the woman she is celebrating
doesn’t have to be Ophelia
blurred stoppers of far-off choking

II

Virginia and Ophelia
sinister obsessions of
sinister tones

you the book’s final two o’clock
between acts leaves you
you don’t feel glutting power
resourceless faithless             like her
you leave this failure of
Ouse in your pockets

all women are not
susceptible to being imitated
Orlando yes

decadence for others
not you Virginia
you elude vocation      and never

sink


I

urge to travel
has Virginia facing wheatfields
absolute ruts
on Orlandian platforms

II

climbing the stairs of Orlando
facing the steps
or stopping

III

Orlando pulls

Translated by D. Sam Abrams

Divisa

каталанский | Maria-Mercè Marçal

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

© Fundació Maria Mercè Marçal
from: Cau de llunes
Barcelona: Proa, 1977
Audio production: Fundació Maria-Mercè Marçal

Motto

английский

I am grateful to fate for three gifts: to have been born a woman,
from the working class and an oppressed nation.

And the turbid azure of being three times a rebel.

Translated by D. Sam Abrams

Suite Virginia

каталанский | Mireia Vidal Conte

(El cos de Virginia Woolf va flotar 21 dies en
les aigües del riu Ouse, abans de ser trobat.)

I

al pètal
diràs                                 unitat
el teu nom
Virginia

II

les pedres       l’abric
quin armari proveïa
possibles arnes
de tanta orfandat
alabatres anunciadors

III

OUSE I

no eren aigües estancades
espai insuficient
últim abeurador
de mots
acollien el teu cos

IV

la carta         la nota
oh Leonard!
quin llapis fregaria el so
salve última
de la teva insanitat

V

aquesta literatura
no plora cap poeta suïcidada
ni Sylvia ni Ingeborg
ni Alfonsina ni Alejandra
ni Marina ni Florbela ni Anne
ni Virginia
                                        ni pelló en
perenne
cicatriu

VI

jo sé
sensacions woolfianes             ser
ella i mudar

VII

la poeta cau
tenebres decrèpites de llot
femta de cara
                                                 aixeca’t!
escriu

VIII

OUSE II

no en tenia prou l’Ouse
ni un dia ni deu
                                           vint-i-un
comptava pedres
Virginia de les aigües
cicatrius
dels nostres terrors

IX

ensorraràs deserts
fins les
vuitanta-sis senectuts
silencis anihiladors de nosa
no et diuen
-no et veuen
morta            o
pietosament
moribunda

© author
from: Ouse
Barcelona: LaBreu, 2016

Virginia Suite

английский

(The body of Virginia Woolf floated 21 days in
the waters of the Ouse before it was found.)


I

on the petal
you will say                             unity
your name
Virginia


II

the stones          your coat
what wardrobe provided
possible moths
for so much orphancy
foreboding fluttering

III

OUSE I

the waters weren’t stagnant
insufficient room
the last watering place
for words
held your body


IV

the letter      the note
oh Leonard!
what pencil would scratch the sound
the final salve
of your insanity


V

this literature
cries for no suicidal poets
not Sylvia not Ingeborg
nor Alfonsina no Alejandra
nor Marina nor Florbela nor Anne
nor Virginia

                                       nor crust on
inveterate
scars


VI

I know
Woolfian sensations               being
her and altering


VII

the poet falls
decrepit darkness of sludge
dung on your face

                                                rise!
write


VIII

OUSE II

the Ouse didn’t have enough
not one day nor ten
                                twenty-one
counting stones
Virginia from the waters
scars
of our terrors

IX

you will sink deserts
up to
eighty-six senescences
silence obliterating burdens
they do not call you
-they do not see you
dead               or
piteously
dying

Translated by D. Sam Abrams

Karen Blixen, al seu escriptori, II

каталанский | Vinyet Panyella

                                                                                 Retrat de 1918

Escric només per a l’ombra.
Per a un miratge frágil
que amb feresa solemne desafía
la successió implacable de les hores.
Escric només per a mi. Per afermar-me
en el descens al pou fosc de la vida
seguint l’empremta de l’heura, que s’enfila
des de l’arrel profunda i solitària
i brilla, somrient, als murs de pedra
malgrat la claredat gebrada de la lluna.

© author
from: Jardí d'ambre
Barcelona: Columna, 1997
Audio production: Catalunya Ràdio

Karen Blixen at her desk, II

английский

                                                                                  Portrait taken in 1918

I write for darkness alone.
For the fragile mirage
that with solemn fierceness challenges
the implacable succession of hours.
I write for myself alone, to assert myself
along the descent into life’s dark well
following the trace of ivy, that climbs
from the deep and solitary root,
and shines, content, on the stone walls
in spite of the moon’s icy clarity.

Translated by Sam Abrams and Michael O'Loughlin

Hotel Roma, III

каталанский | Vinyet Panyella

Hi ha un infern de silenci i de glaç
que m’habita fa temps
sense vials que indiquin la sortida.
No vull miralls que representin el traç fugaç d’una ombra.
Orba de llum espero els clarobscurs de l’alba.
Germana fosca
mare
obre’m camí
nit amiga i voraç.
Brocal de molsa
fes-me de coixí.
Arrel antiga
acull-me en l’abraçada.
Terra que sóc
portal de les arrels
obre el cancell per a l’eternitat
que l’ample riu de la pena travessa.

© author
from: Dins del cercle d'Orfeu
Lleida: Pagès, 2004
Audio production: Catalunya Ràdio

Hotel Roma, III

английский

There’s a hell of silence and ice
that’s been living inside me for a long time now.
with no signs of a way out.
I want no mirrors depicting the fleeting strake of shadows.
Deprived of light I await dawn’s chiaroscuros.
Dark sister
mother
lead the way
voracious and kindly night.
Moss edging
make me a pillow.
Ancient root
welcome me in your embrace.
Earth that I am
portal of roots
open the entrance hall of eternity
the ample river of sorrow crosses.

Translated by Sam Abrams and Michael O'Loughlin

Infància

каталанский | Vinyet Panyella

Mirant des del silenci vaig aprendre de tu
el miracle dels geranis riallers,
l’oculta seducció de les falgueres,
dolça i tenaç, de roses que plantaves
en l’ampit escàs de la nostra finestra.

Jo t’ho celebrava des de dintre,
no pas dintre de casa, sinó de més endins.
Les plantes vivien per les teves mans
que transmetien l’instint de sobreviure
i créixer en la bellesa, ni que fos
per a un escenari tan modest
com el fràgil i petit balcó de casa.

T’agraeixo que m’hagis ensenyat
allò que no s’aprèn als llibres ni a l’escola.
Ara tinc un jardí que no sé habitar,
i per això em sé mala deixebla.
Però, en canvi, crec en aquell instint
tenaç de sobreviure i de transmetre
que em penetrà ben bé des dels orígens.
Viuràs sempre al jardí, en nosaltres quatre,
I jo, potser, en gris paper de versos.

© author
from: Jardí d'ambre
Barcelona: Columna, 1997
Audio production: Catalunya Ràdio

Childhood

английский

Looking out of silence I learned from you
the miracle of geranium laughter,
the hidden enticement of ferns,
the joy of wild marigolds, and the sweet
and persistent blooming of the roses
you planted in our window box.

I celebrated from within, not inside
the house, but deeper inside.
The plants lived for your hands
that conveyed the instinct of survival
and growth in beauty, even though
it was for so humble a scene
as our slight and frail balcony.

I am grateful you taught me
what can’t be learned in books or school.
Now I have a garden I can’t inhabit,
and that’s how I know I’m a bad pupil.
On the other hand, though, I believe
in that persistent instinct of survival
and transmission that touched me
from the start. You will always live
on in a garden, inside the four of us,
and I may live on the gray pages of verse.

Translated by Sam Abrams and Michael O'Loughlin

Els arqueòlegs

каталанский | Vinyet Panyella

                                                                 Nocturn vora Atenes


Han passat moltes hores, dies llargs
penetrant les entranyes de la terra
cercant-hi no els orígens de la vida
sinó el testimoni de la mort:
només fragments, rastres lleus i ancestrals
d’avantpassats comuns regenerats en mites.
Els ha cremat el sol meridional
i han tastat el regust de la pols
amarga com el vent, com l’argila resseca.

En arribar el capvespre han canviat de pell
i abandonant la llar dels déus i els mites
s’han retrobat en la mesura humana.
Vestits de blau texà
passegen en la calma de la nit
i ballen abraçats, absents de tot,
al so d’alguna música propera
dins del clos d’un jardí florit de murtra
amb la passió que els retorna mortals
i els aferra a les restes de la vida.

© author
from: Les ales del buit
Barcelona: Cafè Central, 1997
Audio production: Catalunya Ràdio

Archaeologist

английский

                                                         Nocturne near Athens

They spent many hours, long days
digging into the entrails of earth
searching for the evidence of death
rather than the origin of life.
Small shards, slight ancestral traces
of common forebearers revived in myths.
Burnt by the hot southern sun,
they have savored the taste of dust,
as bitter as the wind, as dry as clay.

In the evening they change skins
and leaving the home of gods and myths
they go back to their mortal measure.
Dressed in blue jeans
they walk through the peaceful night
and dance, holding each other, oblivious,
to the sound of nearby music,
from a walled garden full of myrtle in bloom,
with the passion that makes them mortals
again and rivets them to the remains of life.

Translated by Sam Abrams and Michael O'Loughlin

Cavalls i collaret

каталанский | Vinyet Panyella

La sorpresa fou gran quan en haver pogut retirar, després de molt esforços, els bastidors on hi havia pintats tots els atributs marítims, descobrírem la cleda misteriosa dels cavalls negres que, en ésser de nit, vaguen a milers i milers per la platja amb una estrella al front.
                                             J.V. Foix, “Notes sobre la mar”. Gertrudis (1927)
I
Els naufragis habiten la mar del meu davant. El bressol i la tomba de les civilitzacions que m’han configurat. Olimp sense núvols, infern sense flames. L’arbitri dels déus que escriuen els nostres destins ho és tot. D’això en diem constel·lacions.
II
Després de la tempesta baixen a la platja els escamots. Inauguren el seu ritual cobejós vora la mar. Cerquen els tresors que la mar retorna. S’ajuden amb crosses que endevinen, bastons que furguen, pals que tracen cicatrius. La mar ho va esborrant amb plàcid llanguiment. No em robaran el collaret blanc dels matins de festa.
III
De nit escolto els renills que s’apropen. Cada rompent bramula més a la vora amb fosca veu. M’abandono a la fosca. Em deixo bressar per la remor oculta de qui sap quina tonada.
IV
Clareja. El trencant del galop agita la crinera blanca de la fúria. Els remolins clapegen la blavor de l’alba amb una simfonia de blancs.
V
Cavalls o collaret. Qui sóc, de totes dues? Jardí de dues ombres. Mimosa i buguenvíl·lia, espígol i roser, xiprer i tamariu. Capvespre I alba. Sorra i rocam. Còdol I duna. Alga I petxina. Aiguamoll, cova de mar, liquen. Sóc totes dues.
VI
Cada nit de lluna neix un riell de vidre que em somriu. Travessa la mar per les escletxes de les quatre puntes del llençol. Em segueix el traç de plata del vial bellugadís. Collaret que s’esmicola quan m’hi endinso. I m’inunda de la llum cobejada. I no temo els cavalls adormits dins l’aigua fosca.
VII
Corall i ambre. La tria del tresor. Corall i ambre. La sang dels arbres mar endins. L’or de la llum empresonat a les entranyes de la pedra. Retorno el corall i l’ambre al seu amagatall.

VIII
Centenars de milers de mirallets trencats en milions de partícules van engolir la centèssima part de claror que els pertocava. De nit i dia s’hi emmiralla la llum. Els corallets es fan arran de l’aigua, al compàs de l’alenar que els fa brillar com un adéu.
IX
Se m’enduu el galop salvatge de les ones que envesteixen la planura. Blancalls, aiguabarreigs, revolts. El glaç de les espurnes de l’aigua esmicolada. Galop endins, renills i tombarelles. Fuga de llum. La tomba oberta és dins de cada instant.
X
La mar sempre retorna allò que no vol seu. Tria avarament els materials. Construeix jardins I les ciutats ocultes. I de tant en tant s’enamora. Una dona, un infant, un jove. L’amor i la saviesa. El desamor i el desesper. La joia i l’engany. I els crida de nit amb la veu fosca que només els escollits poden escoltar. I se’ls enduu vers el fragor de les crineres amb l’esquer del miralleig de lluna. Cavalls i collaret.
XI
Cavalls i collaret. Corall I ambre. Riell de vidre I miralls de sorra. Sóc totes dues? Sóc.

© author
from: Cavalls i collaret (Suite de Terramar)
Sitges: Llibres de Terramar, 2009
Audio production: Catalunya Ràdio

Horses and Necklace

английский



I
Shipwrecks inhabit the sea before me. Cradle and grave of civilizations that have made me. Unclouded Olympus, flameless hell. The will of the gods that write our destiny is all there is. We call It constellations.
II
After the storm the squads go down to the beach. They begin their covetous ritual by the sea. They search for treasures the sea returns. They use canes to divine, poles to dig, sticks to draw scars. The sea in peaceful sluggishness washes it all away. They won’t be able to steal my white necklace for holiday mornings.
III
At night I can hear the neighing come closer. Every breaker roars nearer in a dark tone. I surrender to darkness. I let myself be rocked by the hidden rustle of who knows what song.
IV
It’s light. The crash of the gallop stirs the white mane of fury. Whirlpools speckle the blue sunrise with a symphony of white.
V
Horses or necklace. Who am I, of the two? A garden with two shadows. Mimosa, bougainvillia, lavender and rose, cypress and tamarisk. Evening and dawn. Sand and reef. Peeble and dune. Algae and shell. Delta, cove, lichen. I am both.

VI
Every moonlit night a smiling spill of glass is born. It crosses the sea by way of the wrinkles at the four corners of the sheets. The silver trail follows me down the unsteady path, shattering the neckless as I start off. I am drenched in coveted light. I do not fear the sleeping horses in dark waters.
VII
Coral and amber. The choice of treasure. Coral and amber. The blood of trees at sea. The gold ore of light imprisoned in the entrails of rocks. I return coral and amber to their hiding place.
VIII
Hundreds of thousands of tiny mirrors broken into millions of particles drank up only a hundredth of their share of light. Day and night light shines into them. The small necklaces are made by the water, in time to the breathing that makes them shine like a goodbye.
IX
I am carried away by the wild gallop of the waves that charge against the plain. Spindrift, confluence, whirls. Ice sparks of shattered water. Within the galloping, neighing and jumping. Fleeting light. The open grave is at every moment.
X
The sea always returns what it prefers not to keep. It selfishly chooses its materials. It builds hidden gardens and cities. And from time to time it falls in love. A woman, a child, a young boy. Love and wisdom. Unlove and despair. Joy and deceit. And it calls them in a deep voice that only those who will listen can hear. With the enticing sparkle of the moon it carries them away towards the clash of manes. Horses and necklace.
XI
Horses and necklace. Coral and amber. Spill of glass and sand mirrors. Am I the two? I am.

Translated by Sam Abrams

Presència de la mort

каталанский | Clementina Arderiu

Dóna bo la llum:
dintre de la cambra,
tot el verd i el rosa
jugaven a fet.
Manyac entra el sol
de les deu tocades.
D' esperança l' aire
duia penjarolls,
que de Sant Joan
era la vigília,
i jo n'era tota
bandera d' estiu.
Somrigué l' infant
a l'adéu del pare
i entre roba càndida
restava tranquil.
I ella va venir...
La cambra vibrava;
ja tota em prenia
el trast matinal.
I ella va venir,
callada, insensible.
I jo no la veia
colpir el meu infant.
Entre tanta llum,
qui l' endevinava?
Fou la galta pàl·lida
que em digué la mort.

© Estate of Carles Riba and Clementina Arderiu
from: "Cant i paraules" in "Poemes"
Sabadell: La Mirada, 1936
Audio production: Library of Congress, Washington

Presence of death

английский

The light was wholesome:
within the room
the green and pink
played hide-and-seek.
The gentle sun
came in at ten.
The air was filled
with little garlands
because it was
the day before St. John’s
and I was all
summer’s flag.
The baby smiled
to father’s goodbye
and lay in peace
under guileless covers.
And then he came...
The room was astir;
fully engrossed
by morning chores.
And then he came,
silent, unfeeling.
I didn’t see him
strike my baby.
Amidst so much light
who would have known?
The colorless cheek
told me death.

Translated by D. Sam Abrams

Els éssers llibres

каталанский | Eduard Sanahuja

                                 Uns quants sonats amb versos a la closca
                                 no poden afectar la ciutat.
                                 Ray Bradbury

No hi ha cap mena d’arma contra el temps.
Ho sap el llibre, que esgrogueït es fon
amb el frec de la bava d’uns insectes.
La memòria del llibre, qui la té?
En el mirall del segles
les grafies engendren ulls de larva,
un gran festí de fulls
on passa inadvertit el gust de tinta.
En el mirall del temps,
volen les merles
que engoleixen les cuques full a full.
Després vénen els llops i els esparvers
com una ombra de sang sobre els prestatges.
En el mirall dels segles
falta temps.
Tampoc tenim escuts per defensar
els vells codis d’honor de la lectura.
En el mirall del dia
viu la nit.
Potser ens quedarà el gest de decidir
l’ex-libris del granit,
el perfum de la llosa,
si llegim des de fora o des de dins,
si volem morir en vers o morir en prosa.
Fer de la vida una lliçó d’estètica.

© Edicions de 1984
from: Teories del no
Edicions de 1984, 2016
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

Book beings

английский

               A few nuts with poems on the brain can’t hurt the city.
               Ray Bradbury

There is no weapon against time.
Books know that, yellowing they fall apart
with the touch of insect slobber.
The memory of books, who keeps it?
In the mirror of centuries
writing engenders larva eyes
a great festival of pages
where the taste of ink goes unnoticed.
In the mirror of time
blackbirds fly
that devour worms page by page.
After that come wolves and hawks
like blood shadows on the shelves.
In the mirror of centuries
more time is needed.
We don’t have shields either to defend
the old honor codes of reading.
In day’s mirror
night lives.
Perhaps what will live on will be our choice
of the granite bookplate,
the scent of the tombstone,
whether we read from within or from without,
whether we wish to die in verse or prose.
Make a lesson in aesthetics out of life.

Translated by Sam Abrams

Cullereta

каталанский | Eduard Sanahuja

Navego amb el vaixell
dins de la tassa de cafè.
Pengen del sostre
les garlandes pansides
de l’oblit.
En el mar més petit
també hi viu el naufragi.
S’hi enfonsa
com un terrós de sucre
l’esperança.
En el mar més petit
els noms dels mariners
s’escriuen amb minúscula
i el cafè és més amarg
que la bilis del temps.
Tot allò que he estimat
s’ho emporta una cullera
i va a parar a una boca
que no ha après a besar.

© Edicions de 1984
from: Teories del no
Edicions de 1984, 2016
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

Coffee spoon

английский

I sail with my ship
in the coffee cup.
Wilted garlands
of oblivion hang
from the ceiling.
In the tiniest sea
sea wrecks can live.
Hope happens
to sink like
a sugar cube.
In the tiniest sea
the names of sailors
are in small letters
and the coffee stronger
than the bile of time.
All things I loved
were carried by a spoon
to an open mouth
that hasn’t learned to kiss.

Translated by Sam Abrams

Preferències

каталанский | Eduard Sanahuja

Li atreia l’enigma
dels llocs inaccessibles,
la foscor dels conductes
estrets dels formiguers,
aquells llocs on qui regna
enterra el grans misteris.
Però quan la fatiga
ha castigat els ulls,
quan les taules s’aguanten sense potes
i a la cuina es cou només el fum,
els somnis prefereixen la claror,
la transparència
aquella que hi havia
en el terrat, amb la roba eixugant-se
com un fantasma tou,
quan el món era enorme,
quan arreu s’hi cabia;
la transparència
d’allò que és comprensible
quan ja no és necessari entendre res.



© Edicions de 1984
from: Teories del no
Edicions de 1984, 2016
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

Preferences

английский


He was attracted by the enigma
of inaccessible places,
the dark and narrow
passages of ant colonies,
places where those who reign
bury great mysteries.
Yet when fatigue
has strained your eyes,
when tables stand without legs
and only smoke is cooked in the kitchen,
dreams prefer brightness,
that translucency
to be found
on the flatroof, with the drying clothes
like a mild ghost,
when the world was huge,
when there was room everywhere;
the transparency
of what is comprehensible
when it is no longer necessary to understand anything.

Translated by Sam Abrams.

Pigues

каталанский | Eduard Sanahuja

                                    Aixecà l’esguard vers les estrelles,
                                    i elles, encisades de tanta boniquesa,
                                    van trontollar, i caure, una a una,
                                    sobre la galta, on, amb enveja,
                                    les he vistes ennegrir, una a una.
                                    Ibn-al-Labbana de Dènia (Versió de Josep Piera)

Algú va dir
que les pigues de la teva esquena
eren estels que havien enfosquit.
La bellesa és això: un ram de signes
que il·lumina la foscor d’una caverna.
Però ha passat el temps, que sap engrandir l’art
a costa de la vida.
Ja tot s’ha transformat; també nosaltres.
Tot anuncia
el ritual salvatge de l’ocàs.
Tu encara ets
aquell mirall on uns ulls poden viure.
Jo només sóc
el que resta de nit entre les teves pigues.
No tinguis por de mi
ni del foc de la pedra
que amago a la butxaca.
Recorda-ho quan em miris:
els boscos més antics són els que més crepiten
i les nits no són fetes a mida de ningú.



© Edicions de 1984
from: Teories del no
Edicions de 1984, 2016
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

Moles

английский

                He rose his eyes toward the stars,
                and they, so charmed with such beauty,
                began to totter and all fell, one by one,
                upon his cheek, where, in envy,
                I saw them all turn black, one by one.
                Ibn al-Labbana from Dènia

Someone said
the moles on your back
were darkened stars.
That is beauty: a bunch of signs
that lights the dark in caverns.
But time has passed, that knows how to deepen art
at the cost of life.

All things have been changed, even us.
All things proclaim
the savage ritual of twilight.
You are still
that mirror where some eyes can live.
I am only
what remains of night among your moles.

Don’t be afraid of me
or the flint
I hide in my pocket.
Remember this when you look at me:
the oldest forests are the ones that blaze
and nights are never made to anyone’s measure.

 

Translated by Sam Abrams

Teoria de la perplexitat

каталанский | Eduard Sanahuja

No és natural aquest món natural.
Tot és estrany.
Ho vas saber en rebre
el primer clatellot.
No hi ha res com que et sacsin el cervell
per veure que les coses són sotsobre.
Després sents que és estrany fer un primer pas,
el pus,
l’alfals,
la trona,
un rumiant que gesta setze mesos,
els mugrons de l’escola,
beure i menjar,
que visquis per parlar,
que sigui ara.
Que tothom hagi mort
molt abans d’hora.
No diguis mai que la natura és sàvia.

© Edicions de 1984
from: Teories del no
Edicions de 1984, 2016
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

Theory of perplexity

английский

This natural world is not natural.
Everything is strange.
You knew that when you got
your first neck slap.
There’s nothing like when they shake your brain
to see that things are uneasiness.
Then you feel it’s strange to take a first step,
pus,
alfalfa,
highchairs,
ruminants taking sixteen months to breed,
nipples at school,
eating and drinking,
that you live to speak,
that it is now.
That everyone has died
before their time.
Don’t ever say nature is wise.

Translated by Sam Abrams

Teoria amb el bes

каталанский | Eduard Sanahuja

Mira.
Tot això que ara veus,
la granota de les Seychelles,
el lèmur que s’espanta quan es belluga l’aire,
els lliris entre cards,
les mangostes esveltes,
la rosa del desert cruixint sota la sorra,
tota aquesta bellesa
no l’ha fet pas l’amor.
L’amor ha arribat tard a l’univers.
És un invent recent dels homes i les dones,
una substància poc comuna
que projectem en va.
Els universos besen malament,
com les espases,
i per això la vida
és la germana tonta de la mort.
L’amor no esdevindrà llevat dels astres
ni saciarà la set de les pastures.
No obstant això, els humans es besen
i alguns són virtuosos
dels besos gota a gota.
Sé prou bé què és el bes,
el darrer estadi evolutiu del mos,
un intent de negar
la crueltat voraç de les mandíbules,
un intent d’oblidar
que les boques es moren.
Mira’m.
Et demano que em besis.
El bes no ens salvarà,
però ens identifica.

© Pagès Editors
from: El llançador d’espases
Pagès Editors, 2013
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

Theory of kisses

английский

Look.
Everything you see now,
frogs from the Seychelles,
lemurs cowering when the wind stirs,
lilies among thorns,
slim mongooses,
desert roses crackling under the sands,
all this beauty
was not made by love.
Love came late to the universe.
It’s a recent invention of men and women,
a rare substance
we discharge in vain.
Universes kiss poorly,
the same as swords
and for that reason life
is the dumb sister of death.
Love will not become the leavening of stars
nor will it slake the thirst of pastures.
Nevertheless, humans kiss
and some are real masters
at intravenous kisses.
I know well enough what kisses are,
the last evolutionary stage of bites,
an attempt to deny
the voracious cruelty of jaws,
an attempt to forget
mouths die in the end.
Look at me.
I ask you to kiss me.
Kisses won’t save us,
but they make us what we are.

Translated by Sam Abrams.

Carregat amb l'escorça del record...

каталанский | Eduard Sanahuja

carregat amb l’escorça del record
l’home vençut fuig de la llum del dia
el gos plorós flairant els rocs fa via
i gasta els peus sagnosos sense nord

ha estat l’esclavitud la gelosia
la foscor dels forats la mala sort
el galiot marçada buscant mort
a un sot profund els ossos hi confia

Sentiu el ca com crida culivat
damunt del cos de l’única certesa?
foll sol d’amic queixala el vol del fat

la nit el vals l’amor de la princesa:
cada queixal defensa al·lucinat
el dret universal de la tristesa

© Llibres del Mall
from: El gos del galiot
Llibres del Mall, 1981
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

The galley slave’s dog

английский

Burdened with the bark of remembrance
the vanquished man flees the light of day
the whimpering dog sniffing rocks on the way
using his bloody feet as he goes astray

It was the enslavement of jealousy
the darkness of deep ruts the misfortune
the slave dog the nor’easter searching
for death consigns bones to a deep pit

can you hear the dog calling crouched
over the body of the only certainty?
lonely bereft fool bites the flight of fate

night the love dance of the princess
every raving fang shields and protects
the universal right to suffer sadness

Translated by Sam Abrams

T'estimo per activa i per passiva

каталанский | Eduard Sanahuja

T'estimo per activa i per passiva,
i amb increment verbal a la flexió.
T'estimo sota els llits, sobre les taules,
al final de les portes i els balcons.
Darrere del mirall també t'estimo
i quan els cèsars passen Rubicons,
quan els humans alleten les promeses,
quan les bèsties caminen sobre el món.
Ja veus com són les coses: jo t'estimo.
És tan senzill com inventar-se un nom,
és tan elemental, tan evident,
como ho és que hi ha homes vius i hi ha homes morts.

© Bromera
from: En defènsa pròpia
Bromera , 1994
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

I love you backwards and forwards

английский

I love you backwards and forwards
and with verbal stress on inflections.
I love you under beds and over tables,
at the end of doors and balconies.
Behind the mirror I love you as well
and when Caesars go past their Rubicons, when humans nurture their promises, when animals walk over the world.
You see how things go: I love you.
It’s as simple as making up a name,
it’s as straightforward, as obvious,
the same as there are men alive and dead.

Translated by Sam Abrams.

Teoria de la veritat

каталанский | Eduard Sanahuja

La veritat fou l’ull que mira un mapa,
els bous que en trepitjar feien camins,
el llangardaix que aprèn dels ous de mosca,
un cuc que pon un nus als intestins.
Ja no depèn de tu la veritat.
Ja no és vidre trencat
ni l’ostra en el mirall.
No hi ha una veritat per majoria.
Només el que no saps
és veritat.



© Edicions de 1984
from: Teories del no
Edicions de 1984, 2016
Audio production: Catalunya Ràdio / 2018

Theory of truth

английский

Truth was an eye viewing a map,
oxen opening paths as they tread,
lizards learning about fly eggs,
worms laying lumps in intestines.
Truth no longer depends on you.
It is no longer broken glass
nor oysters in the mirror.
There is no truth by majority.
Only what you don’t know
is the truth.

 

Translated by Sam Abrams.

Jo em donaria a qui em volgués

каталанский | Josep Palau i Fabre

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Catalunya Ràdio

I’d give myself to whoever cared

английский

I’d give myself to whoever cared,
as if not even I happened to notice
this giving myself; as if it were done
by a me of myself I simply ignored.

I’d give myself to one who did the same
in exchange for me forever more:
that nothing of myself would remain
in the non-I I chanced to receive.

I’d give myself for just a kiss,
one single kiss, that would kiss
and from the kissed unkiss me.

I’d give myself to whoever cared
as if not even I happened to notice:
like a coin given to me in charity.

22-23 October, 1940

Translated by Sam D. Abrams

La mort sobrevivent

каталанский | Josep Palau i Fabre

Hi ha una manera de pensar la mort
en què la mort mateixa ens atenalla,
com si fóssim nosaltres el record,
com si fos ella la que ens pensa i mana.

Hi ha una manera de pensar la mort
que és com viure-la abans de la mortalla,
sentir-ne el fred amarg a dins del cor
i ésser el cor de la mort a la vegada.

Veure’ls el pare i el fill d’un mateix
i esdevenir un mateix vivent cadàver;
mirar amb ull gèlid el passat on neix

el futur ja marcit de l’esperança.
Estrangular el futur amb el passat,
orfes de temps i orfes d’eternitat.

© Fundació Palau
Audio production: Fundació Palau

Death, the survivor

английский

There is a way of thinking death
in which death itself clutches us
as if we ourselves were memory
and he were to think and command.

There is a way of thinking death
living it long before the shroud,
feeling the cold pollen in our hearts
and being the heart of death as well.

Seeing them father and son of oneself
and becoming onself a living corpse;
staring at the past with frozen eyes
where the future is born of withered hope.

Strangling the future with the past,
orphans of time and the everlasting.

Paris, 11-12 March, 1952

Translated by Sam D. Abrams

La mort

каталанский | Josep Palau i Fabre

Ens hem anat trobant tantes vegades,
que no ens ha de sorprendre a cap dels dos
aquest darrer intercanvi de mirades
en un espai de temps misteriós:
ella, reabsorbint les intricades
cavernes del meu ésser rogallós,
i jo, perdut, amb les arrels alçades,
vers un temps de l’espai sense colors.
Ella amb destresa tota femenina
em mostrarà, plena de llum, la sina
on hauré de reprendre el son letal.
I amb la pupil·la encesa i dilatada,
de ben a prop, i sense fer-me mal,
m’esfilarà sencer per la mirada.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Fundació Palau

Death

английский

We’ve come across each other so often,
neither should be surprised in the least
by one last exchange of glances between us
in an area of time, strange and mysterious:

he, reabsorbing the intricate caverns
of all my husky and coarse being,
and I, lost, with my roots upright
toward a colorless time in space.

He, possessed of his suitable skill,
will show me, full of light, the chest
where I will resume my lethal sleep.

And with a burning, dilated pupil,
at very close quarters, unharmful,
he will thread me whole with his look.

21 January, 1945

Translated by Sam D. Abrams

Comiat

каталанский | Josep Palau i Fabre

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes...
—He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Fundació Palau

Goodbye

английский

I no longer know how to write, I no longer know how to write anymore.
Ink clots all over my hands, in my veins...
—I have left on paper all my blood.

Where can I say, where can I leave said, where can I inscribe
the pulp of the golden fruit but in the fruit,
the storm in my blood but in my blood,
the tree and the wind but in the wind through a tree?
Where can I say death but in my own death,
as I am dying?
The rest is words.
Nothing better will I know how to write.
I live far too close to life.
Words are dying inside me
and I am living in all things.

Paris, 6 May, 1946

Translated by Sam D. Abrams

Pedra

каталанский | Josep Palau i Fabre

Dura com l'aigua dura.
Arrel d'ella mateixa. 
En èxtasi perenne 
la pedra perenne 
la pedra perpetua 
la pedra, imatge pura, 
i la idea de pedra 
se'ns fa del tot madura.  

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Fundació Palau

Stone

английский

Hard as water is hard.
A root to its very self.
In eternal ecstasy
Stone perpetuates
Stone, pure image;
The idea of stone
in us reaches its prime.

Translated by D. Sam Abrams

La sabata

каталанский | Josep Palau i Fabre

He donat el meu cor a una dona barata.
Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l'home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Fundació Palau

The Shoe

английский

I gave my heart to a fallen woman.
It was rotting in my hands. Who would have wanted it?
At trash dumps an old discarded shoe
attracts us the same and seems a partly hidden treasure.

All refined young girls that wander around me
haven't had the strength to give me the comfort
that an embrace gives, because men don't cry
with their eyes, they cry with their sex and it's sad to cry alone.

I want all my relatives and female friends to know:
Josep Palau is no angel nor is he a role model.
If they had a pretty image of me,
now I offer them the naked truth.

I want no more fiction in my life.
That masquerade has lasted far too long.
Since you are disgusted by my festering wound,
I leave my shoe on the junk heap.

Translated by D. Sam Abrams

Capítol en blanc

каталанский | Josep Palau i Fabre

El blanc es fa desitjar. La violació comença. ¿Deixar a no deixar el
blanc? Però deixar-lo és sempre deixar-lo per a un altre. Tots els
espais en blanc són per a mi, són per a vós, són per a qui primer
hi arribi. Una tela en blanc, una quartilla en blanc, una carta
en blanc. Tot és possible. Tot s’amaga darrera el blanc. El blanc
és sempre metàl·lic, acerat, i punxa els ulls. Un vers sobre la quartilla,
una taca sobre la carta, un color sobre la tela, són funcions
elementals, essencials, necessàries. Però un vers en requereix
un altre, una frase en demana una altra, un color sol amb
el blanc resulta incestuós, provocatiu, ofensiu, immoral. És una
copulació massa ostensible. ¿A qui es dirigeix principalment el
blanc? ¿A la nostra ploma, al nostre enteniment, al nostre pinzell?
A cap d’ells: el blanc es dirigeix sempre al nostre sexe. Cal
violar el blanc. Allí la taca roja diu la seva sang, el blau diu el
seu mar o el verd la seva entranya. Cal combatre la inhumanitat
del blanc fins a fer-lo plorar, fer-lo gemegar, fer-li confessar
tots els secrets, obligar-lo a despullar-se. Llavors potser ens
dirà amb accent desesperat les nits passades vora el foc, esperant,
amb la tristesa entre els grisos de la mà. O sabrem una passió
nodrida entre les dents sense ni un tros de pa per mastegar.
O ens revelarà, a cau d’orella, aquell matí puríssim que duia
amagat sota l’arc de la cella.
No hi ha cap marbre de Grècia darrera el blanc.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Catalunya Ràdio

Chapter in White

английский

White arouses desire. Rape begins. To leave or
not to leave white alone? But to leave it alone is
always to leave it to someone else. All blank spaces
are from me, for you or the first person to come
along. A blank canvas, a blank page, a blank letter.
Everything is possible. Everything hides behind
white. White is always metallic, steely and hurts
your eyes. A line of poetry on a page, a blot on a
letter, a color on a canvas, are elementary, essen-
tial and necessary functions. But one line of verse
requires another, one sentence begs another, one
color alone with white is incestupus, provocative,
offensive, immoral. It is too ostensibly copulation.
Who is white primarily addressed to? To none of
them: white is always directed at our sex. White
must be raped. There the red spot stays it blood,
the blue one says its sea or the green its insides.
We must fight against the inhumanity of white
until we make it cry, make it sigh, make it reveal all
its secrets, force it to strip. Then perhaps it will
tell us in a desapairing tone about nights spent
by the fireside waiting in sadness among the
gray tones of a hand. Or we will know of
a passion muttered between teeth without even a
piece of bread to chew, or it will reveal, in a low
whisper, that clear morning concealed under
the arch of an eyebrow.
There is no Grecian marble behind white.

Translated by D. Sam Abrams

Cant espiritual

каталанский | Josep Palau i Fabre

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu,
que sovint parlo i t’imploro com si existissis.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a
creure en tu – i penso creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o em sembla que em desperto, i
m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo contra tu
que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un
son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Despertaré algun dia
d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la
vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de
mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. Quina forma
d’amor més estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dirte:
crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany
d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis
mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot
el meu ésser pugui dir-te:
Ets.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Fundació Palau

Spiritual Canticle

английский

I do not believe in you, Lord, but I have such a
need of believing in you that I often speak and
plead with you as if you existed.

I have such a need of you, Lord, a need of your
existing, that I come to believe in you – and believe
that I believe in you when I believe in no one.

Yet afterwards I awaken, or think that I awaken,
and I feel ashamed of my weakness and detest you.
And I speak out against you who are no one. And
I speak poorly of you as if you were someone.

When, Lord, am I awake, and when am I asleep?
When am I most awake and when most
asleep? Is it not all sleep and life, whether awake
or asleep, a dream? Will I awaken some day from
this double sleep and, far from here, lead the real
life where sleeplessness and sleep are but a lie?

I do not believe in you, Lord, but if you exist, I
cannot give you the best of me if it is not in this
fashion: by telling you I do not believe in you.
What a strange and harsh form of love! How it
hurts me not to be able to tell you: I believe.

I do not believe in you, Lord, but if you exist,
lead me away from this delusion once and for all;
make me see your face clearly! Do not bear malice
against me for my small-minded love. Enable my
whole being, endlessly and wordlessly, to say to
you: You exist.

Translated by D. Sam Abrams

El primer amor

каталанский | Josep Palau i Fabre

Cal envestir el vermell de dret, amb una espasa. Fer-li mal. Recordar-li
que tota la nostra vida depèn d’ell. Que som el brau i
la capa.
Roig o vermell, ¿què importa?
El vermell ho és fins a la bogeria.
Potser mirem el blau, però abracem sempre el vermell.
Poseu el vermell a la ferida perquè sagni.
El vermell no tolera cap altre color. Mata a qui intenta posar-se-li
al davant, com els braus. El vermell és un brau. El brau és
vermell.
El vermell és l’únic color que ens mira de cara; no de biaix,
com el groc, ni amb els ulls baixos, com el lila.
La nostra esperança és vermella: hipòcrites quan diem que és
verda!
Figureu-vos el vermell amb una espasa a la mà.
Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Catalunya Ràdio

First love

английский

You have to attack read head on with a sword,
Hurt him. Remind him that our whole life depends
On him. That we are bull and cape.
Scarlet or red, what difference does it make?
Red is red to the point of madness.
Perhaps we are looking at blue, but we always
embrace red.
Put red on a wound so it bleeds.
Red tolerates no other color. He kills anyone
That gets in his way, like bulls. Red is a bull. Bulls
Are red.
Red is the only color that looks at us face to
Face; not askance , like yellow or with its eyes
lowered, like purple.
Or hope is red: hypocrites, when we say it’s
green!
Imagine red with a sword in his hand.
I ran out of red on my first love. 

Translated by D. Sam Abrams

Va ser una nit

каталанский | Màrius Sampere

Va ser una nit.
Anem-nos a morir, va dir la mare.
M’agafava fortament la mà.
Jo la seguia dòcil, ben unit
a l’amor i el ventre que em guiaven
a tornar a néixer del dolor de dona.

Caminàrem a l’atzar del vent
cap a la pedrera sinistra,
pels camps preliminars del suïcidi,
i ens exhortava a fer-ho
l’himne antic de les herbes humides.

Ella no deia res, bleixava fort.
A poc a poc la mà va amorosir-se
i no hi tenia ungles ni suor.
Va deturar-se, i en un lloc estrany,
on la mort no hi era ni hi seria,
va besar-me el front; va demanar: perdona’m,
i desfent el camí de les estrelles
tornàrem cap a casa.

© Màrius Sampere
from: Llibre de les inauguracions
Columna, 1986
Audio production: Institut Ramon Lllull

It was one night

английский

It was one night.
Let’s go die, mother said.
She held my hand tight.
I followed her, submissive, well linked
to the love and womb that led me
to be reborn from the pain of woman.

We walked with the whim of the wind
to the sinister quarry
across the preliminary fields of suicide
and the ancient hymn of damp grass
encouraged us to do it.

She said nothing, she was breathing heavily.
Little by little her hand softened;
it was warm and had no nails.
She stopped, and in a strange place
where death wasn’t to be found then or ever,
she kissed my forehead; she begged me, forgive me,
and retracing our path under the stars
we went back home.

Translated by D. Sam Abrams

Quan ja saps

каталанский | Màrius Sampere

Quan ja saps
que cada rostre és un marbre
musical, que la nit
no és la por de la llum, que l’ull obert
de la finestra no mira
enlloc i que no té
pes el pes,

¿què hi fas, encara,
a escola
aprenent de lletra; dures, gruixudes
guixades de carbó
amb sang a les parets?

© Màrius Sampere
from: Thanatos suite
Seuba, 1997
Audio production: Institut Ramon Llul

When you already know

английский

When you already know
every face is musical
marble, night
is not the fear of light, window’s
open eyes look
nowhere and weight
is weightless,

what are you still doing then
at school
learning to write: rough, thick
coal marks
in blood on the walls?

Translated by D. Sam Abrams

Ofici

каталанский | Màrius Sampere

Jo voldria escriure
els versos més amables i planers,
com ho saben fer els poetes nets de culpa,
evitant l’excessiu, la dissonància,
sense caure en el parany del mot pervers,
amb la minsa mesura de no comprometre
ànima ni nom. Com ells voldria escriure.

(Amb els dits prims i polits
sostenen la ploma de l’au infal·lible,
i no esgarrapen sinó que acaronen
la pell blanca del full; l’estremiment
de plaer serà el poema
que el món esperava.)

Com ells voldria escriure, amb aquella fina
punta de tebior. Passaríem per alt
els detalls de l’asfíxia, l’amor dels carnissers,
el greix de les majúscules, la instintiva
certesa de l’home: moriré.
Només celebraríem
una certa bellesa, una certa penombra.

I després, desar el cor
al calaix de les eines ben greixades,
i esperar, com els justos –que vingui–,
la immortalitat.

© Màrius Sampere
from: Demiúrgia
Columna, 1996
Audio production: Institut Ramon Llull

Craft

английский

I would like to write
the kindest and plainest lines,
like blameless poets know how to,
avoiding excesses, dissonance,
without falling into the trap of perverse words,
with the slight restriction of not compromising
a soul or a name. I want to write like they do.

(With thin neat fingertips
they hold the infallible quill,
and they don’t scratch but caress
the white skin of the page; the thrill
of pleasure will be the poem
the world awaited.)

I want to write like they do, with that fine
nib of warmth. We would skip over
the details of suffocations, the love of butchers,
the fat on capital letters, man’s instinctive
certainty: I will die.
We would celebrate only
certain beauty, certain dim regions.

And then, put our hearts away
in the drawer for well-oiled tools,
and await,
like the just, the coming
of immortality.

Translated by D. Sam Abrams

Pare, el dolor

каталанский | Màrius Sampere

Pare, el dolor no calia,
ni les agulles punitives ni el xerric
de les dents en vida, ni la suor freda
ni el tumor fosfòric, ni la nafra
que va estenent-se com un llac nocturn.

El que volies sentir, dels nostres llavis,
t’ho hauríem dit millor sense sanglots;
la teva casa llunya
l’hauríem trobada, també, només pujant.

La llum de la finestra eterna
rere la qual llegeixes desvetllat, per esperar-nos,
el llibre dels nascuts,
era prou resplendent dalt del turó i la nit
perquè no ens desviéssim mai
i t’arribéssim al cercle magnànim del sopar
amb la puntualitat exacta de la mort. No, Pare,
el dolor no calia.

© Màrius Sampere
from: Oniris i el tret del caçador
Columna, 1987
Audio production: Institut Ramon Llull

Father, pain

английский

Father, pain was uncalled-for,
so were punitive needles, the gnashing
of teeth in life, cold seats,
phosphoric tumors and wounds
that spread like a lake at night.

What you wanted to hear from our lips
we would have said better without sobbing;
we would have found
your distant home, also, by just rising.

The light in the eternal window
behind which you wait up for us reading
the book of the born
was bright enough on the hilltop at night
so that we would have never lost our way
and reached the magnanimous circle for supper
as strictly punctual as death. No, Father,
pain was uncalled-for.

Translated by D. Sam Abrams

Origen

каталанский | Màrius Sampere

He sortit d’un vell calaix
ple de draps, petites tovalloles que la mare
feia servir per eixugar-se les cuixes de marbre tendre, remullat amb sang
                                                                                                  i limfa.

Quin gran bé
l’origen humil,
comú,
impersonal, rudimentari!
Aquell qui digui
que és fill de reis o Déu
no ha entès la noblesa
de la matèria primera, la fosca majestat de l’aiguaneix,
la delicadesa de la coïssor, l’amor reprimit d’una taca,
l’esclat espiritual d’unes boles de naftalina.

Tanco els ulls,
revisc a l’empara del record,
l’escrivà immutable que ens anota
al full de la vida
el zero absolut de l’ànima.

© Màrius Sampere
from: La cançó de la metamorfosi
Columna, 1995
Audio production: Institut Ramon Llull

Origin

английский

I came out of an old drawer
full of rags, little washcloths mother
used to use to dry her tender marble thighs soaked in blood and lymph.

What a great thing
a humble, common,
impersonal, rudimentary origin!
Whoever claims
he’s the son of kings or God
doesn’t understand the nobility
of primary matter, the dark majesty of springs,
the delicacy of burning pain, the repressed love of a stain,
the spiritual outburst of moth balls.

I close my eyes,
I revive sheltered by memories;
the immutable scribe records
on our pages of life
the soul’s absolute zero.

Translated by D. Sam Abrams

La data d’avui

каталанский | Màrius Sampere

La data d’avui, el moment que ens sobta,
el predicador que anuncia
que tot està per fer.

A partir de l’instant, l’allau,
o pluja d’obstacles. Mira,
ja es fa clar! Ho veus?, no universos
adjudicats, oh no, la gent.
Vida que es retroba, vida que s’allunya,
analfabets, jutges, doctors, frares
de la meva escola enderrocada.

Per tant, no fer, refer.
I no refer, estrenar. Cal un altre món,
una altra circumferència, l’anell suprem
de la indignitat. Qui el porta
no mor: morirà,
i no haurà acabat la feina encomanada.

Encara faltarà afegir-hi
els jardins i els enigmes.
Tots els fabricants d’agulles.

© Màrius Sampere, 2007
Audio production: Institut Ramon Llull

Today’s date

английский

Today’s date, the moment takes us by surprise,
The preacher announces
That everything has yet to be done.

Just alter the instant, an avalanche
or barrage of obstacles. Look,
it’s growing light! Can you see? no universes
are granted, oh no, people.
Life regained, life disappearing,
the illiterate, judges, doctors, brothers
from my demolished school.

Thus, not making, remaking.
And not remaking, inaugurating. We need another world,
another circumference, the supreme ring
of indignity. He who wears it
will not perish: he will die,
and will not have finished the work he was asked to do.

We must also add
Gardens and enigmas.
All the manufacturers of pins.

Translated by D. Sam Abrams

Illa

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

Rosa, per dibuixar-te una illa a penes,
amb mots i heliotropis, trenc els cèrcols de l’urc.
Des d’ara em torn l’epígon d’algú que escolta ploure
entre les teves cuixes. Perquè els déus són despresos
com el rostre de l’aigua o talment les textures
i el tram color albergínia des d’on el dia neix et puc escriure
aquest poema. A fora hi ha els ritmes del silenci, els rondallaires
més adustos, més bíblics, i un atzar poderós
com l’escomesa o els dits de ferro de la soledat; hi ha músics
melancòlics a pòsters que lacera la lluna,
el caos que l’hivern entronitza: mans mortes
dels insectes, el cuiro i les mimoses nevades dels darrers
combats per la certesa, cementiris
i encantadors de serps a l’hora carmesina en què tornàvem
a casa quan s’obrien els mercats de les flors.
Però nosaltres, Rosa, ja som lluny, mar endins,
i tot té el sentit èpic de dos cossos ingràvids
- àngel, vi blanc, saliva – desesperadament
volent-se sobre els punts cardinals de l’adreç
de llit, camí de l’alba: la bellesa i l’efímer.

© Antoni Vidal Ferrando
from: El batec de les pedres
Edicions 62, 1996
Audio production: Institut Ramon Llull

Island

английский

Rosa, to draw you an island roughly,
with words and heliotropes, I have to break the bands of pride.
From this moment, I become the follower of one who hears the rain
fall between your legs. Because the gods are generous
like the rain’s face or perhaps the eggplant purple
texture and grain of the place where days breaks I can write
this poem for you. Outside is the rhythm of silence, grim
biblical storytellers and luck as powerful
as the assault or metal fingers solitude; there are
melancholy musicians on posters that lacerate the moon,
chaos enthroned by winter: the dead hands
of insects, leather and snowy mimosas from the last
battles for the sake of certainty, cemeteries
and snake charmers at the crimson hour we returned
home as the flower markets opened.
But we, Rosa, are already far away, at sea,
and everything has the epic sense of two weightless bodies
- angels, white wine, saliva – desperately
loving each other on the four cardinal points
of the bedspread, on the way to dawn: beauty and the short-lives

Translated by D. Sam Abrams

Cada cor és un minut

каталанский | Màrius Sampere

Cada cor és un minut que dura
tant com una vida; cada vida,
un cor que bat durant un breu minut.
Així ens bevem els anys: en un sol glop
de llet, just el primer. Els altres vessaren.

Les passes silencioses dels núvols, el vent
que se’ls endú on la memòria cessa,
l’insecte que s’ignora llamp, el rellotge malvat
amb agulles de judici, tot això i res
no val un pam de blau de la misericòrdia
que ho permet i s’ho estima.

Però, Déu meu, a quin preu, a quin preu,
el brevíssim permís d’estimar!

© Màrius Sampere
from: La taula i les estrelles
Columna, 1992
Audio production: Institut Ramon Llull

Every heart is a minute

английский

Every heart is a minute that lasts
as long as a lifetime; every life,
a heart that beats during one brief minute.
That’s how we drink up the years: just one gulp
of milk, the first one. The others were spilt.

The silent football of clouds the wind
carries away to where memory ceases,
the insect that ignores it’s lightning, the clock of evil
with hands of judgement, all this and nothing
is worth one blue span of the mercy
that allows for it and wants it.

But, my God, what a price, what a price,
the extremely brief permission to love!

Translated by D. Sam Abrams

Des del santuari de Consolació

каталанский | Antoni Vidal Ferrando

Entr a la clastra buida. Jocs de faroles, ecos que anuncien la
posta. Ara tot esdevé molt menys cutani. Cerc amb els ulls
l'incendi, l'argot de la planura. Formacions dunars i els
poderosos territoris d'un núvol són la terra i el cel d'indrets on
hem estat feliços. Pens la teva cintura d'herba sana, la llunyania,
on regna un arxipèlag. Ens farem vells i pàmfils i maldestres, amor meu.

© Antoni Vidal Ferrando
from: El batec de les pedres
Edicions 62, 1996
Audio production: Institut Ramon Llull

From the Sanctuary of Consolation

английский

I enter the empty cloister. The display of lights is the echo before sundown.
Now everything becomes less skin-deep. My eyes search for the fire, the
slang of the pain below. Dunes and the powerful territory of clouds are the
heaven and earth of the places where we have been happy. I think of your
mint waist, the distance, where an archipelago reigns. We will grow old and
sentimental and clumsy, my love.

Translated by D. Sam Abrams

Com m’agrada

каталанский | Màrius Sampere

Com m’agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació de pau i alleujament
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l’obaga, l’entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.

S’obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l’amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més endins de la terra!

© Màrius Sampere
from: La taula i les estrelles
Columna, 1992
Audio production: Institut Ramon Llull

How I enjoy

английский

How I enjoy writing in a language
they say is dying.
What a feeling of peace and relief
to carry it down to the source of springs,
the shady groin, the blessed woman
of early lights.

She spread her sex and I opened my eyes
and read this on the bleeding walls:
I will speak!
And now I say, now that I know all there is
about love and thieves,
the deeper the death, the deeper in earth.

Translated by D. Sam Abrams

PERÒ...

каталанский | Margarita Ballester

Era en la transparència dels vels dels més grans.
Era en les flors més tendres que trencava
al amagar-me esvalotada.
I en el riure platejat de la flauta de Pan.
Dimonis infantils!
Tant com us he estimat heu escrit
la música secreta per quedar-me amb vosaltres.
Mai més la mort
Si em quedés amb vosaltres.

Però...
Segueixo el camí –petit infant meu–
per fer-te por i venjar-me de tu,
com ho veia entre els vels dels més grans:
només dirà el secret quan mogui el vent
les fulles que pressenten.

© Margarita Ballester
from: L’infant i la mort
Audio production: institut ramon llull

BUT...

английский

I was in the transparency of my elders’ veils.
I trampled the frailest flowers
in my eagerness to hide.
And in the silver laugh from the flute of Pan.
Childhood demons!
As much as I have loved you you have written
the secret music for me to stay with you.
Death never again
if I should stay with you.

But...
I am on my way –my small child–
to make you afraid and take revenge,
as I saw it through my elders’ veils:
Only the wind will tell the secret rustling
the leaves that sense is coming.

Translated by D. Sam Abrams

Comiat

каталанский | Josep Piera

He perdut les paraules
ara que tu t’has mort.
                                    Ara
ara que te m’has mort
he quedat
sense res, com una criatura
en nàixer, lluny de tu
                                     despullat
amb crits
                amb plors
                                 amb llàgrimes
però mut
sense un gest
sense mots per a dir
que t’he estimat
                            que et tinc
                                              que et duc
dins meu
part viva del record
                                per sempre

© Ensiola
from: Cants i encants
Muro, Mallorca: Ensiola, 2004
Audio production: Institut Ramon Llull

GOODBYE

английский


I have lost words
now that you are dead.
                                            Now
now that you have died
I have been left
with nothing, like a baby
at birth, far from you
                                        naked
screaming
                   crying
                               full of tears
but speechless
no gestures
no words to say
I love you
                  I have you
                                    I carry you
with me
a living part of memory
                                            forever

 

Translated by D. Sam Abrams

[TRAÇARÉ CERCLES AMB OBSIDIANA]

каталанский | Susanna Rafart

Traçaré cercles amb obsidiana,
tall a tall, resseguint el fosc dels verbs,
quan el dia serà el darrer dia
enmig de bèsties goludes
que amb urpes enllunades
voldran amar la vida d’un sol vers,
benefici de brúixoles indemnes
sota columnes d’heura ennuvolades.
Així serà que no escriurem el curs
de rius vivíssims.
Restaré als cercles sota neus adverses
i aboliré la mar que m’incendia
el llapis desolat d’aquests abismes.

© Moll
from: Retrat en Blanc
Mallorca: Moll, 2004
Audio production: institut ramon llull

[I WILL DRAW CIRCLE IN OBSIDIAN]

английский

I will draw circles in obsidian,
section by section, tracing the dark verbs,
when the day will be the last day
among gluttonous beasts
with moonlit hooves
that will want to love
the life of one single line of verse,
a benefit of undamaged compasses
under columns of cloud-capped ivy.
That’s how we won’t come to chart
the course of bustling rivers.
I will stay inside the circles under adverse snow
and abolish the sea that sets me ablaze,
desolate pencil of the chasm.

Translated into English by D. Sam Abrams

[SENYOR, NO M’ABANDONIS A L’AMOR]

каталанский | Susanna Rafart

Senyor, no m’abandonis a l’amor
la teva llei és forta i se m’emporten,
entre esbarzers, els gossos de la por.
Jo no sé els mals que tants perills comporten.

Senyor, no m’abandonis a l’amor,
amb braços hi aniria fent de barca
vaixell fosc de jacints pel teu enyor
i no em sabria greu al front la marca.

Senyor, no m’abandonis a l’amor:
tinc mans que s’han fet flames de mirall,
no espero de la vida cap licor,
la seva seda no m’és embolcall.

Senyor, no m’abandonis a l’amor,
el cor serà jardí desfet de dàlies
i si és la teva voluntat favor
que esberli en el camí velles sandàlies

dóna’m del tot el vi del meu valor,
que cap aurora no em desperti més,
i siguin els teus ulls primer temor
i sigui el teu silenci el meu decés.

© Proa
from: La llum constant
Barcelona: Proa, 2008
Audio production: institut ramon llull

[LORD, DO NOT GIVE ME OVER TO LOVE]

английский

Lord, do not give me over to love
your law is powerful but I’m dragged away,
through the bushes, by the dogs of fear.
I have no idea of the evil such dangers entail.

Lord, do not give me over to love,
to play boat with my arms until I got there
a dark vessel of hyacinths for your longing
and I wouldn’t mind the mark on my forehead.

Lord, do not give me over to love:
I have hands turned into fiery mirrors,
I expect no elixir from life,
her silk no longer clothes me.

Lord, do not give me over to love
my heart is a plundered dahlia garden
and if your will shows favor
may it split open old sandals on the road

grant me all the wine of my courage,
that no more dawns should ever wake me
and your eyes should be first fear
and your silence my dying.

Translated into Englsih by D. Sam Abrams

[COM AQUELLA NAVALLA DESITJADA D’INFANT]

каталанский | Susanna Rafart

Com aquella navalla desitjada d’infant,
de fulles desplegades i bell mànec vermell,
amb el seu nom gravat. Ha anat creuant els anys
perseguint-la entre somnis: fines fletxes de faig
o talles d’animals en fusta de noguera,
el nus antic d’un cedre, la sang d’un cos primer.
De gran, n’esmola el tall, guanyat en la memòria
on abat les malures que embosquen els records.

© Proa
from: Pou de glaç
Barcelona: Proa, 2002
Audio production: institut ramon llull

[LIKE THAT KNIFE SHE WANTED AS A CHILD]

английский

Like that knife she wanted as a child,
a folding blade and a beautiful red handle,
with her name engraved. It has traveled the years
chasing her in dreams: narrow beechwood arrows
or animal figures whittled out of walnut,
the grain of old cedar, the blood of a prime body.
Now older, she whets the blade, gained from the unforgotten,
to chop down the weeds that choke her memories.

Translated into English by D. Sam Abrams

COLOM A UNA FINESTRA DE BARCELONA

каталанский | Marta Pessarrodona

Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?

© Columna Edicions
from: Homenatge a Walter Benjamin
Barcelona: Columna Edicions, 1989
Audio production: institut ramon llull

DOVE AT A BARCELONA WINDOW

английский

It had exactly your eyes. What were you trying to tell me?

Translated into English by Sam D. Abrams

BELLA DAMA CONEGUDA

каталанский | Marta Pessarrodona

Us veig en una foto antiga:
éreu jove i bella
i dúieu el poeta, aleshores
infant en braços.

L’escena era bonica
i amagava el déu salvatge:
divinitat a bastament venerada
per vós i la vostra nissaga.

El meu record d’aquella tarda
— d’aquella foto esgrogueïda—
us fa amb un bell capell i un avió
— de quan en deien aeroplà— de paisatge.

M’apreciàreu perquè jo l’estimava
i jo us volia per estimar-lo,
per fer més dares unes ombres
que m’enterbolien certes imatges.

També us hauria volgut salvar,
com a ell, de les grapes inevitables.
Volia tornar-vos al retrat on ell
era innocent i vós jove i mundana.

Tots dos desapareguéreu sense acomiadar-vos,
deixant-me només el record,
aquest caos on he de cercar, sola,
les persones per estimar-vos.

© LaSal
from: A favor meu, nostre
Barcelona: LaSal, 1981
Audio production: institut ramon llull

BELLE DAME CONNUE

английский

I see you in an old photograph:
you were young and beautiful
and you held the poet, then
an infant, in your arms.

The scene was glamorous
and concealed the savage god:
a deity worshipped to the full
by you and yours.

My memory of that afternoon
—of that sallow photograph—
has you in a beautiful hat with an airplane
—when they were called aeroplanes— as a backdrop.

You were fond of me because I loved him
and I clung to you to go on loving him,
to shed light on shadows
that had dimmed certain images.

I would have liked to save you,
the same as him, from the avoidless jaws.
I wanted to put you back into that picture he
was hurtless and you, young and worldly.

You both disappeared without saying goodbye,
leaving my only memories,
this chaos where, all alone, I must find
the people to love the two of you through.
In memoriam Amàlia Soler

Translated into English by Sam D. Abrams

ANNA GORENKO

каталанский | Marta Pessarrodona

Després, sense el teu talent,
totes hem estat, més o menys,
mig monges i mig putes,
mig de claustre, mig de carrer.

No hem tingut el teu pudor:
ens ha mancat l’enginy
del teu secret gentilici,
el talent de sonora mascara.

El meu poeta no valorava
ni paons blancs,
ni música de missa,
ni rebregats mapes.

Com al teu, però,
la mainada cridanera l’atabalava,
i no es delia ni pel te amb melmelada
ni per histèriques dames.

El nostre temps, ben cert,
no ha estat tan patètic com el teu.
Per aquesta raó, potser,
t’hem de retre homenatge;
més encara pel teu vers,
d’agulles tan daurades;
per la teva saviesa,
que ni les traïcions amaguen.

També perquè t’han cantat més
que tots els versos que vas escriure;
tan gelosos, que volien imrnortalitzar-te
amb llapis i pinzells i cameras;

i perquè sempre seràs
tan lluny i tan a prop
de les nostres conquestes,
de les nostres davallades.

Després, sense el teu talent,
totes ens hem sentit com tu,
mig monges i mig putes,
tants dies, tan repetides vegades.

© Marta Pessarrodona
from: Eros més que Thànatos
Audio production: institut ramon llull

ANNA GORENKO

английский

Ever since, without your latent,
we have all been, more or less,
half nun and half harlot,
half cloistered, half streetwalker.

We haven’t had your sense of shame:
we lack the cleverness
of the secret surname,
the talent of a loud-sounding mask.

My poet didn’t value
white peacocks,
religious music,
or crumpled maps.

Like yours, however,
screaming children annoyed him,
and he didn’t crave after tea and jam
or hysterical ladies.

Our time, for sure,
has not been as pathetic as yours.
This is why, perhaps,
we must pay homage to you;

even more for your poems,
of such golden pins;
for your wisdom,
not even betrayals could conceal.

Also because they have sung more lines
to you than you ever wrote yourself;
so jealous, they wanted to immortalize you
with pencils, brushes and cameras;

and because you will always be
so far away and yet so close
to our victories,
to our downfalls.

Ever since, without your talent,
we have all felt like you,
half nun, half harlot,
so many days, on so many repeated occasions

Translated into English by Sam D. Abrams