Elena Lázaro Ruiz 
Translator

on Lyrikline: 6 poems translated

from: каталанский to: испанский

Original

Translation

Residència per a la gent gran

каталанский | Sònia Moll

Obries de bat a bat
els porticons de fusta de la casa del poble
i ens cridaves a taula.
Eres forta i bonica com un arbre
i els nens del veïnat s’enrojolaven
si els tocaves la galta amb un sol dit
i els regalaves caramels de menta
―feies olor d’espígol
i duies vestits d’estiu
esquitxats de flors vermelles.

Ya, pues, vamos para casa.
Torno a enfilar mentides blanques
―Mañana, mamá, mañana―
mentre embotones i desembotones
el mateix trau de la camisa
una vegada i una altra
sense mirar-me.
I oblides l’alumini blanc
de les finestres d’avui,
que només s’obren endins.

© Sònia Moll
from: I Déu en algun lloc
Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2014
Audio production: Catalunya Ràdio, 2019

Residencia

испанский

Abrías de par en par
los postigos de madera de la casa del pueblo
y nos llamabas a comer.
Eras fuerte y bonita como un árbol
y los niños del barrio se sonrojaban
si les tocabas la mejilla con un solo dedo
y les regalabas caramelos de menta
—olías a lavanda
y llevabas vestidos de verano
salpicados de flores rojas.

Ya, pues, vamos para casa.
vuelvo a hilvanar mentiras blancas
—Mañana, mamá, mañana—
mientras abrochas y desabrochas
el mismo ojal de la camisa
una y otra vez
sin mirarme.
Y olvidas el aluminio blanco
de las ventanas de hoy,
que sólo se abren hacia adentro.

Translated by Elena Lázaro Ruiz

I no va quedar res de mi

каталанский | Sònia Moll

Et miro avui i aquest és el vertigen:
que tot el que tu eres
s’engrunés aquells dies pels camins de l’aigua.
Que a l’arribada al port de Barcelona
ja no quedés res de tu
―de la teva bellesa d’ulls verds i pell pigada,
la teva força,
la teva-nostra sang indígena.
Y no quedó nada de mí.
Què hi ha encara de tu, mare,
després de l'oceà?
Hi ets?
Ets?
M’aboco a tu
i tot és aigua fonda,
aigua negra,
aigua cega.

Odio i estimo amb ràbia
l’Hades inclement que et va engolir i no et retorna.
Estimo i odio l’oceà
que et va partir en dos la vida.
I m’hi acosto i me n’allunyo,
eterna i absurda rissaga al port,
amb l'esperança infantil
de retornar-te el que ets
―la llum,
el verd,
la teva vida a punt d’obrir-se
com una papallona.

© Sònia Moll
from: I Déu en algun lloc
Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2014
Audio production: Catalunya Ràdio, 2019

I no quedó nada de mi

испанский

Te miro hoy y es eso el vértigo:
que todo lo que tú eras
se desmenuzara aquellos días
por los caminos del agua.
Que a la llegada al puerto de Barcelona
ya no quedara nada de ti
—de tu belleza
de ojos verdes y piel pecosa,
de tu fuerza,
de tu -nuestra sangre indígena.
Y no quedó nada de mí.
¿Qué queda aún de ti, mamá,
después del océano?
¿Estás?
¿Eres?
Me asomo a ti
y todo es agua profunda,
agua negra,
agua ciega.

Odio y amo con rabia
el Hades inclemente
que te engulló y no te devuelve.
Amo y odio el océano
que te partió en dos la vida.
Y me acerco a él
y me alejo,
eterna y absurda marea en el puerto,
con la esperanza infantil
de devolverte lo que eres
—la luz,
el verde,
tu vida a punto de abrirse
como una mariposa.

Translated by Elena Lázaro Ruiz

Alzheimer

каталанский | Sònia Moll

I avui que ja t’has mort
potser cent mil vegades,
et trobo pel carrer
i encara fas olor d’aquell sabó de mans,
de pa acabat de fer,
de cigarretes Sombra
fumades d’amagat al balcó de casa.
Et trobo i em somrius
i ja no vull saber
de quin color és la mort que em toca plorar avui
―quin bocinet de seny
se t’ha desprès de nit mentre dormies.
Et trobo i tens la veu
de les cançons antigues,
del cuídese, mijita,
del tapa’t, que fa fred.
I encara que hagis mort
cent mil una vegades
et trobo pel carrer
i sé que encara ets tu
darrere les arestes d’un altre camí cec
en el teu laberint sense fils d’Ariadna.

© Sònia Moll
from: I Déu en algun lloc
Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2014
Audio production: Catalunya Ràdio, 2019

Alzheimer

испанский

Y hoy que has muerto
quizás ya cien mil veces,
te encuentro por la calle
y todavía hueles a ese jabón de manos,
a pan recién hecho,
a cigarillos Sombra
fumados a escondidas en el balcón de casa.
Te encuentro y me sonríes
y ya no quiero saber
de qué color es la muerte que me toca llorar hoy
—qué trocito de cordura
se te ha desprendido mientras dormías.
Te encuentro y tienes la voz
de las canciones antiguas,
del cuídese, mijita,
del tapa’t, que fa fred.
Y aunque hayas muerto ya
cien mil y una veces
te encuentro por la calle
y sigues siendo tú
tras las aristas de otro camino ciego
en tu laberinto sin hilos de Ariadna.

Translated by Elena Lázaro Ruiz

Paraules (II)

каталанский | Sònia Moll

Ja no saps quins són els colors de l'aigua.
Ho vols provar? Digues por i digues
hi ha paraules que roben cors
i digues
hi ha paraules que embruten cors,
i digues
naus cremades
i octubres plens de sang,
i arrisca't un poc més, digues
passadís d’absències teves
i por de no saber posar pedaços
i nois de pell suau i ulls bondadosos.
Crida mentre encara tinguis veu,
i no confiïs mai que respondrà cap eco.

Quan tornis a casa,
imagina el desig
com una pregunta immensa.

© Sònia Moll
from: I Déu en algun lloc
Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2014
Audio production: Catalunya Ràdio, 2019

Palabras (II)

испанский

Ya no sabes nombrar los colores del agua.
¿Quieres probarlo? Di miedo y di
hay palabras que roban corazones
y di
hay palabras que ensucian corazones
y di
naves quemadas
y octubres llenos de sangre;
y arriésgate un poco más, di
pasillo de ausencias tuyas
y miedo a no saber poner parches
y chicos de piel suave y ojos afables.
Grita mientras aún te quede voz,
y no confíes nunca en que responda un eco.

Cuando vuelvas a cas,
imagina el deseo
como una pregunta inmensa.

Translated by Elena Lázaro Ruiz

Paraules (I)

каталанский | Sònia Moll

I què has de fer si han tornat a fugir totes,
si s'han perdut altra vegada
per les quadrícules de la ciutat
i han arribat a la mar
i se les ha endut un mal oratge.
L’horitzó no és cap línia
i el silenci no és cap calma.
I ara que les vols no les demanis,
que no et volen elles per més que les cridis,
que diràs sang,
i por
i desig
i et ballaran burletes davant dels ulls,
i es riuran de tu i de la teva poca traça.

I tornaran a deixar-te a les fosques.

© Sònia Moll
from: I Déu en algun lloc
Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2014
Audio production: Catalunya Ràdio, 2019

Palabras (I)

испанский

Y qué hacer si han vuelto a huirte todas,
si se han perdido otra vez
por las cuadrículas de la ciudad
y han llegado hasta el mar
y se las ha llevado un mal viento.
El horizonte no es ninguna línea
y el silencio ninguna calma.
Y ahora que las quieres no las pidas,
que no te quieren ellas por más que las llames,
que dirás sangre
y miedo
y deseo
y bailarán burlonas ante tus ojos,
y se reirán de ti y de tu torpeza.

Y volverán a dejarte a oscuras.

Translated by Elena Lázaro Ruiz

No sé què dir-te

каталанский | Sònia Moll

Tanca la porta del despatx
i em parla de la mort
mentre la mare m'espera a la saleta de la clínica.
Tres anys, deu anys, no sé què dir-te.

Em parla de la mort i se m’acut
que m’asseuré a esperar-la vora el camí
des d’on es veu un arbre tot sol
contra el cel escombrat de núvols.
Que aniré a buscar roselles pels camins antics
i m’ompliré la boca de cireres vermelles.
Que hauré menjat maduixes, abans,
amb molta nata,
i hauré ballat tota la nit per celebrar els quaranta.
Em parla de la mort i se m’acut
que tornaré a fer l’amor una altra tarda
com si m’hi anés la vida. Que nedaré nua al mar
i em perdré amb bicicleta pels camins de l’illa.

Tres anys, deu anys, no sé què dir-te.
La mare rient,
la mare cridant,
la mare plantant tomàquets a l’hortal
i pintant de blanc les parets del safareig.
―Jo rient,
jo ballant,
jo pintant-me furiosa la ratlla dels ulls
i tornant a tenir ganes de dormir amb algú.

Tres anys, deu anys, no sé què dir-te.
No sé què dir-te.

© Sònia Moll
from: I Déu en algun lloc
Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2014
Audio production: Catalunya Ràdio, 2019

No sé qué decirte

испанский

Cierra la puerta del despacho
y me habla de la muerte
mientras mamá me espera
en la sala de la clínica.
Tres años, diez años, no sé qué decirte.

Me habla de la muerte y se me ocurre
que me sentaré a esperarla al borde del camino
donde se ve un árbol solo
contra el cielo barrido de nubes.
Que saldré a coger amapolas
por los caminos antiguos
y me llenaré la boca
de cerezas coloradas.
Que antes habré comido fresas
con mucha nata
y habré bailado toda la noche
para celebrar los cuarenta.
Me habla de la muerte y se me ocurre
que haré el amor otra tarde
como si me fuese la vida en ello.
Que nadaré desnuda en el mar
y me perderé en bicicleta
por los caminos de la isla.

Tres años, diez años, no sé qué decirte.
Mamá riendo,
mamá gritando,
mamá plantando tomates en la huerta
y pintando de blanco las paredes del lavadero.
—Yo riendo,
yo bailando,
yo pintándome furiosa la raya de los ojos
yo volviendo a tener ganas de dormir con alguien.

Tres años, diez años, no sé qué decirte.
No sé qué decirte.

Translated by Elena Lázaro Ruiz