Emanuela Forgetta
итальянский
HOTEL ROOM, 1931
A l'hotel hi ha una dona en roba interior
que consulta un horari de trens. Una hora més
i, amb un estat d'ànim abatut
i físicament cama-segada,
farà voltes en cercle per l'habitació
deixant una fragància afruitada en un aire
que desprèn pudor de resclosit.
Una setmana més i no hi haurà seqüeles
palpables. Un any més i entomarà carícies.
Quatre anys més i no hi haurà amanyacs.
Deu anys més i la relació
joventut-vellesa farà figa.
Vint anys més i s'enganxarà a l'"ètica"
expansiva del desmenjament
i d'El triomf de la voluntat.
D'aquí a cent anys no hi haurà ningú
que recordi res d'ella.
En dos segles no hi haurà casquets
polars. Transcorreguts
cinc mil milions d'anys,
no quedarà ni el sol.
Из: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Аудиопроизводство: institut ramon llull
HOTEL ROOM, 1931
Nell'hotel c'è una donna con addosso lingerie
che consulta gli orari del treno. Un'ora dopo
e, con l'animo in pena
e le gambe tremanti,
farà giri circolari nella stanza
lasciando salire un aroma fruttato
nell'aria che emana odore di chiuso.
Tra una settimana neanche una sequela
palpabile. Un anno e coglierà carezze al volo.
Quattr'anni più tardi e verran meno i vizi.
Dieci anni dopo farà difetto
il nesso giovinezza-vecchiaia.
Dopo vent'anni s'appiccicherà «all'etica»
espansiva dell'inappetenza
e de Il trionfo della volontà.
Nessuno ci sarà tra cent'anni
che almeno un po' la ricordi.
Tra due secoli niente calotte
Polari. Trascorsi
cinque mila milioni d'anni
non rimarrà neanche il sole.