Clementina Arderiu

каталанский

José Corredor-Matheos

испанский

El poema feliç

Deliberadament
Tanquem la porta;
A fora, el sol i el vent,
Els camps i l’horta;
A dins,
Molt sola i molt endins,
La Meravella;
Ardent, la soledat
Es lliga amb ella.
Per què?
A l’ombra del no-re
Uns mots suscita,
I acuden com els ocells
Tots a la cita
Els mots,
Alegres o capcots
-oh quina tria!-
La prova cal del foc
I l’agonia.
Després,
Es tanca el seu recés,
Misteriosa,
I neix -quin temps més llarg!-
Com d’una fosa
D’encís,
El poema feliç.
“Mare que bleixa,
Meravella -direm-
Vida mateixa
Ets tu”;
Però no ho sap ningú.

Deliberadament
Tanquem la porta;
A fora, el sol i el vent,
Els camps i l’horta.

© Estate of Carles Riba and Clementina Arderiu
Из: Sempre i ara
Аудиопроизводство: Library of Congress, Washington

El poema feliz

Deliberadamente
cerramos nuestra puerta;
afuera, el sol y el viento,
los campos y la huerta;
dentro,
muy sola y muy adentro,
la Maravilla;
ardiente soledad
con ella se engavilla.
¿Por qué?
De la nada a la sombra,
las palabras suscita,
y acuden, como pájaros,
ya todas a la cita:
palabras
cabizbajas o alegres
–¡oh, qué tría!–.
Es precisa la prueba
del fuego y la agonía.
Después
se encierra en su retiro,
misteriosa,
y nace –¡cuánto tiempo!–,
cual vertido
de un crisol hechizado,
el poema feliz.
«Madre cansada,
Maravilla –diremos–,
la misma vida
eres tú»;
mas de nadie sabida.

Deliberadamente
cerramos nuestra puerta;
afuera, el sol y el viento,
los campos y la huerta.

Translated by José Corredor-Matheos