Antònia Vicens

каталанский

Pilar Vilaboi Freire

галисийский

La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

© Antònia Vicens
Аудиопроизводство: Catalunya Ràdio

A poesía

paira sobre
a vida fulgores doutros mundos
estóurache nos ollos tamén
estrelas
de auga enxoitas na cala
da infancia cando
rendidos volven
os anxos xa sen
sal sen ás e ti
intentas coller as sombras
pendurados nos fíos
de estender
as palabras a hora
que máis quererías
revocar os mortos que
che soben
polas pernas
aínda que enches
a noite
de pombas brancas
a esperar
unha faísca de lume
que che prenda o poema.

Traducido por Pilar Vilaboi Freire
ILC, Dia mundial de la poesia.