Marc Granell
испанский
Oda a Santorini
El fosc delit ardent que vaig buscant
per aquest mar de llum i d’esperances,
delit de ser aquell infant d’estels
que un dia va sentir-se somni d’àngel,
m’ha dut ací, com nau a la deriva,
fins al teu port de cendres esmolades,
lluna del blau Egeu, foc adormit
com l’ocell que renaix en immolar-se.
Illa del cel, nascuda de la flama,
erma de verd, fèrtil en hecatombes,
et desitjava tant, tant t’estimava,
que abans de posseir els teus abismes
ja et volia com ets, filla de l’alba
amb vinyes arrapades a la vida,
cingles d’estral, platges de freda lava,
on l’home, com les roques, canta i plora.
Из: Maremar
Barcelona: Edicions 62, 1985
Аудиопроизводство: Institut Ramon Llull
ODA A SANTORINI
El oscuro placer ardiente que voy buscando
por este mar de luz y de esperanzas,
placer de ser aquel niño de estrellas
que un día se sintió sueño de un ángel,
me ha traído aquí, como nave a la deriva,
hasta tu puerto de cenizas afiladas,
luna del azul Egeo, fuego dormido
como el ave que renace al inmolarse.
Isla del cielo, nacida de la llama,
yerma de verde, fértil en hecatombes,
te deseaba tanto, tanto te amaba,
que, antes de poseer tus abismos,
ya te quería como eres, hija del alba
con viñas aferradas a la vida,
riscos de hacha, playas de fría lava,
donde el hombre, como las rocas, canta y llora.