Josep Piera

каталанский

Claude Durand

французский

Oda a Santorini

El fosc delit ardent que vaig buscant
per aquest mar de llum i d’esperances,
delit de ser aquell infant d’estels
que un dia va sentir-se somni d’àngel,
m’ha dut ací, com nau a la deriva,
fins al teu port de cendres esmolades,
lluna del blau Egeu, foc adormit
com l’ocell que renaix en immolar-se.

Illa del cel, nascuda de la flama,
erma de verd, fèrtil en hecatombes,
et desitjava tant, tant t’estimava,
que abans de posseir els teus abismes
ja et volia com ets, filla de l’alba
amb vinyes arrapades a la vida,
cingles d’estral, platges de freda lava,
on l’home, com les roques, canta i plora.

© Edicions 62
Из: Maremar
Barcelona: Edicions 62, 1985
Аудиопроизводство: Institut Ramon Llull

ODE À SANTORIN


La sombre ardeur du plaisir que je cherche
sur cette mer de lumière et d’espérances,
plaisir d’être cet enfant d’étoiles
qui un jour s’est senti rêve d’ange,
m’a conduit ici, comme un navire à la dérive,
jusqu’à ton port de cendres moulues,
lune de l’Égée bleue, feu endormi
comme l’oiseau qui renaît en s’immolant.

Île du ciel, née de la flamme,
stérile en flore, fertile en hécatombes,
je te désirais tant, je t’aimais tant,
qu’avant de posséder tes abîmes
je te voulais déjà telle que tu es, fille de l’aube
avec tes vignes accrochées à la vie,
À-pics taillés à la hache, tes plages de froide lave,
où l’homme, comme les rochers, chante et pleure.

Traduit par François-Michel Durazzo