David Castillo

каталанский

Patrick Gifreu

французский

ROBAR?

Al carrer et diran
que no pots anar a dreta o esquerra,
canvi de sentit,
direcció prohibida,
prohibit el pas,
propietat privada.

Tant se val que tinguis molt o que no tinguis res:
no pots passar,
tot és d'algú:
la casa,
el gos,
la moto de cinc-cents centímetres
que cubica de campionat,
el mirall,
el bar on fan les tapes tan bones
i la cuinera,
que també és d'algú:
del seu marit,
del seu pare,
dels seus fills,
de tot déu menys de tu
que ets l'únic que la desitja.

Canvia d'actitud:
passeja't com un xulo per una zona arrasada:
no vols res,
res que et pesi,
res que t'estreny:
la casa, amb un passadís massa llarg;
el gos, que té la solitària;
la moto, que li va trencar el colze al seu amo;
el bar, que només fa diners diumenge al matí
quan tu encara dorms
immers en el penúltim somni
en què la cuinera et somriu
sorgint entre els llençols
com un somni sense la propietat privada,
que a tu, de moment, no et comprimeix.

© David Castillo
Из: Downtown
Barcelona: Icaria, 2005
Аудиопроизводство: Institut Ramon Llull

Voler ?

Dans la rue on te dira
que tu ne peux pas aller à droite ou à gauche,
changement de sens,
sens interdit,
propriété privée.

Que tu aies peu ou rien, c’est égal :
tu ne peux pas passer,
tout est à quelqu’un :
la maison,  
le chien,
la moto de cinq cent centimètres
cubes de compétition
le miroir,
le bar où on fait de si bonnes tapas
et la cuisinière,
qui appartient aussi à quelqu’un :
à son mari,
à son père,
à son fils,
à tout le monde sauf à toi
qui est le seul qui la désire.

Change d’attitude :
promène-toi comme un gigolo dans une zone écrasée :
tu ne veux rien,
rien qui te pèse,
rien qui t’étreigne :
la maison, avec un couloir trop long ;
le chien, à sa solitaire ;
la moto, qui a brisé le coude de son propriétaire ;
le bar, qui ne rapporte d’argent que le dimanche matin
quand tu dors encore
plongé dans l’avant-dernier sommeil
dans lequel la cuisinière te sourit
surgissant des draps
comme un rêve sans propriété privée,
laquelle pour l’instant, toi, ne t’opprime pas.

Translated by Patrick Gifreu