Pilar Vilaboi
Translator
on Lyrikline: 1 poems translated
from: catalão to: galego
Original
Translation
POESIA: UNA VISIÓ PERSONAL
catalão | Marta Pessarrodona
Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.
Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.
Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.
A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.
L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.
Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.
És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.
Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.
Audio production: institut ramon llull
POESIA: UNHA VISION PERSOAL
galego
Tal como dixo o presbitero das Mallorcas:
mira o horizonte das cousas futuras.
Mais ala da Atlantida, unha poeta predicou
que tamen polo pasado pode caminar.
Sabemos que todo vale se nada e mentira.
No principio e a palabra e moi alouminada.
Un subdito britanico aprendeunos
que podiamos envellecer aos trinta anos:
a raina dos ollos metamorfoseados en perlas,
nun mes de risco e crueldades variadas.
Na casa, un dandi escribianos o epitafio:
o frio estaba ben preto e unha poalla de melancolia.
O anxo, o do santo poeta, o da cruz,
por sorte, sinalounos xa de pequenas.
Despois, tivemolo que venerar, buscar,
por cada unha das suas visitas.
Ninguen nos preveu do alto risco que corriamos.
Ninguen nos avisou de que todo, todo mudaria.
E sempre a paixon. Na prosa,
ainda que florida, vai o amor nela.
E o cumio da piramide literaria e,
envexosos, vistena de parente cativa.
Lirio entre cardos da nosa tradicion, do noso cabaleiro.
Rosa con espinas que fan abrollar, con sorte, sangue
divino.