Llibre dels morts

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.
No tornaràs. Recorda, no t’apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d’estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins el mar,
el lent or de l’hivern ajaçat a les vinyes,
l’ombra d’un arbre damunt l’ample camp.
Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l’arbre i la remor del vent
a les branques que s’alcen vers la llum!

© Sebastià Bonet Espriu
El caminant i el mur, 1954
Produção de áudio: Biblioteca Nacional de Catalunya

Surnute raamat

Pane tähele, et vaid ainsa korra,
ja tarkuseta käid sa iidset tallatud teed,
ja et hääl hõikab ootamatult
salajast nime, mida surm sinus kannab.
Sa ei pöördu tagasi. Pea meeles, et tee peal
sa ei eemalduks sellest, mida nii kerge
on armastada: nisust ja majast,
laevade valevast märgist merel,
viinamägede vahel puhkavast talve aeglasest kullast,
puu varjust laiade pỡldude kohal.
Oh, üle kõige armasta
puu püha elu ja lehtede sosinat okstes,
mis tõusevad valguse poole!

Translated by Jüri Talvet. Labürindi Lopp - Salvador Espriu: Perioodika, 1977.