Balenes franques

Quina delícia el joc de les balenes
quan no hi havia espècies ni hemisferis.
Quanta complicitat sota la mar
abans de l’espetec, de l’estampida,
d’aquell fugir sense saber per què
cap a altres oceans i separar-se,
d’aquell partir-se el gel inexplicable.
I ja mai més els dies sense temps
on tot el que calia era saltar,
i ja mai més foren regals les ones
sinó un recordatori de distàncies,
el dolor constant de qui ha perdut l’altre.

S’estimaven, jo sé que s’estimaven.
És fàcil reconèixer en els teus ulls
el moviment tectònic de l’adéu,
l’angoixa a la mirada de les bèsties,
com d’alts eren els salts que tu i jo fèiem.

© Mireia Calafell
Extraído de: Tantes mudes
Produção de áudio: Catalunya Ràdio

Baleas francas

Que delicia o xogo das baleas
cando non había especies nin hemisferios.
Canta complicidade baixo o mar
antes do estouro, do estampido,
daquel fuxir sen saberen por que
cara a outros océanos e separarse,
daquel fender o xeo inexplicable.
E xa nunca máis os días sen tempo
onde todo o que cumpría era choutar,
e xa nunca máis foron agasallos as ondas
senón unha lembranza de distancias,
a dor constante de quen perdeu ao outro.

Queríanse, eu sei que se querían.
É doado recoñecer nos teus ollos
o movemento tectónico do adeus,
a anguria na mirada das bestas,
cómo de altos eran os saltos
que ti e mais eu dabamos.

Traducido por Estíbaliz Espinosa.