Emilio Coco
italiano
Calia un cos
Calia un cos, com l’urna per a les cendres
perquè no es dispersessin,
perquè no es fonguessin amb les cendres dels mars, dels arbres,
dels altres.
Perquè quan la mà anés a tocar hi hagués la mà
i fos d’algú.
Perquè els vius no fossin els morts
i els morts haguessin existit.
Perquè no es pogués optar per no ser res.
Perquè en la foscor la mirada anés cap a fora
i a fora hi hagués terra i estrelles.
Calia un cos però per a contenir no sé què.
Extraído de: On tot és vidre
Lleida: Pagès, 2009
Produção de áudio: Catalunya Ràdio
C’era bisogno di un corpo, come dell'urna per le ceneri
perché non si disperdessero,
perché non si fondessero con le ceneri dei mari, degli alberi,
degli altri.
Perché quando la mano andasse a toccare ci fosse la mano
e fosse di qualcuno.
Perché i vivi non fossero i morti
e i morti fossero esistiti.
Perché non si potesse scegliere di non essere niente.
Perché nel buio lo sguardo andasse verso fuori
e fuori ci fossero terra e stelle.
C’era bisogno di un corpo ma per contenere non so che cosa.