Àvia Magdalena

Un altre hivern no t'ha vençut l'absència.
La posta tornarà i és com si fossis
encara la cansada silueta
que es deixa posseir per un somrís
a l'hora de besar-se, aquella mà
que encén l'espelma del rebost i malda
per treure'n les ampolles o cireres
sagnants o l’escomesa del terrible
dolç de la confitura.
Vivim mentre qualcú roman als porxos
indemnes que bastírem
un dia, enfront del temps; i l'alba nostra
és el present que som a dins uns ulls
lleials en caure el vespre.

© Antoni Vidal Ferrando
Extraído de: Bandera Blanca
Proa, 1994
Produção de áudio: Institut Ramon Llull

Avoa Magdalena

Outro inverno, e a ausencia non te vence,
o solpor voltará como se foses
a cansada silueta
que se deixa posuír por un sorriso
á hora de bicarme, aquela man
que acende a vela da despensa e fai
por sacar as botellas ou cereixas
sangrantes, a tremenda acometida
doce da confeitura.
Vivimos e alguén fica nos alpendres
indemnes, construídos
un día, fronte ao tempo; a nosa alba
é o presente que somos na mirada
leal, ao vir a noite.

Translated by Xavier Rodríguez Baixeras