El viatge

Et solca, el temps, els ulls
i aprens a reescriure l’horitzó.

Ferit i tanmateix àvid de ser,
com un ponent de sang i de turquesa,
com un presagi que amenaça de complir-se,
t’estimbes contra l’aire,
ressegueixes el rostre de la nit.

Navegues les onades de la llum,
respira, el mar inquiet,
com si arrenqués a viure;
la seva pell t’acull com un retorn.

Travesses amb la nau antics paisatges
que es tornen també teus,
i t’esculpeixen.

Et mou, el cor, al viatge i l’aventura,
creix dins teu el gest d’altres mirades.

Duus un bagatge de vida imaginada,
de somnis fatigats,
que restaures sigil•losament.

Encarnes el desig.
No desisteixes.

Extraído de: Arwad
Papers de Terramar, 2009
Produção de áudio: Institut Ramon Llull

El viaje

El tiempo te surca los ojos
y aprendes a reescribir el horizonte.

Ávido de vivir, pese a esa herida,
como un poniente de sangre y de turquesa,
como un presagio que amenaza con cumplirse,
te arrojas contra el aire
y persigues el rostro de la noche.

Navegas por las olas de la luz.
Inquieto, el mar respira,
a punto de vivir; su piel,
como un regreso, te recibe.

Cruzas en tu nave paisajes antiguos,
que ahora se vuelven tuyos
y te esculpen.

Te mueve tu ansia al viaje y la aventura
y crece en ti el gesto de otros ojos.

Traes un bagaje de vida imaginada,
de fatigados sueños,
que con sigilo has restaurado.

Encarnas el deseo.
No desistes.

Traducción al español de Àngels Cardona