pt

14951

Logo lyrikline pure Logo lyrikline claim
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
todos os resultados
  • Contato
  • Parceiros
  • Doações
  • deutsch
  • english
  • français
  • slovenščina
  • العربية
  • русский
  • español
  • português
  • 中文
  • AUTORES
    • A-Z 
      • A
      • B
      • C
      • D
      • E
      • F
      • G
      • H
      • I
      • J
      • K
      • L
      • M
      • N
      • O
      • P
      • Q
      • R
      • S
      • T
      • U
      • V
      • W
      • X
      • Y
      • Z
    • por línguas 
      • africâner
        albanês
        alemão
        amárico
        armênio
        basco
        bengali
        bielo-russo
        birmanês
        bretão
        bósnio
        búlgaro
        canarês
        catalão
        chinês
        cingalês
        coreano
        cree
        croata
        curdo
        dinamarquês
        eslovaco
        esloveno
        espanhol
        estoniano
        finlandês
        francês
        galego
        galês
        gaélico escocês
        georgiano
        grego
        groenlandês
        guzerate
        hebraico
        holandês
        híndi
        húngaro
        indonésio
        inglês
        irlandês
        islandês
        italiano
        iídiche
        japonês
        letão
        lituano
        macedônio
        malaiala
        malaio
        maltês
        marata
        nepali
        norueguês
        oriya
        panjabi
        persa
        polonês
        português
        reto-romano
        romeno
        russo
        shona
        sindi
        suaili
        sueco
        sérvio
        tcheco
        telugu
        tswana
        turco
        tâmil
        ucraniano
        urdu
        usbeque
        vietnamita
        árabe
    • por paises 
      • Albânia
        Alemanha
        Andorra
        Angola
        Argentina
        Argélia
        Armênia
        Arábia Saudita
        Austrália
        Bahrain
        Bangladesh
        Belarus
        Bolívia
        Botsuana
        Brasil
        Bulgária
        Burundi
        Bélgica
        Bósnia-Herzegovina
        Camboja
        Canadá
        Chile
        China
        Chipre
        Cingapura
        Colômbia
        Congo-Kinshasa
        Coreia do Sul
        Costa Rica
        Costa do Marfim
        Croácia
        Cuba
        Dinamarca
        Egito
        Emirados Árabes Unidos
        Eslováquia
        Eslovênia
        Espanha
        Estados Unidos
        Estônia
        Etiópia
        Finlândia
        França
        Gana
        Geórgia
        Groênlandia
        Grécia
        Guatemala
        Guiné Bissau
        Haiti
        Holanda
        Honduras
        Hungria
        Indonésia
        Iraque
        Irlanda
        Irã
        Islândia
        Israel
        Itália
        Iêmen
        Jamaica
        Japão
        Kuwait
        Letônia
        Lituânia
        Luxemburgo
        Líbano
        Líbia
        Macedônia
        Malawi
        Malta
        Malásia
        Marrocos
        Martinica
        Mianmar
        Moldávia
        Montenegro
        Moçambique
        México
        Nigéria
        Noruega
        Nova Zelândia
        Omã
        Paquistão
        Paraguai
        Peru
        Polônia
        Porto Rico
        Portugal
        Quênia
        Reino Unido
        República Dominicana
        República Tcheca
        Romênia
        Rússia
        Santa Lúcia
        Senegal
        Sri Lanka
        Suécia
        Suíça
        São Tomé e Príncipe
        Sérvia
        Síria
        Taiwan
        Território da Palestina
        Trinidad e Tobago
        Tunísia
        Turquia
        Ucrânia
        Uruguai
        Uzbequistão
        Venezuela
        Vietnã
        Zimbábue
        Zâmbia
        África do Sul
        Áustria
        Índia
  • POEMAS
    • por línguas 
      • africâner
        albanês
        alemão
        amárico
        arauaqui
        armênio
        basco
        bengali
        bielo-russo
        birmanês
        bretão
        bósnio
        búlgaro
        canarês
        catalão
        chinês
        cingalês
        coreano
        cree
        croata
        curdo
        dinamarquês
        eslovaco
        esloveno
        espanhol
        estoniano
        finlandês
        francês
        frísio ocidental
        galego
        galês
        gaélico escocês
        georgiano
        grego
        groenlandês
        guzerate
        hebraico
        holandês
        híndi
        húngaro
        idioma sorábio
        indonésio
        inglês
        irlandês
        islandês
        italiano
        iídiche
        japonês
        letão
        lituano
        lushai
        macedônio
        malaiala
        malaio
        maltês
        maori
        marata
        nepali
        norueguês
        oriya
        panjabi
        persa
        polonês
        português
        reto-romano
        romani
        romeno
        russo
        shona
        sindi
        suaili
        sueco
        sérvio
        tcheco
        telugu
        tswana
        tumbuka
        turco
        tâmil
        ucraniano
        urdu
        usbeque
        vietnamita
        árabe
    • em tradução 
      • abcázio
        afar
        africâner
        albanês
        alemão
        alemão suíço
        araucano
        armênio
        basco
        bengali
        berbere
        bielo-russo
        bretão
        bósnio
        búlgaro
        canarês
        catalão
        caxemira
        cazaque
        checheno
        chinês
        chuvash
        cingalês
        coreano
        croata
        curdo
        córsico
        dinamarquês
        escocês
        eslovaco
        esloveno
        espanhol
        esperanto
        estoniano
        finlandês
        francês
        galego
        galês
        gaélico escocês
        georgiano
        grego
        guzerate
        haitiano
        hebraico
        holandês
        híndi
        húngaro
        iacuto
        idioma sorábio
        indonésio
        inglês
        irlandês
        islandês
        italiano
        japonês
        kumyk
        latim
        letão
        lezghian
        lituano
        lushai
        macedônio
        maia
        malaiala
        malaio
        maltês
        marata
        mongol
        nepali
        norueguês
        occitânico
        oriya
        persa
        polonês
        português
        quirguiz
        reto-romano
        romani
        romeno
        russo
        sardo
        shona
        sindi
        suaili
        sueco
        sérvio
        tadjique
        tcheco
        telugu
        turco
        tâmil
        ucraniano
        udmurt
        urdu
        usbeque
        vietnamita
        árabe
    • Géneros e característicos
      • Poesia experimental
      • Poesia concreta
      • Poesia sonora
      • Poesia visual
      • Poesia humorística
      • Poesia infantil
      • Performance
      • com música/audio
      • Metapoesia
      • Poesia política
      • Projetos poéticos
      • Séries e ciclos
      • Dialeto
      • Poesia erótica
      • Poesia narrativa
    • Formas poéticas e conceitos
      • Ode
      • Haiku
      • Colagem / montagem (literária)
      • Dinggedicht
      • Prosa poética
      • Poema rimado
      • Renshi
      • Sextina
      • Soneto
      • Terzina
      • Villanella
      • Gazel
      • Balada
    • Temas
      • Sociedade
        • Tradições
        • Identidade coletiva
        • História
        • Pátria
        • Cidade e vida urbana
        • Economia
        • Crítica social
        • Política
        • Guerra
        • Exílio
      • Vida e relações
        • Idade
        • Memória
        • Trabalho
        • Comer e beber
        • Família
          • Nascimento
          • Filho
          • Mãe
          • Pai
        • Amizade
        • Gênero e sexualidade
          • Mulher
          • Homem
          • Sexo e erotismo
          • Homossexualidade
        • Identidade pessoal
        • Infância e adolescência
        • Corpo
        • Sonhar
        • Amor
        • Viagem
        • Religião e espiritualidade
        • Morte e luto
        • Perda e separação
        • Doença
        • Tempo
        • Álcool e drogas
        • Conflitos em relações
        • Matrimônio
        • Sepultamento
      • Cultura e ciências
        • Arquitetura e design
        • Fotografia e cinema
        • Arte e pintura
        • Literatura e leitura
        • Contos de fadas e lendas
        • Música
        • Mitologia
        • Filosofia
        • Cultura popular
        • Língua
        • Teatro e dança
        • Medicina e ciências naturais
        • Poesia e poetas
        • Escrever (poesia)
      • Natureza
        • Primavera
        • Verão
        • Outono
        • Inverno
        • Paisagem
        • Água
        • Fauna
        • Flora
      • Rubato
  • NOVO
    • Poemas
    • Autores
    • Traduções
Login
  •  

Salvador Espriu

Una closa felicitat és ben bé del meu món

  • 1 Ish, Isha, Eli, Elis | Traduções : esdeenetnlfrsv
  • 2 Una vella resposta que t’haurà de servir | Traduções : delvfres
  • 3 Pel meu mirall, si vols, passen rares semblances | Traduções : etlvfrendeesnl
  • 4 Amb música ho escoltaries potser millor | Traduções : esendefrlvnlsvet
  • 5 Una closa felicitat és ben bé del meu món | Traduções : esendefretlvnl
  • 6 Llibre dels morts | Traduções : frlvetesende
  • 7 So de cornamusa a la dansa final | Traduções : etlvdefr
  • 8 Spiritual, amb la trompeta de Louis Armstrong | Traduções : esfretde
língua: catalão
Traduções : espanhol (Una cerrada felicidad es justamente de mi mundo), inglês (An inner happiness is absolutely of my world), alemão (Ein versperrtes Glück ist meine eigentliche Welt), francês (Un bonheur clos, voila mon univers), estoniano (Suletud õnn on väga kohane minu maailmale), letão (Savrupa laime ir tik atbilstīga manai pasaulei), holandês (Een verstolen geluksgevoel behoort wel degelijk tot mijn wereld)
  • play
  • pause
Update Required To play the media you will need to either update your browser to a recent version or update your Flash plugin.

Una closa felicitat és ben bé del meu món

Darrera aquesta porta visc,
però no sé
si en puc dir vida.

Quan al capvespre torno
del meu diari odi contra el pa
(no saps que tinc l'immensa
sort de vendre'm
a troços per una pulcra moneda
que arriba ja a valer
molt menys que res?),
deixo fora un vell abric, l'esperança,
i m'endinso pel camí dels ulls,
pel buit esglai on sento,
enllà, el meu Déu,
sempre enllà, més enllà de falsos
profetes i de rares culpes
i del vell neci emmaltatit per versos
disciplinats, com aquesta d'ara, amb pintes
de fosques marques que l'alè dels crítics
un dia aclarirà per a la meva vergonya.

Sí, em pots trobar, si goses,
darrera el glacial no-res d'aquesta
porta, aquí, on visc i sento
l'enyor i el crit de Déu i sóc,
amb els ocells nocturns de la meva solitud,
un home sense somnis en la meva solitud.

© Sebastià Bonet Espriu
Extraído de: El caminant i el mur
Produção de áudio: Biblioteca Nacional de Catalunya

Traduções :

língua: espanhol

Una cerrada felicidad es justamente de mi mundo

Tras esta puerta vivo,
mas no sé
si puedo llamarlo vida.

Cuando al anochecer vuelvo
de mi diario odio contra el pan
(¿no sabes que tengo la inmensa
suerte de venderme
a pedazos por una pulcra moneda
que llega a valer ya
mucho menos que nada?),
dejo fuera un viejo abrigo, la esperanza,
y me hundo por el camino de los ojos,
por el vacío espanto donde siento,
más allá, a mi Dios,
siempre más allá, más allá de falsos
profetas y de extrañas culpas
y del viejo necio enfermado por versos
disciplinados, como éstos de ahora, con manchas
de oscuras marcas que el aliento de los críticos
un día aclarará para mi vergüenza.

Sí, puedes encontrarme, si eres capaz,
tras la nada glacial de esta
puerta, aquí, donde vivo y siento
la añoranza y el grito de Dios y soy,
con los pájaros nocturnos de mi soledad,
un hombre sin sueños en mi soledad.

Traducido por José Batlló. Antología lírica - Salvador Espriu: Cátedra, 1987.
língua: inglês

An inner happiness is absolutely of my world

Behind this door I live,
Yet hardly know
If I can call it life.

Returning in the evening,
After my day-long fight for hated bread
(I have, you know, the great good luck
To sell myself,
Little by little, for a gleaming groat
That now is worth
Far less than nothing),
I leave outside my worn-out coat of hope
And enter, by paths leading through the eyes,
Into the empty horror where I feel,
Out there, my God;
Always out there, beyond all false
Prophets and strange blames,
Beyond the dotard, his head turned by neat,
Orderly verses such as these, with the air
Of obscure slogans which the critics’ insight
Will one day clarify, to my great shame.

Yes, you can find me, if you dare,
Behind the numbing nothingness of this
Door, here, where I live and feel
God’s yearning, hear His cry and am,
With all the night birds of my loneliness,
A man bereft of dreams in loneliness.

Translated by Louis J. Rodrigues. Salvador Espriu - Selected Poems: Carcanet 1997.
língua: alemão

Ein versperrtes Glück ist meine eigentliche Welt

Hinter der Tür hier lebe ich,
aber ich weiß nicht,
ob man das “Leben” nennen kann,

Wenn ich bei Einbruch der Nacht heimkomme
von meinem täglichen Haß auf das Brot
(Weißt du nicht, daß ich das enorme Glück
habe, mich stückchenweise
zu verkaufen für eine fesche Münze,
die demnächst einen Wert hat,
welcher weit unter Null ist?),
leg ich draußen ab einen alten Mantel
samt der Hoffnung und gehe augeneinwärts,
durch das leere Entsetzen, wo ich, weit weg,
meinen Gott höre,
immer weit weg, jenseits von falschen
Propheten und seltsamen Sünden
und dem bejahrten Narren, krankend an
blaugesprenkelten Versen, solchen wie
diesen, gezinkt mit Flecken, die der Eifer
der Kritiker dereinst entlarvt, zu meiner Schande.

Gewiß, du kannst mich finden, wenn du’s wagst,
hinter dem eisigen Nichts dieser Tür,
hier, wo ich lebe, wo ich spüre
die Sehnsucht nach dem Schrei von Gott, und wo ich,
bei den Nachtvögeln meiner Einsamkeit,
Mensch ohne Träume bin in meiner Einsamkeit.

Übersetzung: Fritz Vogelsgang. Salvador Espriu: Gedichte, Piper, 1990
língua: francês

Un bonheur clos, voila mon univers

Derrière cette porte je vis,
mais je ne sais
si je puis nommer cela vie.

Lorsqu’au soir je reviens
de ma haine quotidienne contre le pain
(ne sais-tu pas que j’ai l’immense
chance de me vendre
morceau par morceau pour une monnaie très propre
qui déjà vaut
beaucoup moins que rien ?),
je laisse dehors un vieux manteau, l’espoir,
et je m’enfonce par le chemin des yeux
dans l’épouvante vide où je pressens
au-delà, mon Dieu,
toujours au-delà, au delà des faux
prophètes et des rares coulpes
et du vieux sot malade de poésie
disciplinée comme celle de maintenant, tachetée
de sombres marques que l’effort des critiques
éclaircira un jour pour ma très grande honte.

Oui, tu peux me recontrer, si tu l’oses,
derrière le néant glacial de cette
porte, ici, où je vis, où je sens
la nostalgie et l’appel de Dieu, où je suis
avec les oiseaux nocturnes de ma solitude
un homme sans rêves dans ma solitude. 

Traduit par Mathilde Bensoussan
in: Seigneur de l'ombre, Anthologie poétique bilingüe: Editions Pierre Jean Oswald, 1974.
língua: estoniano

Suletud õnn on väga kohane minu maailmale

Selle ukse taga ma elan,
kuid ma ei tea
kas seda võib kutsuda eluks.

Kui naasen ỡhtu saabudes
oma igapäevasest vihast leiva vastu
(kas sa tead, et mul õnn on
müüa end tükkhaaval
sileda mündi eest, mis varsti
tühjagi enam ei maksa?),
välja jätan vana palitu, lootuse,
ja sisenen silmade teed pidi,
hirmu lagedat teed pidi sinna, kus tunnen,
kõige kaugemal, oma Jumalat,
ikka kaugemal veel, teispool
võltse prohveteid, harvu süüsid
ja vana narri, keda teevad haigeks
ta värsid, vaoshoitud nagu need siin
kammidega, mille hämaraid märke
kriitikute hingeõhk
minu häbiks kord selgitab.

Jah, sa võid mind otsida, kui sa julged,
selle ukse jäise eimillegi tagant,
siit, kus ma elean ja igatsen
ja tunnen Jumala hõiget,
kus koos oma üksilduse öölindudega
ulmatu inimene olen oma üksilduse keskel.

Translated by Jüri Talvet. Labürindi Lopp - Salvador Espriu: Perioodika, 1977.
língua: letão

Savrupa laime ir tik atbilstīga manai pasaulei

Es mitinos aiz šīm durvīm,
vienīgi nezinu,
vai to var saukt par dzīvi.

Kad vakaros es pārnāku
no sava dienišķā naida pret maizi
(vai tad tu nezini, ka man lemts pats dižākais
liktenis izpārdoties
pa gabalam dēļ graša,
kurš jau tapis
daudz nevērtīgāks par neko?), –
es atstāju ārā savu noskrandušo mēteli, cerību,
un pa sava skatiena ceļu dodos pats sevī
cauri tām bezgala šausmām, kurās es mitinos,
aizvien tālāk, pie sava Dieva,
allaž aizvien tālāk un aizvien tālāk no viltus
praviešiem un neizprotamiem nogrēkojumiem,
un tā vecā stulbeņa, kurš sirgst ar apmātību kalt
disciplinētus pantus, līdzīgus šiem te, ar
neskaidru
iezīmju ieskrāpēm, kurām kritiķi, uzpūtuši dvašu,
kādreiz man par kaunu liks noskaidroties.
Jā, šeit tu mani uziesi, ja vien uzdrīkstēsies
ieskatīties
šai ledainajā nebūtibā, kas pastāv aiz šīm
durvīm, šeit, kur es mitinos un jūtu
Dieva ilgošanos un vaimanas, un esmu
viens pats līdz ar savas vientulības naktsputniem,
cilvēks bez sapņiem pats savā vientulībā.

Translated by Leons Briedis. Darzs ar pieciem kokiem: Minerva, 2002.
língua: holandês

Een verstolen geluksgevoel behoort wel degelijk tot mijn wereld

Achter deze deur leef ik,
doch ik weet niet
of ik dit leven mag noemen.

Als ik zo tegen valavond terugkeer
van mijn haat tegen het dagelijks brood
(weet je soms niet dat ik het onmetelijk
geluk heb me bij stukken en brokken
te kunnen verkopen voor een mooie stuiver
die eigenlijk van lieverlede
minder dan niets waard is?)
laat ik buiten een ouwe mantel, de verwachting, achter,
en sla ik de weg in van mijn ogen,
de lege angst waarin ik,
aan gene zijde, God bevroed,
altijd maar aan gene zijde, over
zonderbare schuld en valse profeten heen
en de ouwe dwarskop, verziekt door afgemeten verzen
zoals deze hier, met hun toets
van duistere merktekens die de adem der bedillers
ééns tot mijn grote schaamte zal blootleggen.

Jawel, je kunt me, zo je ’t aandurft,
achter het ijzige niets van deze deur
treffen, hier, waar ik het verlangen
en de kreet van God hoor en beleef
en, met de nachtvogels van mijn eenzaamheid,
een mens ben zonder dromen in al zijn verlatenheid.

Vertaling: Bob de Nijs
uit: Salvador Espriu - Ik heb mijn leven gezien als een muur: Masereelfonds vzw / poezie, 1980.
Poema anterior
   (Amb música ho...)
5 / 8
Poema seguinte
(Llibre dels morts)   
Ouvir todos os poemas

Salvador Espriu

Foto © Barceló, 1966
* 10.07.1913, Santa Coloma de Farners, Espanha
† 22.02.1985, Barcelona, Espanha

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) ranks among the most significant writers of the post-war years and is one of Catalonia’s most important poets. Though he initially gained recognition for his work in narrative, the fact that he moved into poetry later on in life did not prevent him from making a name for himself, not only in Catalan letters but in international literature. He also played an important role in the revival of Catalan theatre.

 Foto © Barceló, 1966
He published the novels El doctor Rip (1931, Dr. Rip) and Laia (1932) and the collections of narratives Aspectes (1934, Aspects), Ariadna al laberint grotesc (1935) (Ariadne in the Grotesque Labyrinth, Champaign; Dublin; London, Dalkey Archive Press, 2012), Miratge a Citerea (1935, Mirage on Kythira) and Letízia i altres proses (1937, Letitia and Other Prose Pieces), works that established him as the most original narrator since Noucentisme. His poetry includes the anthologies Cementiri de Sinera (1946) (Sinera Cemetery, Barcelona, North American Institute, 1978), Les hores i Mrs. Death (1952, The Hours and Mrs. Death), El caminant i el mur (1954, The Walker and the Wall), Final del laberint (1955, End of the Labyrinth), Les cançons d'Ariadna (1949, Songs of Ariadne), La pell de brau (1960) (Bull-hide, Marlboro, The Marlboro Press, 1987), Llibre de Sinera (1963, Book of Sinera) and Setmana Santa (1971, Easter Week). He frequently revised his writings, crafting them into a polished body of work that has been translated into many languages. He was nominated for the Nobel Prize in Literature on a number of occasions and was awarded the Honorary Prize for Catalan Letters (1972), the Government of Catalonia Gold Medal (1974) and the City of Barcelona Gold Medal (1982). In addition, he was given honorary doctorates by the universities of Barcelona and Toulouse. His critical stance prompted him to reject the Alfons X el Savi Cross in 1982.

Publicações
  • Cementiri de Sinera

    Barcelona: La Sirena, 1946

  • Les cançons d’Ariadna

    Barcelona: Óssa Menor, 1949

  • Obra lírica

    Barcelona: Óssa Menor: 1951

  • Les hores

    A: Obra lírica. Óssa Menor

    Barcelona: 1952

  • Mrs. Death.

    Barcelona: A: Obra lírica. Óssa Menor, 1952

  • El caminant i el mur

    Barcelona: Óssa Menor, 1954

  • La pell de brau

    Barcelona: Salve, 1960

  • Llibre de Sinera

    A: Obra poètica. Albertí

    Barcelona: 1963

  • Per al llibre de Salms d’aquests vells cecs

    A: Qüestions de vida cristiana, [Montserrat] núm. 37

    1967

  • Setmana santa

    Barcelona: Polígrafa, 1971

  • Formes i paraules

    Barcelona: Edicions 62, 1975

  • Per a la bona gent.

    Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1984

  • Final del laberint

    Barcelona: Atzavara, 1995

Prêmios
  • 1956 Lletra d Or

  • 1971 Premi Montaigne

  • 1972 Crítica Serra d Or de poesia

  • 1972 Premi d Honor de les Lletres Catalanes

  • 1980 Medalla d Or de la Generalitat de Catalunya

  • 1980 Doctor honoris causa - Universitat de Tolosa de Languedoc

  • 1980 Doctor honoris causa - Universitat de Barcelona

  • 1982 Medalla d Or de la Ciutat de Barcelona

Marcar poema / agregar à lista

all public lists

Gedicht schon auf Favoritenliste

Wenn Du Dir Gedichte merken möchtest, werde einfach Community-Mitglied.

Register now
Outros autores de Espanha Outros poemas em catalão Traduções para catalão

Poema aleátorio

PUSH!

gedicht page complete: (0,122s)
  • Sobre
  • Newsletter
  • Blog
  • Links
  • Ficha técnica
lyrikline é um projeto da Literaturwerkstatt de Berlim em cooperação com os parceiros da rede internacional do lyrikline