Ventada

Però encara no és passada,
Oh cor meu!
Ha vingut escabellada,
Tota urc.

Per la força –ai com crida!–
Se m’enduu;
Sense alè, atemorida,
Menjo pols.

L’amistat arremolina
–bo i dolent;
Res d’amiga ni veïna
Ni cel blau.

Només l’ombra que no em deixa
Dintre els ulls;
Em debato amb mi mateixa
I em faig mal.

La ventada té cobertes
Multituds:
Com un camp li són ofertes,
–tristes flors!

I esgarrifa la dallada
Que va fent
Amb la Mort aparellada:
Quanta sang!

© Estate of Carles Riba and Clementina Arderiu
Extrait de: Sempre i ara
Production audio: Library of Congress, Washington

Vendaval

Todavía no ha pasado,
¡oh, alma mía!
Ha venido despeinado,
muy altivo.

Por la fuerza –¡ay, cómo grita!–
se me lleva;
sin aliento y asustada
trago tierra.

La amistad arremolina
–bueno y malo–;
no hay amiga ni vecina
ni cielo azul.

Sombra solamente oculto
bajo mis párpados.
Conmigo misma es la lucha,
y me hago daño.

Ya este viento se ha extendido
sobre todo:
como campo a él ofrecido
–¡tristes flores!

Y horroriza tanta siega
como hace
–la Muerte por compañera–:
¡cuánta sangre!

Translated by José Corredor-Matheos