Joaquim Feio
portugais
TEORIA DE LES IDEES
Allò que hi ha de soledat als hòmens,
l’única i la mateixa soledat
que hem sabut repetir com una Forma
definitiva, plena, previsible,
l’única, la mateixa i immutable
que ha entès com habitar-nos entre l’ordre
més piadós, més inquiet, més inequívoc,
tan absurd com la mateixa i única
Forma de persistir entre les coses.
Allò que s’ha obstinat a fer que el vespre
tinga el color del desconsol més íntim,
l’única, l mateixa que acompanya,
amb la mort de la llum, la llum del dia.
Extrait de: El temps en ordre
Production audio: institut ramon llull
TEORIA DAS IDEIAS
O que há de solidão nos homens,
a única e a própria solidão,
que soubemos repetir como uma Forma
definitiva, plena, previsível,
a única, a própria e imutável
que entendeu como habitar-nos entre a ordem
mais piedosa, mais inquieta, mais inequívoca,
tão absurda como a própria e única
Forma de persistir entre as coisas.
O que se obstinou em fazer que a noite
tenha a cor do desconsolo mais íntimo,
a única, a própria que acompanha,
com a morte da luz, a luz do dia.