D. Sam Abrams
anglais
Cavalls i collaret
La sorpresa fou gran quan en haver pogut retirar, després de molt esforços, els bastidors on hi havia pintats tots els atributs marítims, descobrírem la cleda misteriosa dels cavalls negres que, en ésser de nit, vaguen a milers i milers per la platja amb una estrella al front.
J.V. Foix, “Notes sobre la mar”. Gertrudis (1927)
I
Els naufragis habiten la mar del meu davant. El bressol i la tomba de les civilitzacions que m’han configurat. Olimp sense núvols, infern sense flames. L’arbitri dels déus que escriuen els nostres destins ho és tot. D’això en diem constel·lacions.
II
Després de la tempesta baixen a la platja els escamots. Inauguren el seu ritual cobejós vora la mar. Cerquen els tresors que la mar retorna. S’ajuden amb crosses que endevinen, bastons que furguen, pals que tracen cicatrius. La mar ho va esborrant amb plàcid llanguiment. No em robaran el collaret blanc dels matins de festa.
III
De nit escolto els renills que s’apropen. Cada rompent bramula més a la vora amb fosca veu. M’abandono a la fosca. Em deixo bressar per la remor oculta de qui sap quina tonada.
IV
Clareja. El trencant del galop agita la crinera blanca de la fúria. Els remolins clapegen la blavor de l’alba amb una simfonia de blancs.
V
Cavalls o collaret. Qui sóc, de totes dues? Jardí de dues ombres. Mimosa i buguenvíl·lia, espígol i roser, xiprer i tamariu. Capvespre I alba. Sorra i rocam. Còdol I duna. Alga I petxina. Aiguamoll, cova de mar, liquen. Sóc totes dues.
VI
Cada nit de lluna neix un riell de vidre que em somriu. Travessa la mar per les escletxes de les quatre puntes del llençol. Em segueix el traç de plata del vial bellugadís. Collaret que s’esmicola quan m’hi endinso. I m’inunda de la llum cobejada. I no temo els cavalls adormits dins l’aigua fosca.
VII
Corall i ambre. La tria del tresor. Corall i ambre. La sang dels arbres mar endins. L’or de la llum empresonat a les entranyes de la pedra. Retorno el corall i l’ambre al seu amagatall.
VIII
Centenars de milers de mirallets trencats en milions de partícules van engolir la centèssima part de claror que els pertocava. De nit i dia s’hi emmiralla la llum. Els corallets es fan arran de l’aigua, al compàs de l’alenar que els fa brillar com un adéu.
IX
Se m’enduu el galop salvatge de les ones que envesteixen la planura. Blancalls, aiguabarreigs, revolts. El glaç de les espurnes de l’aigua esmicolada. Galop endins, renills i tombarelles. Fuga de llum. La tomba oberta és dins de cada instant.
X
La mar sempre retorna allò que no vol seu. Tria avarament els materials. Construeix jardins I les ciutats ocultes. I de tant en tant s’enamora. Una dona, un infant, un jove. L’amor i la saviesa. El desamor i el desesper. La joia i l’engany. I els crida de nit amb la veu fosca que només els escollits poden escoltar. I se’ls enduu vers el fragor de les crineres amb l’esquer del miralleig de lluna. Cavalls i collaret.
XI
Cavalls i collaret. Corall I ambre. Riell de vidre I miralls de sorra. Sóc totes dues? Sóc.
Extrait de: Cavalls i collaret (Suite de Terramar)
Sitges: Llibres de Terramar, 2009
Production audio: Catalunya Ràdio
Horses and Necklace
I
Shipwrecks inhabit the sea before me. Cradle and grave of civilizations that have made me. Unclouded Olympus, flameless hell. The will of the gods that write our destiny is all there is. We call It constellations.
II
After the storm the squads go down to the beach. They begin their covetous ritual by the sea. They search for treasures the sea returns. They use canes to divine, poles to dig, sticks to draw scars. The sea in peaceful sluggishness washes it all away. They won’t be able to steal my white necklace for holiday mornings.
III
At night I can hear the neighing come closer. Every breaker roars nearer in a dark tone. I surrender to darkness. I let myself be rocked by the hidden rustle of who knows what song.
IV
It’s light. The crash of the gallop stirs the white mane of fury. Whirlpools speckle the blue sunrise with a symphony of white.
V
Horses or necklace. Who am I, of the two? A garden with two shadows. Mimosa, bougainvillia, lavender and rose, cypress and tamarisk. Evening and dawn. Sand and reef. Peeble and dune. Algae and shell. Delta, cove, lichen. I am both.
VI
Every moonlit night a smiling spill of glass is born. It crosses the sea by way of the wrinkles at the four corners of the sheets. The silver trail follows me down the unsteady path, shattering the neckless as I start off. I am drenched in coveted light. I do not fear the sleeping horses in dark waters.
VII
Coral and amber. The choice of treasure. Coral and amber. The blood of trees at sea. The gold ore of light imprisoned in the entrails of rocks. I return coral and amber to their hiding place.
VIII
Hundreds of thousands of tiny mirrors broken into millions of particles drank up only a hundredth of their share of light. Day and night light shines into them. The small necklaces are made by the water, in time to the breathing that makes them shine like a goodbye.
IX
I am carried away by the wild gallop of the waves that charge against the plain. Spindrift, confluence, whirls. Ice sparks of shattered water. Within the galloping, neighing and jumping. Fleeting light. The open grave is at every moment.
X
The sea always returns what it prefers not to keep. It selfishly chooses its materials. It builds hidden gardens and cities. And from time to time it falls in love. A woman, a child, a young boy. Love and wisdom. Unlove and despair. Joy and deceit. And it calls them in a deep voice that only those who will listen can hear. With the enticing sparkle of the moon it carries them away towards the clash of manes. Horses and necklace.
XI
Horses and necklace. Coral and amber. Spill of glass and sand mirrors. Am I the two? I am.