Juan Ramón Masoliver
Translator
on Lyrikline: 3 poems translated
from: catalan to: espagnol
Original
Translation
Pistes desertes
catalan | J.V. Foix
Solo e penoso
I più deserti campi.
Petrarca, sonet XXVIII
Pistes desertes, avingudes mortes,
Ombres sense ombra per cales i platges,
Pujols de cendra en els més folls viratges,
Trofeus d’amor per finestres i portes.
¿A quin indret, oh ma follia, emportes
Aquest cos meu que no tem els oratges
Ni el meravellen els mòbils paratges
Ni els mil espectres de viles somortes?
No sé períbol en la terra obscura
Que ajusti el gest i la passa diversa
De qui la soledat li és bell viure.
¿No hi ha caserna ni presó tan dura,
No hi ha galera en la mar més adversa
Que em faci prou esclau i ésser més lliure?
from: KRTU
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1932
Audio production: Fundació J. V. Foix
Desiertas pistas
espagnol
Solo e penoso
I più deserti campi.
Petrarca, sonet xxviii
Desiertas pistas, avenidas muertas,
sombras sin sombra por playas y calas,
ceniza al viento en vueltas alocadas,
prendas de amor por ventanas y puertas.
¿En qué lugar, oh mi locura, injertas
a este mi cuerpo que vientos no espantan,
ni los parajes móviles le encantan,
ni espectros mil de tantas villas yertas?
No sé períbulo en la tierra oscura
que ajuste gesto y zancada diversa
de quien en soledad es el buen vivir.
¿No habrá caserna ni prisión tan dura,
no habrá galera en la mar más adversa
que a un tiempo esclavo y libre haga de mi?
Jo tem la nit, però la nit m'emporta
catalan | J.V. Foix
Jo tem la nit, però la nit m’emporta
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;
En llum morent la cobla es sent, confosa,
Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.
Negres carbons esbossen la mar morta,
L’escàs pujol i la rosta pinosa,
Però jo hi veig una selva frondosa,
I en erm desert imagín una porta.
La fosca nit m’aparenta pissarra
I, com l’infant, hi dibuix rares testes,
Un món novell i el feu que el desig narra.
Me’n meravell, i tem —oh nit que afines
Astres i seny!—. La mar omples de vestes,
I una veu diu: «Plou sang a les codines»
from: Sol, i de dol
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1936
Audio production: Fundació J. V. Foix
Temo la noche, y rígido me lleva
espagnol
Temo la noche, y rígido me lleva
por las afueras, a la mar humosa;
en la luz muerta se oye apenas la «cobla»,
conmigo a solas voy, y ello me templa.
Negros tiznes sugieren la mar muerta,
el pueyo exiguo y la cuesta pinosa,
mas me imagino una selva frondosa,
y en el desierto erial veo una puerta.
La obscura noche bríndame pizarra
y, así el niño, le pinto rostros raros,
un nuevo feudo que el deseo narra.
Me asombro, y temo — ¡oh noche que los astros
y juicio afinas!—. La mar engalanas,
y oigo que sangre llueve en los cascajos.
Ho sap tothom, i és profecia
catalan | J.V. Foix
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.
La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien l’aventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
from: Onze Nadals i un Cap d'Any
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1960
Audio production: Fundació J. V. Foix
Bien lo sabéis, y es profecía
espagnol
Bien lo sabéis, y es profecía.
Lo dijo ya mi madre un día
que me arropaba en blandos trigos;
del sueño allá lo repetía
el agua de astros medianeros,
los fríos vidrios de un boíl,
pura raíz, en prado obscuro:
En casa ‘el carpintero hay novedad.
Los niños que andan por las calas
para las alas cogen plumas
y algas de sol, con voces cándidas
por los zaguanes van gritando
Los que bailaban por las sales
que en casa ‘el carpintero hay novedad
salen y observan, desde el muelle,
que nueva estrella cruza el monte.
Al del coral lo cuenta el randa
que esconde tintas en bujeta
quemando el árbol de escrituras;
y al capitán de una fragata
lo hace la rosa de las noches.
La espuma y oro de una mata
claman, sonámbulos, al cerro:
En casa ‘el carpintero hay novedad.
Llorar de ricos aire arriba
y carcajadas de mendigos
surcan los hielos del tejado.
Cuenta un pastor a los viñeros:
En casa ‘el carpintero hay novedad.
La peña arriba esparce aromas,
y aquí en el Port de rojo pintan
el Municipio, unos mozancos.
Quemando está el juez papelotes
del zurriburri, ahí en la plaza,
y el maestro de hacha ríe a solas.
Ya humo de acequia no alborota
y harán su bol los pescaderos.
Todo es silencio, aquí y allá,
si autoridad es quien lo dice:
En casa ‘el carpintero hay novedad.
Los de la Vall, los de Colera
saltan de gozo, a su manera,
los de la Selva endomingados;
en flor de trébol reza la era:
En casa ‘el carpintero hay novedad.
De Pau y Palau-saverdera
las mieles traen de su riscal,
de moscatel llenan las cántaras.
Los de Banyuls y de Portvendres
entran con calmas de mar suave,
y al vuelo pescan sus palabras
los que, entre vientos, bien se entienden.
De Perpiñán los trajineros,
sangre barrada en sacos grises,
ya en el nevado pico claman:
En casa ‘el carpintero hay novedad.
Nada se acaba y todo empieza,
vienen mecánicos que traen
de libertad los nuevos óleos;
Una Voz canta, en recompensa:
En casa ‘el carpintero hay novedad.
Desde Alicante hasta Provenza
nadie se muere, el sol es diáfano
cuando la luz nace en la gleba.
La dura noche une a la gente,
anuncian todos la ventura,
las Islas traen su saín,
los del Urgel harina pura,
quien nada tiene, luz de alturas.
Ferviente fe no se captura
ni se hace Pan sin Levadura;
En casa ‘el carpintero hay novedad.