Jordi Llavina 
Translator

on Lyrikline: 3 poems translated

from: catalan to: espagnol

Original

Translation

L'esperança

catalan | Jordi Llavina i Murgadas

Saps que has perdut les últimes jugades,
però la sort del viure és un arcà.
I és com quan dius que tens les mans tallades
i no és sinó la pell, la que ho està.
Ferest de mena, esquiu, germà dels pobres,
que mai no saben on es llevaran.
Ara et sents l’ésser nu, i reculls les sobres
del que has sigut, bé que no en fas cap plant.
Que ets, més que mai, les teves mans, i pell
per escalfar-te al foc, i el goig d’escriure.
¿Veus, al mirall, un aprenent de vell?
També és la imatge d’un esperit lliure.
Un cor bregós va fer-te, i l’esperança
—allò que sempre és lluny i se t’atansa.

© Jordi Llavina
from: Matí de la mort
Audio production: Radio Vilafranca

La esperanza

espagnol



Sabes que has perdido las últimas jugadas,
pero la suerte de la vida es un arcano.
Y es como decir: “tengo las manos cortadas”,
cuando es solo su piel la que lo está.
Huraño por naturaleza, esquivo, hermano de los pobres
que siempre ignoran dónde van a amanecer.
Sientes tu ser desnudo, y recoges los restos
de lo que fuiste, mas sin lamento.
Que ahora, más que nunca, eres tus manos, y piel
que calentar al fuego, y el goce de escribir.
¿En el espejo ves a un aprendiz de viejo?
No es menos la imagen de un espíritu libre.
Te hizo un corazón brioso y la esperanza
—aquello que, tan lejos, no deja de acercarse.

 

Traducido por Jordi Llavina.

Tens set, i beus

catalan | Jordi Llavina i Murgadas

Tens set, i beus, 
però és la mort, de fet, qui beu en tu: 
tu ets el seu bot, i ets el seu vi. 
Tens gana, menges,
i no és sinó la mort qui menja en tu: 
tu ets el seu plat, i la seva pitança.
Quan fas l’amor, també és la mort 
qui viu l’instant de goig,
lluny de la seva eternitat estèril:
tu ets el seu cor, ets el seu cos,
la mort vesteix la teva pell.
I, quan recordes qui vas ser temps ha,
és sols la mort qui fa memòria.

La mort, però, no que no pot escriure.

© Jordi Llavina
from: Matí de la mort
Audio production: Radio Vilafranca

Estás sediento y bebes

espagnol

Estás sediento, bebes,
mas es la muerte quien bebe en ti:
tú eres su odre, tú eres su vino.
Estás hambriento, comes,
mas ¡quién sino la muerte come en ti!:
tú eres su plato, toda su pitanza.

Cuando haces el amor, también es la muerte
quien vive ese instante de gozo,
tan lejos de su eternidad estéril:
tú eres su corazón, tú eres su cuerpo,
viste la muerte tu misma piel.

Y, al recordar quién fuiste en el pasado,
es solo la muerte la que recuerda.

 

Traducido por Jordi Llavina.

Les feies mortes

catalan | Jordi Llavina i Murgadas

                                  Els morts amics ressusciten en tu
                                  Umberto Saba

Totes aquestes ànimes, tantes, les feies mortes
—desferres de l’oblit, ferralla de record—.
Però va haver-hi un temps en què semblaven fortes
les seves mans, i es creien mestresses d’un cor fort,

i feien com les canyes, que, a frec d’aigua, veus tortes
fins que el vent passa, i tornen, de dret, al vell acord.
A la vinya de l’ésser, es poda les redortes
i l’arrel podereja. Eines de tall: la mort.

Totes aquestes ànimes que va velar la llum,
que ara només són pols, i pol·len groc en l’aire,
i aquell color que, al lluny, es va desfent del fum,

varen xisclar de goig i emmalaltir de febre,
van viure amor i plors. Jo avui les dreço al caire
del meu poema abans no ens colgui la tenebra.

© Jordi Llavina
from: Matí de la mort
Audio production: Radio Vilafranca

Todas estas almas

espagnol


Todas estas almas las dabas ya por muertas
—despojos del olvido, desguace de recuerdos—.
Pero hubo un tiempo en que sus manos parecían fuertes
y se creían dueñas de un firme corazón,

iguales a las cañas que, a ras de agua, se inclinan
hasta que el viento amaina y recobran su altura.
En la viña del ser, se podan los sarmientos
y la raíz se hunde en la tierra. Herramientas de corte: la muerte.

Todas estas almas que veló la luz,
que no son más que polvo, y polen en el aire,
y ese color de humo que, en lontananza, se deshace,

chillaron de placer, enfermaron de fiebre,
supieron del amor y el llanto. Las dejo hoy en el borde
de mi poema antes de que nos cubran las tinieblas.

 

Traducido por Jordi Llavina.