Jelena Petanović 
Translator

on Lyrikline: 3 poems translated

from: serbe to: catalan

Original

Translation

ČVRSTO MESTO

serbe | Vladimir Kopicl

Dok trava raste, konj pase.
Oko njega je dan.
Šta li će raditi uveče?
Dal' o tom stara se Bog
ili neki delegat, sasvim odavno određen?
Nestvaran ili u telu?
Možda sa likom gazde što gleda iz pravca štale?

Konj je mlad, zelen, neiskusan.
Neiskvaren, neoženjen, a opet izvan negacije.
On o njoj ne zna ništa.
U njenom vrtu ne pase.
Ni njenu odsutnost ne misli.
Za njega stvarno je stvarno,
trava je samo trava,
prijatna, rosna ko san
u praznom naručju pustinje
gde svako zrnce rodi
plod za zagrljaj parije.

Pa neka, i na tom hvala
i uz to večna slava
što preliva uzdanje svih imenika bića,
svih senki svakog roda što ulazi u dan
da posle iz njega istupi kao trava iz konja
i kao konj iz štale.

Gazda stoji pred štalom.
Tu je konj, tamo trava.
Tu je dan, negde noć.
Senka je nigde, nje nema
u ovoj počivšoj pesmi.
Otišla je daleko da nigde ne bude sama.
Ostala je bez mesta, da mesto podari vama.

© Vladimir Kopicl

LLOC SÒLID

catalan

Mentre l'herba creix, el cavall pastura.
Al seu voltant és de dia.
Què farà aquest vespre?
Se n'encarregarà Déu
o algú, delegat per a això des de fa molt de temps?
Irreal o encarnat?
Potser amb la cara de l'amo que el mira des de l'estable?

El cavall és jove, verd, inexpert.
No maliciós, no casat, i tanmateix fora de la negació,
de la qual no sap res.
No pastura en el seu prat.
Ni pensa la seva absència.
Per a ell el que és real és real,
l'herba és només herba,
agradable, arrosada com un somni
en els braços buits del desert
on cada llavor dóna
fruit a canvi d'una abraçada del pària.

Així sigui, moltes gràcies
i alhora glòria eterna
de la qual vessa l'esperança de tots els noms dels éssers,
de totes les ombres de cada gènere que entra en el dia
per després sortir-ne com l'herba del cavall
i com el cavall de l'estable.
L'amo és davant l'estable.
Aquí el cavall, l'herba allà.
Aquí de dia, en algun lloc de nit.
L'ombra no és enlloc, no és
en aquest poema que descansa en pau.
Se n'ha anat lluny per no estar sola enlloc.
S'ha quedat sense lloc, per regalar-vos-el.

Translated from Serbian into Catalonian by Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Xavier Montoliu Pauli, Jelena Petanović and Pau Bori at XXI Seminari de traduccio poetica de la ILC, Farrera de Pallars/Barcelona, 2012

SVECI

serbe | Vladimir Kopicl

Sunce stoji u nebu i to se zove dan.
Ali ono je  tamo i kad se zove noć.

Juče sam video potok koji traga za zečićem,
malim, titravim, smrznutim,
sivih drhtavih šapica,
ali bilo je leto i nije ga pronašao.
Opet se nisu sreli.
Šta će biti na zimu?

Ni štap, ni šargarepa, ni propast, ni idila.
Možda jave na jesen, kad spreme konačni izveštaj.

Tako stoji i Mesec, on ne zna zašto je tamo,
blizak Zemlji i nebu, ali od svega udaljen
kao da nema dužnost, nikakvo opravdanje.
Ni da odmogne sebi, ni da pomogne drugom.
Čak se dobro i ne vidi, deluje kao zaboravljen,
čim ga zakloni oblak ili uglovi kuća.
Ne živi sasvim građanski, deluje privremeno
kao prolazna večnost, tup sjaj  bratoubistva.

Sve to o nečemu govori, ali nema rešenja,
ili je sasvim nemo ko prazna govornica.

A sutra, umesto zvezda, tamo će stajati sveci
i bivši zvezdani svod biće sjajem narogušen,
ispunjen blagom toplinom, pomalo zajebanom
jer sveci ništa ne govore dok im se tako ne kaže.
Ali ko da im kaže u onoj pustoj praznini
u kojoj sve izvan njih deluje kao ekran,
ko glup dokumentarac na hladnom oku TV-a.
Sav mir u ovom svemiru providan je ko staklo
po kome protrči zečić i šapicom ga zamaže.

Možda će doći i drugi, da ga šapicom umije,
a možda ipak i neće. Kraj nema ravnoteže.

© Vladimir Kopicl

SANTS

catalan

El Sol és dins el cel i, d’això, en diem dia.
Però també hi és quan en diem nit.

Ahir vaig veure un rierol que buscava un conillet,
petit, tremolós, glaçat,
amb les potetes grises estremint-se,
però era a l’estiu i no el va trobar,
i no se’l va trobar més.
Què passarà a l’hivern?

Ni pal, ni pastanaga, ni fracàs, ni idil·li.
Potser ho anunciïn a la tardor, quan preparin l’informe definitiu.

També hi és la Lluna, no sap per què,
propera a la Terra i al cel, però lluny de tot
com si no tingués cap funció ni excusa.
Ni per perjudicar-se a si mateixa, ni per ajudar els altres.
Ni tan sols es veu bé, sembla oblidada,
així que la tapa un núvol o les arestes de les cases.
No viu del tot cívicament, sembla efímera
com l’eternitat fugaç, lluïssor somorta del fratricidi.

Tot això ens diu alguna cosa, però no té solució,
o és del tot mut com una estrada buida.

I demà, en lloc d’estrelles, hi haurà sants
i l’antiga volta celestial serà encabronada de brillantor,
omplerta d’una calor suau, una mica mal parida
perquè els sants no diuen res mentre no en rebin l’ordre.
Però qui els donaria l’ordre en aquella buidor deserta
on tot fora d’ells sembla una pantalla,
com un documental estúpid a l’ull fred del televisor.
Tota la pau en aquest univers és transparent com el vidre
que el conillet embruta amb la poteta en passar.

Potser en vindrà un altre, per netejar-lo amb la poteta,
o potser no vindrà. La fi no té equilibri.

Translated from Serbian into Catalonian by Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Xavier Montoliu Pauli, Jelena Petanović and Pau Bori at XXI Seminari de traduccio poetica de la ILC, Farrera de Pallars/Barcelona, 2012

DETE

serbe | Vladimir Kopicl

Dete leži u sobi, ne zna za ovaj vek. Ipak,
kada se probudi, ispije vodu i limun.
Limun pluta po bočici kao mrtva planeta:
mrtav je, isečen, iscedjen ali osveži dete
ko spisak mogućih očeva. To niko ne vidi,
ne čita, iz knjige ili sa usana, jer limun
skupi usne a knjiga zatvori vek.

Tako, dok voda teče, dete uporno raste.
Ono hoda i čita i sasvim napusti sobu,
kao što sadržaj knjige, pročitan,
zauvek ode u svet. Utom
i vek je iscedjen, sasušen kao planeta,
i nešto sveže se nazire kako pluta uz svest.

Tu je i skoro je jasno, kao odraz u staklu,
ali to nije stvarno: stvarnost spava u sobi.

© Vladimir Kopicl

INFANT

catalan

L’infant jeu a l’habitació, no coneix aquest segle. Amb tot,
quan es desperta, beu aigua amb llimona.
La llimona flota dins l’ampolla com un planeta mort:
és morta, tallada, espremuda, però refresca l’infant
com una llista de possibles pares. No ho veu ningú,
no ho llegeix, ni en el llibre ni en els llavis, perquè la llimona
esmussa els llavis i el llibre tanca el segle.

Així, mentre l’aigua corre, l’infant no deixa de créixer.
Camina i llegeix i abandona del tot l’habitació,
igual que el contingut del llibre, un cop llegit,
surt per sempre al món. Mentrestant
el segle també està espremut, ressec com el planeta,
i s’albira com una cosa fresca flota vora la consciència.

És aquí i és gairebé clar, com un reflex al vidre,
però no és real: la realitat dorm a l’habitació.

Translated from Serbian into Catalonian by Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Xavier Montoliu Pauli, Jelena Petanović and Pau Bori at XXI Seminari de traduccio poetica de la ILC, Farrera de Pallars/Barcelona, 2012