Gerard Adrover 

Translator

La deriva del no moure's.
Aquell no saber-se enlloc
perquè l’espai no t’és estrany
de fa massa llunes i vents,

és el que empeny qualsevol soca
de figuera a retòrcer-se en un dolor de panxa encesa;

és el que estira el meu desig -en giragonses
cap a aquella altra finestra encortinada i amb baranes.

M’és l’encanteri autoimposat:
no menjaré i no beuré fins que hagi omplert
tot el meu niu de llavors teves.

Prò em nego a ser-te l’oreneta,
si no m’ets fèrtil, Terra roja!

hi llenço les ganes de violar-te
quan t’esperes a l’escala
no volent-me fer l’amor;

hi llenço l’estrambòtic enyor
de tenir-te dins i no trobar-te
com una ferida sense bala;

hi llenço els mots amb una pala
si escric versos que, per error,
aconsegueixen trempar-te;

hi llenço les ganes d’estimar-te,
els llibrets folrats de la sala,
les mosquetes del Xador...

i la mar s’ho empassa tot.