Sílvia Aymerich-Lemos 
Translator

on Lyrikline: 4 poems translated

from: galés, ucraniano to: catalán

Original

Translation

Catrin Glyndwr: Cyrraedd

galés | Menna Elfyn

Ym min yr hwyrnos
               y deuthum yma
o’r gefnen o dir 
               i lwydni cell,
pilen llygad 
               yn ffenest gron.
Murmuron 
               tu ôl i’r muriau
Hwyl a helynt 
               yn ymwau.

Blinedig ydwyf, 
               eto ni ddaw cwsg,
a chrasboer y ceidwad
               ar fy anadl o hyd.
 
‘Oherwydd eich llinach
y dygwyd chi yma.
Eiddo o ran, 
a’ch tad yn rhydd.’ 
 
Llygadfrith a llawgaled
               fy holi’n ulw.
Ond meddyg da yw’r anwybod
rhag heigio celwyddau.
 
Yn ddu-las, yngan yn isel, 
               ‘teg yw’r nos i ŵr llwfr.’

from: Murmur
Tarset: Bloodaxe, 2012
Audio production: Wales Literature Exchange

L’arribada

catalán

Al tombant de la nit
              arribàrem acqui, 
vinguts des d’on fineix la terra, 
             fins en aquesta llòbrega cel-la
amb finestra rodon
             com un ell entelat.
Darrere els murs,
             murmuris:
alegria i avalot
             en anoxiant desavinença.
 
A desgrat d’estar cruixida
l’esput agre del carceller
que empudega l’ambient
m’impedeix d’adormir-me.
 
-Ets aqui
en raó del teu llinatge.
Et prenem en hostatge,
ton pare campa ben lliure.
 
Mirada guerxa, mans calloses,
m’interroga fins a moldre’m.
Jo, amb la ignorància com a única defensa
contra un devessall de mentides perverses.
 
Tot encès, per sota el nas remuga:
-la nit mai és prou fosca per als covards.

Translation: Sílvia Aymerich-Lemos

Y cynta' i weld y môr

galés | Menna Elfyn

Bod y cynta’ i weld y môr
yna’r agosa down
at ddarganfod yn llygad agored
 

yr arlais cyn inni ddidol
yr aeliau sydd rhwng nef a daear,
gwagle a gweilgi.
 

Awn yn llawen tua’i chwerthin:
cyrraedd at ymyl fflowns ei chwedlau,
tafodau glas yn traethu gwirebau.
 

Am ennyd syllwn heb allu deall
ble mae’r dyfnder, y dwyfol nad yw’n datgan
ei hun wrth swatio’n y dirgel.
 

A gweld o’r newydd, nad yw’r moroedd
yn llai mirain, er i longau ddryllio
ar greigiau, cans yno bydd y cyffro
 

sy’n iasu yn ein geni’n frau o’r newydd.
Gweld y môr gynta’ yw’r cynta’
y down at ddarganfod gwir ryfeddod. 

© Menna Elfyn
from: Perffaith Nam / Perfect Blemish
Tarset: Bloodaxe, 2007
Audio production: Wales Literature Exchange

La mar, per primer cop

catalán

Veure la mar per primer cop
és el més a prop que podem ser
de descobrir el prodigy vertader.
 

Enllà s’estén ella, temple
que traça la retxa entre el cel
i la terra, l’êter i els oceans.
 

Feliçios, viatagem, cap a la riallera, enc-alcent-li
la vora de la falda, allà on desa les històries,
allà on conta les veritats en múltiples idioms.
 

Per uns instants, però, badem sense entendre
les fondàries d’aquesta inefable deessa,
que abraça el seu secret, i no es revela.
 

I hem d’esguardar-la altra volta per entendre
que una mar no és menys bella perquè les naus
s’escullin al rocam, car les onades quan s’hi esberlen
 

hi trempen, i ens fan reverdir a cada nou esglai.
Veure per primera vegada la mar
és el més que podem apropar
del prodigi de la vera descobarta.

Translation: Sílvia Aymerich-Lemos

*** [Вона знімає суху білизну, і щось потріскує.]

ucraniano | Iryna Tsilyk

Вона знімає суху білизну, і щось потріскує.
Вітер грається листям, під сукню лізе – до голизни.
Заручниця щоденних новин і низького тиску, і
побуту, вона думає: ще трохи, і я буду з ним.

Ще день – і я виперу форму з усіма свідченнями
втоми, страху, люті, розтертої на колінах трави,
а потім ми сядемо поруч з простими обличчями,
і я вибиратиму всі спогади з його голови.

А потім поставлю чай із гілочками смородини,
вдягнуся в оте, мереживне, і буде тиша навкруг,
і сонце впаде в кропиву за чужими городами,
і нитимуть груди у передчутті його темних рук.

Вона собі каже: ще трохи – й всі будуть щасливими.
Зав’яжуться яблука, потім – ягоди, потім – гурки.
Ці бійні скінчаться, і разом з новими припливами
нас винесе в будні, цілком нормальні й ледь-ледь гіркі.

Білизна рипить у руках, світло сточує вилиці.
Мурашка повзе виступами її худої спини.
Вона нюхає чисті сорочки так, ніби силиться
згадати, як він пахнув тоді, колись іще до війни. 

А потім бере відро, набирає води пригорщу,
Вмивається, думає, стоїть – дрібненька, вузька в плечах.
Так! Я зачиню двері й нікуди його не випущу!
Ну, принаймні до кінця відпустки… Хоча би так, хоча б.

© Iryna Tsilyk
Audio production: Haus für Poesie / 2017

*** [Aplega la bugada eixuta, i alguna cosa cruix]

catalán

Aplega la bugada eixuta, i alguna cosa cruix.
El vent juga amb les fulles, li alça el vestit – la despulla.  
Ostatge de les notícies, de la pressió baixa     
i del dia a dia, ja s’ho imagina: en un no-res, seré amb ell.

Encara un altre dia – li rentaré l’uniforme i amb ell totes les proves: 
l’esgotament, la por, la ràbia, els refrecs d’herba als genolls, 
i seurem l’un vora l’altre, dos rostres, sense més,  
i li trauré un a un els records del pensament.         .                           

I després, faré un te amb brots de groselles,                                       
em posaré les millors blondes, i es farà el silenci entorn nostre,
el sol s’ajocarà damunt les ortigues dels jardins llar enllà,   
i els meus pits es deliran per les seves fosques mans.         

Un xic més tan sols – es diu a si mateixa – i tothom feliç de nou.
Les pomes maduraran, les seguiran les maduixes i els cogombres.
S’acabarà el carnatge i unes noves marees se’ns enduran
cap a la rutina, a penes amarga, dels ritmes quotidians.

La bugada xopa a les mans, la llum li tiba les galtes,
un calfred li recorre l’espinada.
Ensuma les camises netes i fa un esforç                                                        
per recordar l’olor que ell feia abans, abans de la guerra.

Aleshores agafa un poal, en treu una almosta d’aigua                     
es renta i rumia, ben dreta, – una figura menuda d’espatlles estretes.
Ei, ja ho tinc! Tancaré la porta i no el deixaré sortir!
Bé, si més no fins que s’acabi el permís… Això, si més no.  

Traducció: Sílvia Aymerich-Lemos

.в’єтнамки і берці.

ucraniano | Iryna Tsilyk

Люди у в’єтнамках vs люди в берцях.
Хоча ні, нема ніякого версусу.
Нема суперечності.
Люди у в’єтнамках чекають
на людей у берцях,
відмірюють кожен крок, кожен день –
триста шістдесят п’ять, триста шістдесят чотири...

Або не чекають.
Збирають валізи до Греції.
Канікули, літо.
Ніхто не винен, кінець кінцем.

Або не чекають і збирають валізи до Греції,
але перераховують, перераховують 
всім ахіллесам на нові літні берці
з нубуку й кордури.
Щоби дихалось.
Щоб вберегло.

Варіантів – безліч.
Усі правильні або ні.

Вечорами люди в берцях
скидають баласт
і рачками ховаються до своїх панцирів –
своїх спальників.
Гортають деякий час стрічки
рівнобіжних життів у смартфонах,
дивуються трохи.
“Греція. Круто. Колись і я...”
А відтак приходять короткі нестерпні сни
про вакханок або сирен
з медовими голосами.

Спи, мій милий.
Ти знаєш, під ранок
завжди сняться
рідні люди у в’єтнамках
і ті, інші,
в маленьких ортопедичних сандаликах.

© Iryna Tsilyk
Audio production: Haus für Poesie / 2017

.xancletes i botes militars.

catalán

Gent amb xancletes contra gent amb botes militars.
I tanmateix no, no hi ha “contra”.
Cap contraposició.   
La gent amb xancletes
espera gent amb botes militars,
compten els passos, els dies:
– tres-cents seixanta-cinc, tres-cents seixanta-quatre…
 
O bé no esperen.
I fan maletes cap a Grècia.
Vacances, estiu…
Al capdavall, ningú és responsable.
 
O bé no esperen i fan maletes cap a Grècia,
però alhora donen, donen diners
per a botes militars d’estiu,
noves de trinca, de Nobuk i Cordura,
de les que respiren,                             
per a salvar tots els Aquilles.
 
D’opcions, n’hi ha un munt.                                      
Siguin correctes o no.
 
Al vespre, els de les botes militars
amollen llast
I com crancs que s’amaguen a la closca,
s’enfunden els sacs de dormir,
on s’enrotllen una estona,
en vides paralleles als smartphones,
una mica enlluernats:
«Grècia. Genial. Un dia jo també…»
I tot seguit tenen somnis angoixants
amb mènades o sirenes
de veus meloses.
 
Dorm, amor meu.
Ja saps que a la matinada
la gent amb botes militars
sempre somnia
amb els de les xancletes                                  
i amb aquells altres, els de les sandalietes ortopèdiques.

Traducció: Sílvia Aymerich-Lemos