Jana Balacciu Matei 
Translator

on Lyrikline: 5 poems translated

from: catalán to: rumano

Original

Translation

A la poesia

catalán | Ponç Pons

Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.

Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.

© Dia mundial de la poesia
Barcelona: Dia mundial de la poesia, 2009
Audio production: Institut Ramon Llull

Ara poesia

rumano

Dintr-o insulă de cuvinte,
dintre măslini şi cărţi,
în timp ce ascult
frumuseţea vântului,
să scrii totuna-i cu să respiri
să înţelegi dragoste e să faci
arta mai oameni ne face,
am să-ţi spun pătimaş:
te iubesc, fără tine
nimic nu ar tulbura
nici n-ar fi sigur
ce numim a trăi.

În toate limbile inimii
cu cerneală ca marea
generoasă din insule
semănăm versuri,
pe trupul sacru al lumii
libere, limpezi, să înflorească
sens, adevăr.

Nu de unde am fost zămisliţi,
ci de unde iubim, suntem
şi, recunoscători cititori,
ce dăruim ne e avuţia,
toţi altfel, noi facem
un singur mare poem
cu singură patrie viaţa.

Traducere: Jana Balacciu Matei

QUAN TOT DE SOBTE

catalán | Marta Pessarrodona

Segurament, la meva sort ja cedia
 i els meus dies d’enciam caducaven.

Havien fracassat les meves obres?
Havia estat tot una il•lusió?

Aquell déu havia abandonat Antoni, ben cert;
i, de retruc, una mítica Cleopatra mental.

Des de Le Metropol Hotel veia el mar,
com l’havien vist Morgan i l’amic oficinista.

Allí, irrigació, com a Bs As comissariat de gallines.
És sempre així el cada dia dels grans poetes?

Contemplava l’orfandat del far absent,
les inexistents petjades del foraster etern,

i, ben endins, on acaba algun camí,
plorava i, en especial, recordava.

Des del Greek Club, dialogava  amb mi
en la meva llengua, amb el meu llemosí.

Els altres, els bàrbars, en arameu, parlaven entre ells,
mentre jo m’acomiadava d’una Alexandria llibresca.

La sang, la meva, no era gens freda,
ni el record de les absències menys punyent.

Obedient, amb coratge, ja preparada,
avui li dic adéu a l’Alexandria que perdo.

No escolto el plany dels pusil•lànimes,
perquè ells no m’havien donat cap ciutat.

Avui, en plena fugida, mesuro
l’Alexandria que, ben segur, tinc.

© Editorial Meteora
from: Animals i plantes
Barcelona: Editorial Meteora, 2009
Audio production: institut ramon llull

CÂND DEODATĂ

rumano

Cu siguranţă, norocul mă părăsea
şi verdele zilelor tinere mi se veştejea.

Fusese scrisul meu un eşec?
Fusese o iluzie totul?

Zeul îl părăsise pe Antoniu, asta sigur;
şi prin ricoşeu, o mitică, în minte, Cleopatră.

Din Metropol Hotel vedeam marea,
cum o văzuseră Morgan şi-al său prieten funcţionar.

Acolo, puhoi de apă, ca la abatorul din Bs As.
Aşa e mereu orice zi a marilor poeţi?

Contemplam locul orfan al farului absent,
inexistentele urme ale străinului etern,

şi, în străfund, unde ia sfârşit orice drum
plângeam şi, mai ales, îmi aminteam.

Din Greek Club, dialogam cu mine
în limba mea, catalana.

Ceilalţi, barbarii, în aramaică vorbeau între ei,
în timp ce eu îmi luam rămas-bun de la o Alexandrie livrescă.

Sângele nu-mi era deloc rece,
nici amintirea absenţelor mai dureroasă.

Ascultătoare, cu curaj, pregătită,
azi zic adio Alexandriei pe care o pierd.

Plânsul fricoşilor nu îl ascult,
căci ei nu mi-au dat niciun oraş.

Azi, în plină fugă, eu iau măsura
Alexandriei care, sigur, e-a mea.

Translated by Jana Matei

BERLÍN: GENER 1929

catalán | Marta Pessarrodona

Vita va interrompre
les seves versions de Rilke.
El telèfon era Moabit 37-94,
i Friedrichstraβe l’estació d’arribada.

A la Funkturm, una tarda,
en escapada solitària i breu,
Vita va fer-li entendre
la poca durada de les passions humanes.

La conversa, prou animada,
el pols anímic de tant de voltatge,
van aconseguir silenciar
la letal marea humana.
(Les bombes futures
no van enterbolir gens la tarda.)

24 Brücken Allee, una adreça,
avui companya dels fantasmes
d’antigues ambaixades:
la ciutat no havia estat esberlada.

Virginia va retornar a Londres
al cap d’una setmana, malalta.
Vita va començar a creure que
Leidenschaft [passió] era una paraula
de formació ben estranya.

De fet, ni l’una ni l’altra
van pressentir gens
la retòrica del desastre.

© LaSal
from: A favor meu, nostre
Barcelona: LaSal, 1981
Audio production: institut ramon llull

BERLIN: IANUARIE 1929

rumano

Vita a întrerupt
traducerile sale din Rilke.
Telefonul era Moabit 37-94,
iar Friedrichstraβe staţia unde să coboare.

La Funkturm, într-o după-amiază,
într-o escapadă scurtă şi solitară,
Vita l-a făcut să-nţeleagă
ce puţin durează pasiunile umane.

Discuţia, destul de-animată,
bătaia inimii de înalt voltaj
au reuşit să facă să tacă
letala maree umană
(Viitoarele bombe
n-au tulburat deloc după-masa.)

24 BrückenAllee, o adresă
acum în compania fantomelor
vechilor ambasade:
oraşul nu fusese încă făcut ţăndări.

Virginia s-a întors la Londra
după o săptămână, bolnavă,
Vita a început să creadă
că Leidenschaft e un cuvânt
ciudat alcătuit.

De fapt, nici una, nici alta,
n-au presimţit
retorica dezastrului.

Translated by Jana Matei

La poesia

catalán | Antònia Vicens

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

© Antònia Vicens
Audio production: Catalunya Ràdio

Poezia

rumano

răsfiră plutinde peste
viață, licăre din alte lumi
îți sparge în ochi
stele
de apă uscate pe plaja
copilăriei când
istoviți se întorc
îngerii fără
sare fără aripi și tu
încerci să le prinzi umbrele
fâșii de țesuturi pe sfori
de-ntins
cuvinte ora
când cel mai mult ți-ai dori
să revoci morții care
îți urcă prin
picioare
chiar dacă umpli
noaptea
cu porumbei albi
așteptând
o scânteie
să-ți aprindă poemul.

Translated by Jana Balacciu Matei
ILC, Dia mundial de la poesia 2017.

POESIA: UNA VISIÓ PERSONAL

catalán | Marta Pessarrodona

Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.

Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.

Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un  mes de risc i crueltats variades.

A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.

L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.

Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.

És sempre  la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.

Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.

© Marta Pessarrodona
Audio production: institut ramon llull

POEZIA: O VIZIUNE PERSONALĂ

rumano

Precum a zis preotul din Mallorca:
scrutează orizontul celor ce vor veni.
De dincolo de-Atlantida a predicat o poetă:
şi in trecut poate drum să-şi deschidă.

Ştim că totu-i valid de nimic nu-i minciună
La inceput e cuvântul, mult dezmierdat.

Ne-a invăţat un supus britanic,
la treizeci de ani bătrâni putem fi:
lumina ochilor preschimbată in perle,
intr-o lună de risc şi cruzimi.

Acasă, un dandy ne scria epitaful:
se-apropia frigul şi-o umbră de mahnire.

Ingerul, al poetului sfant, de pe cruce
din fericire, de mici, spre noi a arătat.
Am fost apoi nevoiţi să il venerăm, căutăm
pentru fiece ospeţie de-a lui.

Nu ne-a spus nimeni ce risc ne pândeşte
Nu ne-a spus nimeni că totul altfel va fi.

Poezia e mereu pasiune. Iubirea,
chiar inflorită, spre proză se duce.
Ei, vârf al piramidei literelor, pizmaşii,
haine de rudă captivă ii pun.

Crin, între ciulinii tradiţiei, al cavalerului nostru.
Roză cu spini, ce, cu noroc, fac sange divin să
ţâşnească.

Translated into Romanian by Jana Balacciu Matei