Tonko Maroević 
Translator

on Lyrikline: 8 poems translated

from: catalán to: croata

Original

Translation

A l'entrada d'una estació subterrània...

catalán | J.V. Foix

A L'ENTRADA D'UNA ESTACIÓ SUBTERRÀNIA, LLIGAT DE MANS I PEUS PER DUANERS BARBOSOS, VAIG VEURE COM LA MARTA SE N'ANAVA EN UN TREN FRONTERER. LI VOLIA SOMRIURE, PERÒ UN MILICIÀ POLICÈFAL SE'M VA ENDUR AMB ELS SEUS, I VA CALAR FOC AL BOSC.

Escales de cristall a l'andana solar
On passen trens de llum cap a platges obertes
Entre murs transparents i coralls sarmentosos
I ocelles d'ull clarós en brogiment de brancs.

¿Ets tu, blanca en el blanc d'aquesta alba insular,
—Líquid l'esguard, atenta a músiques innates—
Que escriurs adéus humits a la forest dels vidres,
Amb semença de nit per a un somni desclòs?

Te'n vas enllà del goig, al ribatge encantat
Amb gegants embriacs a l'espluga gatosa
I falcons dissecats a les roques senyades,
A un mar petjat pels déus en els nocturns furtius.

No puc heure't, dorment, orb de llum i de ment,
Vestit com un infant, sense veu ni bagatge,
Entre tràmecs guardat per hostalers biformes;
Els passaports són vells i sangosos els cors.

T'emportes puigs i rius, i els estanys estel·lars
I fonts en bacs gelius en profundes valises;
Un guaita tenebrós, des del serrat en flames,
Em crida amb noms estranys i em fa que no amb les mans.

Onegen foramurs banderes esquinçades.

© Fundació J.V. Foix
from: On he deixat les claus
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1953
Audio production: Fundació J. V. Foix

Na ulazu u podzemnu stanicu...

croata

NA ULAZU U PODZEMNU STANICU, VEZAN ZA RUKE I NOGE OD BRADATIH CARINIKA, VIDJEH KAKO MARTA ODLAZI VLAKOM PREMA GRANICI. HTJEDOH JOJ SE NASMIJATI, ALI JEDAN MNOGOGLAVI MILICIONAR ODVUCE ME SA SVOJIMA I OPALI PREMA SUMI.

Kristalne stepenice na sunčanim pločnicima
Kuda prolaze vlakovi svjetlosti prema otvorenim plažama
Izmedu prozirnih zidova i lozastih koralja
I ptica sjajnih očiju u šuštanju grana.

Ti li si, bijela sred bjeline ove otočne zore
—Tekućeg pogleda, osluškujući urođenu glazbu—
Što pišeš vlažna doviđenja po šumi stakala
Sjemenjem noći za otvoreni san?

Ideš s onu stranu radosti, prema začaranoj plaži
S pijanim divovima u trnovitoj pećini
I rasporenim sokolima na obilježenim hridima;
Prema moru što ga bogovi gaze za otajnih noćnica.

Ne mogu te dohvatiti u snu, lišen svjetla i uma,
Obučen kao dječak bez glasa i prtljage,
Među lopatama nadziran od dvolikih gostioničara:
Pasoši su zastarjeli a srca okrvavljena.

Odnosiš humke i potoke i zvjezdana jezera
I izvore lugova studenih u dubokim kovčezima;
Mrki stražar iz zapaljene planine
Zove me čudnim imenima i govori mi ne rukama.

Van zidova se njišu razderane zastave.

Translated by Tonko Maroević

Jo tem la nit, però la nit m'emporta

catalán | J.V. Foix

Jo tem la nit, però la nit m’emporta
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;
En llum morent la cobla es sent, confosa,
Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.

Negres carbons esbossen la mar morta,
L’escàs pujol i la rosta pinosa,
Però jo hi veig una selva frondosa,
I en erm desert imagín una porta.

La fosca nit m’aparenta pissarra
I, com l’infant, hi dibuix rares testes,
Un món novell i el feu que el desig narra.

Me’n meravell, i tem —oh nit que afines
Astres i seny!—. La mar omples de vestes,
I una veu diu: «Plou sang a les codines»

© Fundació J.V. Foix
from: Sol, i de dol
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1936
Audio production: Fundació J. V. Foix

Strah me je noći, ali noć me vodi

croata

Strah me je noći, ali noć me vodi
kraj mutnog mora u samotne strane;
u mraku čujem pjesme pomiješane,
sam sam sa sobom, sam, i to mi godi.

Mrtvo bilježi more mrka kreda,
brežulijke niske, borove na humu,
al ja tu vidim prolistalu šumu
i sred pustinje jasno vrata gledam.

Ko crna ploča noć djeluje na me
i po njoj dječji čudne glave maštam,
rišem svijet željom pričan, novi, viši.

Začuđen, plah sam — o noći, što pamet
i zvijezde bistriš — More ispod plašta
tutnji, a glas će: »Krv na hridi kiši«

Translated by Tonko Maroević

Vaig arribar en aquell poble...

catalán | J.V. Foix

VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE, TOTHOM ME SALUDAVA I JO NO CONEIXIA NINGÚ; QUAN ANAVA A LLEGIR ELS MEUS VERSOS, UN DIMONI AMAGAT DARRERE UN ARBRE, EM VA CRIDAR, SARCÀSTIC, I EM VA OMPLIR LES MANS DE RETALLS DE DIARIS

¿Com se diu aquest poble
Amb flors al campanar
I un riu amb arbres foscos?
On he deixat les claus...

Tothom me diu: —Bon dia!
Jo vaig mig despullat;
N’hi ha que s’agenollen,
L’altre em dóna la mà.

—Com me dic!, els pregunto.
Em miro el peu descalç;
A l’ombra d'una bóta
Clareja un toll de sang.

El vaquer em deixa un llibre,
Em veig en un vitrall;
Porto la barba llarga,
—Què he fet del davantal?

Que gent que hi ha a la plaça!
Em deuen esperar;
Jo que els llegeixo els versos,
Tots riuen, i se’n van.

El bisbe em condecora,
Ja els músics han plegat.
Voldria tornar a casa
Però no en sé els topants.

Si una noia em besava...
De quin ofici faig?
Ara tanquen les portes:
Qui sap on és l’hostal!

En un tros de diari
Rumbeja el meu retrat;
Els arbres de la plaça
Em fan adéu-siau.

—Què diuen per la ràdio?
Tinc fred, tinc por, tinc fam;
Li compraré un rellotge:
Quin dia deu fer el Sant?

Me’n vaig a la Font Vella:
N’han arrencat els bancs;
Ara veig el diable
Que m’espera al tombant.

© Fundació J.V. Foix
from: On he deixat les claus
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1953
Audio production: Fundació J. V. Foix

Dođoh u a selo, svi me pozdravljahu a nikoga nisam poznavao; kad sam nakanio čitati svoje stihove vrag me, skriven iza stabla, podrugljivo zazva i dade mi u ruke hrpu novinskih izrezaka.

croata

Kako li se zove selo
U koje me nave put,
S cvijećem na zvoniku, s rijekom?
Gdje sam ostavio ključ...

Dobar dan — mi svi govore.
A ja idem napol nag;
Poneki se naklanjaju,
A netko mi ruku da.

Pitam ih: Kako se zovem?
Vidim da sam sasvim bos;
U sjeni bačvice jedne
Sjaj ja traga krvavog.

Kravar knjigu mi dodaje,
U staklu se ogledam;
Imam dugu, gustu bradu
—A gdje mi je ogrtač?

Koliko ljudi na trgu!
Na me čeka sav taj svijet;
Kad stihove počeh čitat
Otiđoše svi uz smijeh.

Biskup nagradu mi pruža,
Utiša se glazbe zvuk,
Htio bih se kući vratit
Ali ne znam kamo, kud.

Ako cura me poljubi...
Čime li sam zaposlen?
Vrata već se zatvaraju:
Prenoćišta gdje je smjer?!

Na isječku iz novina
Prikazan je i moj lik;
Zadnji pozdrav s trga primam
Od stabala seoskih.

—Što govore na radiju?
Zima mi je, strah i glad;
Da li Vam sat moram kupit
Kada bude imendan?

Odlazim do Starog Vrela,
Maknuli su klupe stol;
Sad i vraga tamo vidim,
Za uglom me čeka on.

Translated by Tonko Maroević

Bru i descofat...

catalán | J.V. Foix

Bru i descofat, i descalç, d’aventura,
En dia fosc, per les platges desertes
Errava sol. Imaginava inertes
Formes sense aura i nom, i llur pintura.

I veia, drets davant llur sepultura,
Homes estranys amb les testes obertes,
Un doll de sang en llurs ombres incertes,
i un cel de nit fent dura llur figura.

Entre sospirs, el seny interrogava
Si veia just: ¿Les imatges funestes
Eren en mi o en la natura brava?

I m’ho pregunt encara en mil requestes:
Les ficcions —i jo en visc!—, ¿fan esclava
La ment, o són els seus camins celestes?

© Fundació J.V. Foix
from: Sol, i de dol
Barcelona: Edicions L’Amic de les Arts, 1936
Audio production: Fundació J. V. Foix

Gologlav, bos

croata

Gologlav, bos i tužan jednom krenem
žalima pustim, dan je tmuran bio,
i u lutanju tom sam zamislio
oblike mnoge, trome, bezimene.

Baš čudnu čeljad, glave raskoljene
a živa tijela, moj je privid krio:
kraj svog se groba svaki ukrutio,
dok krv je tekla na mutne im sjene.

S uzdahom tad se um moj javi, dvojeć
da l’ vidjeh dobro, da l’ te slike rodi
priroda divlja il u meni stoje?

Pitanje novo iz tog još ishodi:
Je l’ priviđenje — što je žiće moje! —
—zarobljen duh il put što k nebu vodi!

Translated by Tonko Maroević

Vacances pagades

catalán | Pere Quart

He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

© Pere Quart
from: Vacances pagades
Audio production: Biblioteca Nacional de Catalunya

Placén povratak

croata

Odlćio sam otići zauvijek.
Amen.

Sutra ću se vratiti
jer sam već star
i noge su mi umorne,
kostobolja me mući.

Ali prekosutra opet ću otići,
pomladen od gadenja.
Ovog puta zauvijek. Amen.

Slijedećeg dana ću se vratiti,
golub lutalica,
glup kao i on
ali ne toliko siguran
ni bijel poput njega.

Zatrovan mitovima,
s torbom prpunom psovki,
koŝtunjav i suh, i krmeljiv,
knez razvlaŝten ćak i od snova,
Job za dvije pare;
odsjećena jezika, uŝkopljen,
po meni uŝi pasu.

Uzet ću vlak s plaćenim povratkom.
Uhvatit ću se za odbojnik.
Zemlja ŝto bje nam nasljede
bježi od mene.
Promiče ispod mojih nogu
i odbacuje me.

Trave, ŝljunak:
Znakovi ljubavi rasprŝeni od srama.

Oh, zemljo bez neba!

Ali gledajte me:
opet sam se vratio.
Sasvim sam, skoro slijep od gube.

Sutra odlazim
– ovoga puta ne lažem –
Da, da: odlazim četveronoŝke
kao ŝukundjed,
stazama krijumčara
do crne granice smrti.

Skačem zatim u užarenu tminu
gdje sve mi je strano.
Gdje, izgnan, živi
drevni Bog otaca.

 

Translated by Tonko Maroević. Bikova koza: Nakladni zavod Matice hrvatske: 1987.

Pedra

catalán | Josep Palau i Fabre

Dura com l'aigua dura.
Arrel d'ella mateixa. 
En èxtasi perenne 
la pedra perenne 
la pedra perpetua 
la pedra, imatge pura, 
i la idea de pedra 
se'ns fa del tot madura.  

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Fundació Palau

Kamen

croata

Tvrd kao voda se javlja.
Samom je sebi korijenje.
U zanosu beskrajnom
vječno se kamen obnavlja
kamenom – čisto htijenje,
a njegov spomen u nama
zrelo ja ispunjenje.

Prijevod: Tonko Maroević
Bikova Koza, Mala antologija katalonskog mordernog pjesnistiva (Biblioteca Institut Ramon Llull)

Comiat

catalán | Josep Palau i Fabre

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes...
—He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.

© Fundació Palau
from: Poemes de l'Alquimista
Audio production: Fundació Palau

Oproštaj

croata

Već ne znam pisati, ne znam pisati više.
Crnilom zamrljah prste, žile ...
- Sva mi je krv ostala na papiru.

Gdje reći, gdje rečeno ostaviti i gdje upisati
meso zlatnoga ploda ako li ne u plodu,
gdje oluju krvi ako ne u krvi,
gdje stablo i vjetar no u vjetru nekog stabla?
Kako izreći smrt do li svojom smrću,
sam umirući?
Ostalo su riječi...
Nikad neću znati ništa bolje napisati.
Odveć blizu života živim.
Riječi mi iznutra zamiru
a ja živim u stvarima.

Prijevod: Tonko Maroević
Bikova Koza, Mala antologija katalonskog mordernog pjesnistiva (Biblioteca Institut Ramon Llull)

Oda a Santorini

catalán | Josep Piera

El fosc delit ardent que vaig buscant
per aquest mar de llum i d’esperances,
delit de ser aquell infant d’estels
que un dia va sentir-se somni d’àngel,
m’ha dut ací, com nau a la deriva,
fins al teu port de cendres esmolades,
lluna del blau Egeu, foc adormit
com l’ocell que renaix en immolar-se.

Illa del cel, nascuda de la flama,
erma de verd, fèrtil en hecatombes,
et desitjava tant, tant t’estimava,
que abans de posseir els teus abismes
ja et volia com ets, filla de l’alba
amb vinyes arrapades a la vida,
cingles d’estral, platges de freda lava,
on l’home, com les roques, canta i plora.

© Edicions 62
from: Maremar
Barcelona: Edicions 62, 1985
Audio production: Institut Ramon Llull

ODA SANTORINIJU

croata


Mračni žarki užitak što ga tražim
po ovom moru od svjetlosti i nade,
užitak da budem onaj zvjezdani dječak
što jednog dana oćuti da je san anđela,
doveo me ovdje kao lađu vođenu strujama
do tvoje plavog Egeja, vatro usnula
poput price što se preporađa umirući.

Otoče neba, rođeni od plamena,
bez zelenila, plodan krvoprolićima,
toliko sam te žudio, toliko štorao,
da sam i prije poznavanja tvojih dubina
već te volio kakav si, sine zore
s vinogradima priklonjenima življenju,
s preopasnim ponorima, plažama od hladne lave,
gdje čovjek, kao stijene, pjeva i plače.

Prevod: Nikola Vuletić, Boško Habuš, Tonko Maroević