[LA FORÇA DE LA POESIA ÉS LA FORÇA DEL SAÜC]

La força de la poesia és la força del saüc, amarga i plena, ascendent en el triomf de la flor blanca, crescuda enmig dels marges d’una terra innoble. Qui en resisteix l’expandida dolcesa? Qui, finalment, es dóna al seu tribut, miraculós destret de la bellesa, pols i cadàver d’erms abandonats? Arreu i enlloc instal·la amb pobresa la seva neu corrupta: és la seva força, la força del que segrega i mor, la força del verí que el cor altera, la força d’un corrent desfermat de baies negres que sepulta la terra de la llum.

© Proa
De: Baies
Barcelona: Proa, 2005
Producción de Audio: institut ramon llull

[La fuerza de la poesía es la fuerza del saúco]

La fuerza de la poesía es la fuerza del saúco, amarga y llena, ascendente por el triunfo de su blanca flor, crecida entre los márgenes de una tierra innoble. ¿Quién puede resistir su expandida dulzura? ¿Quién, finalmente, se ofrece a su tributo, milagroso apuro de la belleza, polvo y cadáver de yermos abandonados? En todas partes y en ninguna instala con pobreza su nieve corrupta: es su fuerza, la fuerza de lo que segrega y de lo que se muere, la fuerza del veneno que altera el corazón, la fuerza de una corriente desatada de bayas negras que sepulta la tierra de la luz.

Traducción de Susanna Rafart