Agafo una pala i un rasclet
i començo a cavar cap avall,
trencant primer les rajoles,
esmicolant després el ciment
i la terra que el sosté i totes
les pedres que trobo les deso
a les butxaques per si
tot d’una visc una esllavissada
i cal fer un mur i esperar
que la cosa es calmi.

No vull pensar
on arribaré ni quan tardaré
ni si al final hi trobaré
algú cavant en sentit contrari.

Qui sap si xocaré,
sense tenir temps
per prevenir la col·lisió,
contra el cap d’algú
ple de fang i runa.

La veritat, pànic de xocar
contra mi,
de ser jo la pregunta i la resposta.