A la poesia

Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.

Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.

© Dia mundial de la poesia
Barcelona: Dia mundial de la poesia, 2009
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

Cancioncillas del “ojalá”

Ojalá un final tengamos
como el del año que acaba.
Raudal de llama de estío,
si te has hecho luz más suave,
encima de los rastrojos
aún distingo tus pavesas.
El sol del otoño, ahora,
es de buena compañía:
va acortando su camino,
suspira cuando camina.
Llevaré un racimo entero
a la puerta de la amiga:
comeremos el racimo
sin movernos del dintel,
antes de decir palabra
de amor o de regañina.
Y aunque arribe ya el frescor
que al caer la tarde se alza,
y tiemble el alto follaje
del adiós que el sol envía,
haremos durar la uva
igual que toda una vida.

Traducción por José Agustín Goytisolo
in: Poetas Catalanes Contemporáneos - Antología: Editorial seix barral, 1968.