A LA MESURA DE LES TEUES COSES

A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l’aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l’arena—
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules...
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l’espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.

© Teresa Pascual
De: Rebel·lió de la sal
Producción de Audio: institut ramon llull

Ish, Isha, Eli, Elis

Hemos subido nuestro grito hasta ti
y nos pusimos, por parecer más altos, de puntillas.
Nos hemos visto en nuestra desnudez,
nos hemos mirado en nuestra soledad
y hemos engendrado hijas e hijos,
a lo largo de todo el tedio de nuestro tiempo.
¡Ah, si razonamos, qué triste carcajada
al anegarte en la necedad de nuestros corazones!
¡Ay, si te queremos, cuántas lágrimas hace
derramar enseguida nuestro cruel amor!
Y está también la sangre, la fatiga milenaria,
inmensa, de la sangre. Desde la arena
de este desierto, desde la amarga
profundidad del pozo, te clamo
contra el olor, contra el color, contra el buitre.
Sí, clamamos contra la sangre, nosotros,
que hemos visto los árboles y sabemos muy bien
cómo tu nombre puede ser silencio o burla.

Traducido por José Batlló. Antología lírica - Salvador Espriu: Cátedra, 1987.